I un moment de tranquil•litat. I amb la calma, la lectura. Instants dedicats a “Atrapada al mirall”, de la Gemma Lienas.
Lienas segueix interessant-se pels conflictes emocionals.
Ens presenta la Gina, una historiadora. La Gina viu a San Francisco fa uns anys i, ara mateix, està investigant les relacions de domini entre les persones als camps de concentració.
Rep una espantosa notícia, la mort accidental de la seva millor amiga, la Laura. I torna a Barcelona precipitadament per anar al seu enterrament.
La Gina, de manera perseverant i tafanera, farà una visita a totes les persones que han envoltat la Laura els darrers anys. El Sergi, la Raquel, l'Anna, el Bàsil (el seu maridet), l'imbècil del Mascaró,...Descobreix, poc a poc, la crueltat que hi ha darrera l'accident.
Bàsil, el “desvalgut” marit de la Laura, és encantador, astut, guapo,... i amb un atractiu sexual que fa caure la bava només de veure'l. Fa el que vol amb moltes dones. L’hi funciona de meravella.
La Laura és la víctima. El torturador manté la seva classe gratificant-la amb petits detalls. La Laura pateix el “Síndrome d'Estocolm”. I es va fent petita, petita... És maltractada. Què pot fer? Denunciar-ho?...No.
Els lectors pensem, sentim, ens involucrem i anem descobrint la història. Cada un dels personatges ens aporta pistes. Mica en mica anem entenent la personalitat del “estupend” Bàsil*.
Lienas juga narrant en primera persona (dialoga amb qui li és més pròxim) i en tercera (relata o interpreta el que l’hi han explicat). N’és un bon exemple la conversa que ens brinda amb el doctor Mascaró -qui se salta a la torera el codi deontològic-.
Lectura on s’amaguen autèntiques veritats. Ni et passen pel cap. I ens mostra que la violència psicològica de gènere és una dominació semblant a la que es pot donar en un camp de presoners (utilitza Himmler com a referència històrica).
Ha estat una pràctica molt interessant de cavil•lació, d’indagació, d’observació,...
*...El basilisc de Plini camina dret (característica important). És capaç de calar foc (atribut característic dels dracs), el seu alè és fulminant: desfà les pedres, marceix les plantes, desertifica tot el que es troba al seu voltant i qualsevol que el respiri es mor. També ens parla del seu verí letal: si un genet travessés el basilisc amb una llança, el verí pujaria per la llança i mataria el genet i també el cavall...
