Genís Sinca, biògraf,
va tardar cinc anys [poc s’ho esperava quan la família del biografiat li va fer
l’encàrrec] en escriure aquestes sis-centes pàgines d‘una de les grans
històries no explicades del nostre país. Es tracta de la vida escrita del [no-només!]
precursor de l’aftershave, “El cavaller Floïd. Biografia de
Joan B Cendrós".
L’obra és un acte de reivindicació
cultural catalana.
[...] JBC tenia molt clar, i així es definia, que ell era
“un mecenes dels intel·lectuals i polítics catalans”, en el sentit inequívoc i
sempre que estiguessin alineats a favor de la llibertat del país i de la
cultura subordinada i perseguida per la dictadura i l’opressió castellana que
històricament patien els catalans. S’interessava per tot el que de prop o de
lluny pogués afectar Catalunya [...] (pàg. 497)
"El cavaller Floïd“ em
condueix pel món en el qual va actuar J.B. Cendrós.
El pioner de l’olor després de l’afaitat
va fer una descomunal tasca (que desconeixia per complet) de mecenatge i de transferència cultural.
Admirable!
Cendrós va portar a terme la
creació del premi Sant Jordi de novel·la, la cofundació d’Òmnium Cultural, la
delegació francesa de París, ... Va participar en la creació de la Banca
Catalana, en el reflotament de l’Enciclopèdia Catalana,... i es va convertir en
editor, professió que el va portar, entre un munt d’altres accions culturals, a
fer la compra dels drets de publicació en català d’una sèrie d’autors
nord-americans.
[...] Tal com
escrivia JBC, Òmnium Cultural naixia “amb el propòsit clar de protegir la
cultura catalana, que feia vint anys que era ferotgement perseguida, perquè
crèiem, a la vegada, que calia superar les formes de mecenatge disperses que
primaven fins aleshores. [...] (pàg. 299)
[...] “en la proximitat del Centre Pompidou. El centre
ocupa un immoble històric del segle XVIII, propietat municipal, per la façana
del qual l’escultor català i parisenc Apel·les Fenosa realitzà un baix relleu
que representa Sant Jordi. [...] “té una triple vocació, ensenyar la llengua
catalana, presentar a París les creacions culturals i artístiques de Catalunya
d’ahir i d’avui i propiciar investigacions científiques relatives a l’àrea
cultural catalana”. [...] (pàg. 367)
[...] L’editorial,
malgrat tot, va ser la seva medicina. Fer d’editor es va convertir en el refugi
on JBC va poder materialitzar les seves satisfaccions més secretes. Publicar
llibres, i poder-ho fer en català, suposava una aventura, un repte i un
desafiament vertaderament meritori, però, abans que res, una realització
personal.
[...] el material i les cartes de l’extens fons familiar
Cendrós, però sobretot en el que pertoca a l’intercanvi epistolar Cendrós-Miller,
Tròpic de Càncer i Tròpic de Capricorn foren introduïts a Espanya gràcies a la
iniciativa de Cendrós. [...] (pàg. 462)
[...] L’amplitud de mires de J. B. Cendrós com a editor
s’estenia cap a temes candents, com va ser l’impuls que va donar a l’obra d’un
joveníssim Terenci Moix. [...] (pàg. 482)
[...] la creació del Premi d’Honor es va produir per
reconèixer la trajectòria intel·lectual i també cívica de personalitats del món
de les lletres i de les ciències en el sentit de premiar l’exemplaritat d’una
tasca a favor de la vida cultural dels Països Catalans. La proposta a la Junta
Consultiva d’Òmnium l’havia fet Josep Benet, i la Maria Aurèlia Capmany, membre
d’aquest òrgan consultiu, n’havia suggerit el nom. [...] (pàg. 493-494)
El llibre de Sinca s’emmarca en el gènere biogràfic i com a tal aprofundeix
en recerques múltiples contribuint a la història i la cultura del país, Genís Sinca
fa un treball exhaustiu de recerca documental (correspondència, articles, opinions, etc),
i gràcies a aquesta feina abismal, jo, descobreixo no només la visió del
biografiat sinó també, la que tingueren els seus contemporanis.
[…] una manera de fer cendrosiana, no tan sols per les
tasques de mecenatge sinó també pel sentit d’ajuda desinteressada i constant a
familiars, amics i gent de tota mena que ho necessitava o en requeria
directament l’ajuda: artistes, polítiques, institucions. (pàg. 100)
[…] En Cendrós va convertir-se en un professional de la
lluita antifranquista, des de molt jove, amb contactes importants i
desconeguts, una tasca que esclataria a la dècada dels seixanta, i que va
portar conseqüències positivíssimes. (pàg. 139)
[…] “A en Cendrós li agradava pagar bé als empleats” […]
“els adorava, i no diferenciava per tendències polítiques” (pàg. 159)
[...] “entre el 1941 i mitjan anys cinquanta, quan ja
començaven a despuntar les primeres manifestacions que farien explosió en el
curs dels anys seixanta, es va anar definint i realitzant un programa
politicocultural de xoc que gira al voltant de dues idees, la de la salvació i
la de continuïtat, i que podria ser resumit en els termes següents: primer,
conservar i salvar la memòria, més exactament, salvar i conservar el patrimoni cultural decapitat, amb ell, i sobretot, la llengua. I segon
imaginar i mantenir, aprofitant totes les escletxes possibles, plataformes de
defensa i resistència”. [...] (pàg. 160)
L‘extraordinari Joan B Cendrós, absolut mereixedor del títol de cavaller, i un reguitzell d‘interessants personatges són
els protagonistes d’aquesta biografia gruixuda i de tall novel·lesc escrita per
un apassionat per les persones i les seves vides per escriure, Genís Sinca.
Gran llibre!
Cendrós, Joan B. 1916-1986
Sinca, Genís, 1970-
