diumenge, 9 de maig del 2021

“Mi último suspiro” de Luis Buñuel

 

Luis Buñuel (1900-1983), un any abans de la seva mort, va deixar-nos escrit el seu últim alè de vida: “Mi último suspiro”.

[...] Para llegar a toda belleza, tres condiciones me parecen siempre necesarias: esperanza, lucha y conquista. [...] p. 279

El cineasta, mestre en l'art d'explicar històries, ens acompanya pel seu recorregut vital amb aquesta autobiografia escrita amb l'ajuda de Jean-Claude Carrière. El llibre és una resposta a l’eterna pregunta sobre el perquè de la vida. En el transcurs de la lectura es crea un vincle enigmàtic entre narració i lector que convida a reflexionar sobre què en fem del temps que se'ns ha concedit en aquest món insòlit.

[...] la ciència no me interesa. Me parece presuntuosa, analítica y superficial. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción, cosas todas que me son preciosas. [...] Yo he elegido mi lugar, está en el misterio. Solo me queda respetarlo. La mania de comprender y, por consiguiente, de empequeñecer, de mediocrizar  [...] Es una de las desdichas de nuestra naturaleza. Si fuéramos capaces de devolver nuestro destino al azar y aceptar sin desmayo el misterio de nuestra vida, podria hallarse próxima una cierta dicha, bastante semejante a la inocencia. [...] p. 222

L'autor evoca el poble aragonès on va néixer: Calanda. Recorda la seva infància a Saragossa, amb el seu pare, la seva mare, els seus germans i germanes. Explica la seva joventut a Madrid, a la residència d'estudiants, on va conèixer i va fer amistat amb Dalí, Lorca, Alberti.

Buñuel va tenir una vida apassionant.

A París dels anys 20 va coincidir i es va fer amic íntim de tota l'elit surrealista: Breton, Aragon, Éluard, Ernst,... Va viatjar al Hollywood dels grans estudis on va conèixer, en diferents moments de la seva vida, a mites com Fritz Lang, Chaplin, Hitchcock,...Va viure la guerra civil a primera fila, en una Madrid republicana però dividida. I es va exiliar a França, Estats Units i, finalment, Mèxic.

[...] No pretendo escribir yo también la historia de la gran escisión que desgarró a España. No soy historiador y no estoy seguro de ser imparcial. Solo quiero intentar decir lo que vi, lo que recuerdo. [...] p.191

El cinema es va convertir en l'eix central de la seva vida.

“Mi último suspiro” és una honesta mirada cap al món, un esguard indulgent i dur a la vegada, amb la saviesa i els dubtes de qui ha viscut i ha entès el que vol dir viure.

Magnífica obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada