La invención del amor de José Ovejero és una novel·la que combina el suspens d’una història de misteri i la immediatesa d’una crònica. L’autor ens parla de l’amor, de cerques personals, de crisis socials. També d’insatisfaccions que porten a fugides a la recerca de refugi. Ovejero reflexiona sobre la situació actual del país i sobre la generació d’homes i dones que sobrepassen els quaranta i que les seves vides no s’assemblen a les que, si en fossin capaços, s’inventarien.
Ovejero aborda l’amor d’una manera lliure, a voltes flirtejant amb la poesia.
Samuel ja
passa dels 40. Observa el tràfec diari des
de la terrassa del seu pis a Madrid. Es comporta com qui està de tornada, tot i que no ha
arribat enlloc. No es compromet a res ni amb ningú.
Una matinada rep
una trucada d’algú qui li fa saber que la Clara, la seva amant, és morta. Normal si no fos que no coneix cap Clara. Fastiguejat
i encuriosit assisteix al seu funeral. El captiva el fet de fer-se passar per la
persona amb la que el confonen.
El protagonista s’inventa
una relació amb la Clara, d'aquesta manera s'apropa a la germana d’aquesta (la Carina). Un seguit de
mentides porta al Samuel a un altre lloc i acaba convertint-lo en un altre. Comença
com un joc i en perd el control. Al cap de poc temps ja no sap si l’amor que
s’està inventant el salvarà o bé l’acabarà d’enfonsar.
El protagonista, proper,
indaga. I, amb ironia, va descobrint els enganys de l’amor i, alhora, la seva plena necessitat.
L’autor declara que
“l’amor romàntic és en realitat un amor absolutament idealitzat que no té res a
veure amb la realitat, l’amor és una ficció”.
Ovejero ens presenta la història en primera persona. La seva lectura ens posa en contacte amb experiències viscudes, idees que ens han passat pel cap i emocions sabudes. Connectem amb la realitat, amb els personatges, els quals a vegades ens atrauen i a vegades ens repelen. Crea una mena de panorama on cada personatge explica la història de la Clara; detura així la linealitat narrativa.
La invención del
amor és una novel·la amb moltes idees, moltes reflexions. Conceptes clars que
ens faciliten seguir el fil del reguitzell de raonaments que fa l’autor.
Narració sense grans descripcions i amb abundants petits detalls que fan que
deixem anar la imaginació.
Relat sense soroll.
Escoltem, sentim i
veiem.
...Todos somos
conscientes de que no conocemos a los demás. Compartimos nuestra vida con
estraños. Podemos vivir durante décadas con alguien y no saber qué siente de
verdad cuando nos dice “te quiero” o cuando responde a nuestra pregunta con un “no
estoy enfadada”. Puede decirme lo primero porque lo siente, o porque hace
tiempo que medita la posibilidad de abandonarme y se siente culpable y, hasta
que sea inevitable, no desea hacerme daño, bien porque algo sí que me quiere, bien
porque pretende que más tarde no pueda reprocharle nada...
