dilluns, 2 d’abril del 2018

"Vincles ferotges" de Vivian Gornick


Vivian Gornick relata a “Vincles ferotges”, en primera persona, les múltiples giragonses que modelen la identitat d’una dona adulta, ella.

La narradora es troba setmanalment amb la seva mare. 

Passegen per Nova York. Xarren. Recorden. I d’aquesta manera reconstrueix la seva infància i adolescència en un bloc de pisos de famílies jueves al Bronx.

Gornick es projecta en dos referents femenins.

La seva mare. De costums rígids i de caràcter fort. Satisfeta amb els seu matrimoni. Resignada en la seva viudetat. I tot una senyora respectable entre els veïns.

La Nettie. Veïna de replà. També vídua. Pol oposat a la seva mare. Immigrant ucraniana. Atractiva i sensual. Amb un fill i una vida desordenada. I que busca la companyia i escalfor en els homes.

Gornick, mot rere mot, narra com interioritza en el temps el què és socialment acceptat: el rol de la seva mare. I transmet com ella, tot i no ser acceptat per les altres, se sent més atreta pel comportament de la Nettie.

La consciència de ser muller conviu amb la indefugible atracció pel paper de ser l’amant.

Fa cinquanta anys entraves en un armari
tancat que deia “matrimoni”. Dins l’armari
hi havia dos conjunts de vestits tan encarcarats
que s’aguantaven drets. La dona es posava el vestit
que deia “muller” i l’home es posava el vestit
que deia “marit”. I ja estava. Desapareixien dins
dels vestits. Avui, no fem el pas. Ens quedem
plantats aquí, nus. Res més.

L’autora reprodueix matisos complicats i contradiccions que emmotllen la seva relació mare-filla al llarg del temps.  Mostra el xoc entre una filla i una mare.

Ràbia. Impotència. Incomprensió. Alts i baixos.  

Filla universitària, satisfeta en el seu món de les idees i el pensament, que defuig de la ordinarietat.

Mare poc cultivada. Basta i vulgar. Limitada al món del veïnat.

Són instants que causen rebuig a l'autora però que, assumeix, formen part de la seva identitat.

Totes érem massa complaents amb nosaltres mateixes. La Nettie volia seduir, la mare volia patir, jo volia llegir. Cap de nosaltres era prou disciplinada per perseguir amb èxit la vida ideal d’una dona normal. I, sens dubte, cap de nosaltres ho va aconseguir.

A “Vincles ferotges” Gornick parla sense embuts d’una dona, d’ella, que troba el benestar, [ensopegant, i molt, és clar], en el cultiu intel·lectual de sí mateixa. 

Vivian Gornick fa  reflexions de gran lucidesa. 

Més enllà de la relació amb la seva mare “Vincles ferotges” és l'aprenentatge vital de com una noia es converteix en una dona adulta emancipada.

Llibre, honest i íntegre, que convenç per l’exercici de desgranament de la identitat femenina amb totes les seves ombres.


Gornick, Vivian, 1935-