"Luna caliente" de Mempo Giardinelli

“Luna Caliente” de Mempo Giardinelli és una novel·la negra amb un voraviu eròtic. Se situa en un tòrrid estiu del Chaco argentí en plena dictadura.

El jove Ramiro n’és el protagonista.

Torna a casa després d’haver estudiat dret a França. El conviden a un sopar. Veu l’ Araceli, de 13 anys [nena que voreja la sobrenaturalitat]. I en queda encisat.

La lluna calenta del Chaco es farà càrrec de la resta.

Passió [indomable] i crim l’arrosseguen. De l’elevació a la viltat, en un obrir i tancar d’ulls.

Ambient corrupte i opressiu.

Calor. Sensualitat animal. Agitació. Aire concentrat.

Giardinelli ens fa el retrat d’un individu corrupte en una societat corrupta.

Em manté gairebé en una tensió constant. Em trasllada a un món brut. Que rebutjo i que em sedueix.

Aclaparadora,  precisa, angoixant.

"Sukkwan Island" de David Vann

Qualitat literària a “Sukkwan Island” de David Vann.

El Jim decideix enfortir la relació amb el seu fill Roy. I ho vol fer en un escenari salvatge. Una illa [molt aïllada i inhòspita] d’Alaska.

Així que, de sobte i gràcies a la destresa de l’autor per descriure situacions quotidianes en el terreny salvatge, em trobo en una cabana. Lluny de tot. I fent una crua travessa per boscos espessos i muntanyes escarpades. Sobrevisquent.

Entre pare i fill hi ha una creixent intensitat emocional. El Roy presencia impotent la inestabilitat del Jim.

El pare i el seu dèbil caràcter. El fill i la seva incapacitat per encetar un diàleg. Tot plegat fa que la convivència sigui summament desagradable.

La intranquil·litat interior creix. L'amenaça exterior s’accentua.

Pressió emocional. Angoixa. Tensió. Asfíxia. Claustrofòbia. Insostenibilitat. 

M’ofego. Quin malson!

I a la fi [de la primera part]. Què?!... No em fotis! [em venen al cap paraules molt gruixudes]. El drama.

I un gir impressionant.

Feta pols. Continuo amb la segona part.

Desagradable. Insuportable. Quina paranoia!

Esplèndida obra.