De bon matí el Simon surt a gaudir del surf, la seva passió. Amb els seus
amics. Són joves. Viuen el moment. De sobte, l’accident.
Hospital. Metges. Mare. Pare. En shock. I el plantejament de la donació d’òrgans. D’un fill.
L’autora narra aquesta bella i commovedora història en tercera
persona. Amb detall. Encaixa diferents personatges i perspectives. Fusiona dos
mons, família i pràctica sanitària. Combina escriptura poètica i tècnica mèdica.
Kerangal narra una cursa del temps. De
l’accident a l'operació.
Un cor que encara batega. Envoltat de vides. Dolor. Por. Agraïment.
La mare
que es pregunta si podrà viure sense el cor del seu fill. El pare que no ho
accepta. El primer amor del Simon. L’infermer encarregat d’obtenir el permís de
les famílies. La traductora que espera un transplantament i que es qüestiona viure amb el cor d’un altre. La infermera que assumeix el dolor d’un desengany amorós.
El metge especialista.
Ens manté en tensió per un situació urgent utilitzant una escriptura lenta de les accions i les reflexions. Converses i
cavil·lacions. Transmet valors amb una arquitectura perfecta, una destresa
meticulosa i traços intel·ligents.
“Reparar els vius” de Maylis
de Kerangal és una exquisida obra escrita amb precisió quirúrgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada