Torno a llegir Murakami. El llibre que tinc a les mans és Baila, baila, baila.
Nostàlgia. Sentiment. Soledat. Buit existencial.
I alienació [tan Murakami!]. Unes forces desconegudes
obliguen als seus personatges a emprendre un viatge de creixement interior. De
coneixement introspectiu. Mai se sap com s’acabarà...
L’autor transmet
amb una escriptura minuciosa.
El protagonista és un periodista freelance. Sense nom. Ell ens explica la
història. Detall per detall. Repeteix i repeteix. A voltes la lectura es fa
feixuga. I ens posem a la seva pell. Entenem com viu la vida. De manera àrdua.
El protagonista de Baila,
baila, baila torna a l’hotel Delfín. Un lloc misteriós, simbòlic i críptic.
No reconeix el lloc i se sent desorientat i perdut.
La seva obsessió és trobar la
model d’orelles amb qui hi va passar uns dies, fa un temps, a l’hotel. La noia
és com un fantasma. Deixa pistes. Tots l’han coneguda. I ningú sap on és. Un esperit
lliure. El protagonista la busca. Es mou.
Coneix nova gent. Personatges fascinants. Contradictoris. Murakami en fa un dibuix perfecte.
Una recepcionista d’hotel obsessionada per les aparences. Un ex-company d’estudis que ara és un actor famós. Una nena introvertida
i asocial abandonada per la total indiferència de la seva mare... I l’estrany hombre carnero, ser que habita no se sap
on i que representa una idea ben abstracta. Personatge crucial en el
desenvolupament dels esdeveniments de la novel·la.
...ningú és
el que sembla.
Baila, baila, baila és una obra caòtica. Amb repetició d’escenes [intencionadament].
Que et porten a conèixer el garbuix intern del protagonista.
El seguim. I
esperem que balli tal i com l’hi ha demanat l’hombre
carnero. Desitjant que se’n surti.
- Baila –dijo el hombre carnero-. No
dejes de bailar mientras suene la música [...]. Así que no no permitas que tus
piernas se detengan. Por muy ridículo que te parezca, no dejes de bailar.
Lograrás que lo que ya está endurecido empiece a distender-se. Todavía deberías
estar a tiempo.[...] A veces sentimos que todo es un gran error. Y entonces las
piernas se detienen.
Realisme
[oriental] màgic.
Obra
complexa. [si desconeixeu Murakami recomanaria no començar per Baila, baila, baila].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada