Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montaigne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montaigne. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de gener del 2020

"Montaigne" de Stefan Zweig




Stefan Zweig, hàbil i precís, m’apropa a Montaigne, [...] l’home que pugna per continuar essent ell mateix, simplement ell mateix, enmig d’una cascada de fanatisme i destrucció.[...]

Zweig analitza l'època i la vida de Montaigne i la compara amb la pròpia.


Viure en una Europa de grans mancances, humanitàries i d'identitat.

Montaigne, de ben petit, va ser apartat d’excessos i d’una vida còmoda. Amb aquesta decisió, el seu pare, aristòcrata, va aconseguir fer d'ell una persona amb grans coneixements culturals alhora que amb grans dosis d'humilitat i austeritat.

[…] de ser assenyat ell mateix, humà en una època d’inhumanitat, lliure enmig d’una follia col·lectiva. Deixava que qualsevol es mofés d’ell, que li digués insensible, indecís i covard, que els altres s’estranyessin que no s’obrís pas a cops de colze per obtenir càrrecs i dignitats; fins i tot els qui l’envoltaven i el coneixien ignoraven amb quina perseverança, tenacitat, sensatesa i docilitat treballava a l’ombra en l’única tasca que ell mateix s’havia imposat: en comptes de viure una simple vida, viure la seva pròpia. [...]

L’humanista va lluitar contra els excessos, contra la riquesa externa, contra allò que ens aparta de qui som realment.

En Montaigne, l'interès per l'educació i la cultura va anar creixent. L'admiració de Montaigne per la cultura i els llibres era tanta que als seus trenta-vuit anys va decidir retirar-se a una torre del seu castell per viure, durant deu anys, únicament envoltat de llibres.

[...] Els llibres no són com els homes, que l’assetgen i l’importunen amb la seva xerrameca i que són difícils d’esquivar. Si no se’ls crida, no venen; pots agafar-ne un o altre, al seu antull. “La meva biblioteca és el meu regne i procuro que el meu govern hi sigui absolut”. Els llibres li expliquen llurs punts de vista i ell respon amb els seus. Expressen llurs pensaments i li n’inspiren d’altres. No el molesten quan ell guarda silenci; només parlen quan ell els pregunta. [...]

[...] dels llibres espera que l’estimulin i, gràcies a aquest estímul, l’instrueixin. Detesta tot allò sistemàtic, tot allò que pretengui imposar-li una opinió o un saber aliens. Li repugna tot allò que prové dels manuals [...]


Montaigne, em fascina! Adoro Zweig.


Montaigne, Michel de, 1533-1592
Zweig, Stefan, 1881-1942