“Una mujer
de nada” de Leonor Paqué és un relat amarg. Una història submergida en la
tragèdia humanitària fruit de la postguerra. Un drama a l’abast de molts.
Trasllat a terres
del sud. En zones rurals castigades per la pobresa absoluta. A un temps, no fa
tant, en que les dones eren fortes per necessitat. Amb pur instint de supervivència.
I un destí gens prometedor.
Gana. Filigranes
per sobreviure. Masclisme. Gelosia. Baralles entre veïnes. Vergonya. Xafarderies.
Mort.
Llegeixo. Escolto.
Sento.
L’esgotament
pels esforços de la Maria. La desgràcia que suporta en silenci l’Elena.
Noto els
sentits. Olor. Tacte.
Gust.
L’autora ens
regala un relat sincer. Dur. De sentiments profunds. De proeses de grans dones.
Amb una escriptura
culta. Amb precisió de diàlegs. Elegant. Emotiva. Que transmet. Amor. I passió.
Un eco del passat. Difícil d’oblidar. I que em fa
reflexionar.
Vet aquí una mostra…
* La portada és un fragment de "La buenaventura", de Georges de la Tour