Flush és la biografia
fictícia d’un gos de raça cocker
spaniel. VirginiaWoolf combina en aquesta obra fets i ficció creant una representació
rica de l’encotillada societat victoriana i la llibertat i sensualitat italiana.
Regalen
Flush, un "cooker spaniel", a la poetessa victoriana Elizabeth Barrett Browning
i ben aviat es crea un vincle emocional entre el gos, que renuncia a la seva
vida entre ocells i bestioles, i Miss Barrett, delicada de salut.
Virginia
Woolf, retrata amb detall i precisió l’estat
anímic del gos que detecta qualsevol torbació de la poetessa; descriu passatges
amb una ironia exquisida que ens dibuixa somriures; i mostra refinades estampes
sensorials de Londres i també de Pisa.
[...] Ara en Flush sabia el que els homes mai no poden
saber: l’amor pur, l’amor senzill, l’amor sencer; l’amor que no arrossega cap
mena de maldecap, que no s’avergonyeix, que no té remordiments, que és aquí,
que se’n va, com l’abella que és a la flor i després se’n va. Avui la flor és
una rosa, demà un lliri; ara és el card més salvatge de l’erm, després l’orquídia
més portentosa de l’hivernacle. [...]
La
narradora hi descriu Wimpole Street, Whitechapel i Itàlia des del punt de vista
del gos, i crea -com diu Quentin Bell (nebot de Woolf)- un
món d’olors, fidelitats i luxúries canines.
Woolf -explica Bell- en totes les seves
relaciones emocionals s’afigurava com un animal: per Vanessa era una cabra o un
mono (o bé un munt de monos) ; per Violet Dickinson era meitat mono, meitat ocell.
Per Leonard era un mandril; per Vitta era Poto (un cocker spaniel)
Woolf,
amb la seva mà mestra, atribueix a Flush
sentiments i pensaments ben humans.
Bonica i peculiar lectura!
Woolf, Virginia, 1882-1941
Browning, Elizabeth Barret, 1806-1861
