Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Murakami. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Murakami. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 d’agost del 2015

"Baila, baila, baila" d'Haruki Murakami


Torno a llegir Murakami. El llibre que tinc a les mans és Baila, baila, baila.

Nostàlgia. Sentiment. Soledat. Buit existencial.

I alienació [tan Murakami!]. Unes forces desconegudes obliguen als seus personatges a emprendre un viatge de creixement interior. De coneixement introspectiu. Mai se sap com s’acabarà...

L’autor transmet amb una escriptura minuciosa.

El protagonista és un periodista freelance. Sense nom. Ell ens explica la història. Detall per detall. Repeteix i repeteix. A voltes la lectura es fa feixuga. I ens posem a la seva pell. Entenem com viu la vida. De manera àrdua.

El protagonista de Baila, baila, baila torna a l’hotel Delfín. Un lloc misteriós, simbòlic i críptic.

No reconeix el lloc i se sent desorientat i perdut.

La seva obsessió és trobar la model d’orelles amb qui hi va passar uns dies, fa un temps, a l’hotel. La noia és com un fantasma. Deixa pistes. Tots l’han coneguda. I ningú sap on és. Un esperit lliure. El protagonista la busca. Es mou.

Coneix nova gent. Personatges fascinants. Contradictoris. Murakami en fa un dibuix perfecte.

Una recepcionista d’hotel obsessionada per les aparences. Un ex-company d’estudis que ara és un actor famós. Una nena introvertida i asocial abandonada per la total indiferència de la seva mare... I l’estrany hombre carnero, ser que habita no se sap on i que representa una idea ben abstracta. Personatge crucial en el desenvolupament dels esdeveniments de la novel·la.

...ningú és el que sembla.

Baila, baila, baila és una obra caòtica. Amb repetició d’escenes [intencionadament]. Que et porten a conèixer el garbuix intern del protagonista.

El seguim. I esperem que balli tal i com l’hi ha demanat l’hombre carnero. Desitjant que se’n surti.

- Baila –dijo el hombre carnero-. No dejes de bailar mientras suene la música [...]. Así que no no permitas que tus piernas se detengan. Por muy ridículo que te parezca, no dejes de bailar. Lograrás que lo que ya está endurecido empiece a distender-se. Todavía deberías estar a tiempo.[...] A veces sentimos que todo es un gran error. Y entonces las piernas se detienen.

Realisme [oriental] màgic.


Obra complexa. [si desconeixeu Murakami recomanaria no començar per Baila, baila, baila]. 

dimarts, 2 d’agost del 2011

"After Dark" d'Haruki Murakami


L’últim llibre que he llegit i amb el que enceto els nostres comentaris en aquest bloc és “After Dark” d’Haruki Murakami.
Va anar a parar a les meves mans per casualitat (o no) i m’ha deixat amb ganes de llegir molt més de Murakami.

La novel•la comença amb un narrador que va acompanyat, que simula no ser-hi present encara que fa les seves deduccions i que ens condueix des de les alçades a la ciutat nocturna.
Tot baixant i sense voler-ho especialment es fixa en una noia, la Mari, que està llegint en una cafeteria...

“After Dark” és una obra de sentiments on una sèrie de personatges (la majoria amb molt poc paper) entren i surten dels diferents escenaris que presenta l’autor i que transcorre en una nit, com si fos un somni.
És un endinsament al món oníric, un joc de trobades i correspondències on la realitat i la fantasia es barregen.
En “After Dark” no passa res d’excepcional però et fa adonar de que no és possible comunicar-se sense que el teu món no canviï.

Murakami, per mi, un gran descobriment.
“After Dark”, tota una vivència!


En el nostre Ipod he baixat alguna de les cançons que sonen en les cafeteries, locals,...on la Mari passa la nit.
“Go away little give” de Percy Faith
“Five spot After Dark” (trombó Curtis Fuller) de Bluesete
“I can’go for that”amb Daryl Hall i Chromeo
“Bach’s English Suite II preludi”, amb Ivo Pogorelich (piano)