Mes d’abril de 2020. A casa.
M’ha vingut molt de gust fer la lectura íntegra de l’obra
d’un clàssic.
En veu alta, he llegit les versions de Joan Casas i Feliu
Formosa de les tragèdies de `Sòfocles’.
En vers i en català.
Vet aquí un bonic fragment d’Antígona.
Fascinant!
EL COR:
Hi ha moltes meravelles! Però res
que sigui més meravellós que l’home.
Ell, més enllà de la mar alta, sota les tempestes del sud,
fa via
més enllà dels onatges borrascosos.
I la més gran de les deesses, la Terra
inconsumible, infatigable, es ell qui la turmenta
amb l’anar i venir de les relles,
i la regira d’any en any amb les seves cavalleries.
La tribu dels ocells de vol lleuger,
i les hordes de les bèsties salvatges
i les criatures marines,
tot ho captura i ho atrapa
dins els torterols de les seves xarxes,
ell, l’home hàbil. Domina
amb els seus ardits els animals feréstecs
de les muntanyes. Menarà sota el jou
el cavall de bescoll pelut
i l’infatigable brau de la serra.
La paraula, alè del pensament
i les passions cíviques,
tot això s’ho ha ensenyat ell mateix,
i com defugir els trets de les glaçades
dures de suportar per al qui dorm al ras,
i els de les males pluges.
Cap camí no li és defès,
L’avenir s’obre davant seu.
Només de la mort no es pot escapar,
però ha trobat remei
per a les malalties intractables.
Amb el seu enginyós saber,
que supera tota expectativa,
avança cap al mal o cap al bé.
Si observa les lleis del país
i respecta la justícia que els homes
han promès d’observar jurant pels déus,
la ciutat serà gran, però, si una audàcia excessiva
neix dintre seu, s’exclou de la ciutat.
Que no s’assegui a la meva llar
ni comparteixi el meu pensament
el qui actua d’aquesta manera.
