“El sopar” de Herman Koch

Fins o arribaries per protegir el teu fill?

La novel·la provocadora del meu estat de xoc és “El sopar” de Herman Koch.

Un crim reuneix a dos germans i les seves dones en un sopar. Han de prendre una decisió.

Comença amb l’Aperitiu. Narra la història el Paul. Em cau bé. Agradable. Fastiguejat d’haver de compartir un sopar com aquest amb el seu germà Serge [polític electe ambiciós i buit] i la seva cunyada Babette [tot façana]. Sort en té de la seva dona, la Claire! [que és normal]. Somric amb els comentaris que fa sobre els ridículs plats i les explicacions que en fa el maitre.

Primer plat. Què coi està passant?

Segon. Continuen els “flashbacks”.  Descobreixo que els bons no són tan bons i que els dolents raonen, encertadament! [estava sotmesa a la forma de veure els personatges del Paul].

Postres. Més durs i increïbles pensaments dels protagonistes. Sacseig de valors.

Digestiu. Estat d’angoixa.

I propina. Respiro fons. Bfff!

Crítica a la societat actual. Política. Avortament. Racisme. Conseqüències de les adopcions. Crim. Càstig. Amor patern-filial. Llei. Moral...

“El sopar” de H. Koch és una història dura i plena de suspens; tractada amb humor i ironia i narrada amb profunditat perceptiva. És un retrat de la nostra societat construït de forma impecable.

[...] Darrera el seu cap penjava un pòster enorme d’una organització humanitària [...] Aquell pòster em va posar en guàrdia. Segurament el director estava en contra de l’escalfament de la terra i de la injustícia en general. Potser no menjava carn de mamífers i era antiamericà, o si més no anti-Bush; això darrer era com una carta blanca que eximia de  pensar. Qui estava contra Bush tenia el cor al seu lloc, i podia portar-se com un malparit groller envers el seu entorn directe [...]

"Leer el mundo. Experiencias actuales de transmisión cultural" de Michèle Petit

Llegir “Leer el Mundo” ha estat, a més d’una experiència intel·lectual i mobilitzadora, una vivència excepcional. 

[...] uno podria preguntarse si el libro, que es el fundamento de las bibliotecas, tiene algo que ver en esta aptitud para reunir, agrupar, constituir vínculos.

Michèle Petit és un referent en el món de les biblioteques, l’educació i la cultura. Els seus estudis qualitatius aporten coneixement sobre la lectura, la relació dels llibres amb nens i joves, els processos de mediació, el paper de la lectura en la construcció del ser humà com a subjecte, l’experiència lectora en situacions d’exclusió social o en situacions adverses.

Petit té una increïble capacitat d’observar i transmetre el valor de projectes creats per fomentar la lectura i inserir-la en llocs vulnerables i en moments complexos.

Atenció a les experiències transformadores i estimulants en relació a la lectura amb nens i adolescents que recull el llibre! Moltes tenen a  veure amb espais i propostes fora de l’entorn escolar (vies de col·laboració que fan repensar en el què està passant a les aules pel què fa a l’ensenyament de la literatura).

La utilitat del llibre és gairebé el nucli de “Leer el mundo”. Petit relata l’amplitud d’acaparament de llibre i emfatitza en com de decisius poden ser els lligams que s’estableixin entre diferents mediadors de la lectura en la formació d’un lector. L’autora aposta per un mediador que faciliti encontres entre els lectors i la cultura a través d’un registre afectiu i, no només amb la paraula, sinó també amb el moviment, amb el to, amb els gestos... Un mediador que a la vegada honori la lectura en veu alta és una de les grans vies d’accés al desig de llegir, declara l'autora.

L’obra aporta reflexions, arguments,  idees... per nodrir d’estratègies i sentit la funció mediadora de professionals del món del llibre i en diferents contextos de treball.

També és evident que l’autora fuig de l’avaluació quantitativa. Daniel Goldin diu en el pròleg que formar lectors és […] forjar un arte de vivir cotidiano que escape a la obsesión de la evaluación cuantitativa, es forjar una atención. […] mantener viva una parte de libertad, de sueño, de algo inesperado.

Petit defensa una forma de treball més transversal, integradora, col·laborativa, que generi oportunitats o ambients perquè sigui factible el què es proposa; revisant les avaluacions que es fan sobre els projectes de lectura, vencent resistències, cercant maneres més amigables, amb imaginació, amb implicació de diversos sectors, etc.

De la mateixa manera que als mediadors (bibliotecaris, pares, mestres, talleristes,...) se’ls atorga un paper central dels que en ressalta algunes aportacions transformadores, es fa crítica de com molts han convertit l’activitat lectora en una obligació sota discursos aposentats o la imposició del desig de llegir.

També, d’’una manera transversal, apareixen a l’obra esqueixos sobre pràctiques digitals de lectura i que l’autora assenyala com una amplitud en l'enfocament de l’escriptura; en cap cas es detecta alarmisme davant dels nous suports.

Cal sintonitzar amb el què ens envolta. [...] Leer sirve para dar a lo que nos rodea una coloración, un espesor simbólico, imaginario, legendario, poético, una profundidad a partir de la cual soñar, desviarse, asociar"