"Shakespeare. La biografía" de Peter Ackroyd

Dijous 12 de març a les 12.00h de matí, a Igualada.

Faig una de les visites regulars a Feliu Formosa, savi literat, qui m’aconsella sobre lectures de biografies. Aquest cop em proposa un recorregut per la vida del més cèlebre dels dramaturgs britànics, William Shakespeare. L’obra està escrita per Peter Ackroyd, novel·lista i biògraf de reconeguda trajectòria.

Formosa m’explica que hi ha hagut varis debats sobre la identitat del geni i que Ackroyd és dels biògrafs qui creu que Shakespeare és Shakesperare. Surto feliç de casa del mestre, com sempre; amb un gran llibre a les mans.

El món sencer fa d'actor

[…] Resulta interesante que a lo largo de su trayectoria jamás alabase a otro dramaturgo. Fue enormemente ambicioso, enérgico e ingenioso. ¿Cómo podría haber concebido, si no, esa gran variedad de obras históricas a una edad tan temprana? […] No existe otro escritor con una entidad tan coherente y consistente en la comedia, la tragedia, el verso, la prosa, el romance y la historia. Se plagia y parodia a sí mismo. Sus resonantes palabras sobre el amor y la obsesión en los sonetos se hacen eco […]

Shakespeare, la biografia de Peter Ackroyd és tot un panorama cultural de l'Anglaterra isabelina (s.XVI). El biògraf ens convida a entrar no només al cèlebre teatre, El Globe, en el qual es van representar les seves peces i on hi penja a l’entrada un cartell que hi diu “Totus mundus agit histrionem” sinó que ens passeja entre bambolines i antics camerinos i ens fa partícips de l'ambient íntim i professional dels actors. L’autor, en cadascuna de les pàgines, presenta els personatges com a agents transmissors d'una cultura escrita amb lletres majúscules.

[…] Shakespeare fue el primer dramaturgo inglés que convirtió el canto en parte inseparable del género dramático, por lo que podemos considerarlo el padre del teatro musical. […] combinó la “ingeniosidad del discurso” con “la gracia de la acción”. La vida del teatro se componía de personajes y movimiento. […]

Otelo, Desdèmona, Ofèlia, Macbeth, el rei Lear, Hamlet, ... són els protagonistes socials d'una ciutat com Londres que creix cap a fora; i també cap endins.

Ackroyd descriu a la perfecció l'ordit social de l’obra shakespeariana. Planteja debats importants sobre Shakespeare, i els relaciona amb la vida artística del dramaturg. Conta que les obres isabelines es van escriure amb fluïdesa, que moltes van ser redactades en col·laboració amb altres dramaturgs, i que el plagi era un fet permès.

[…] El texto completo ofrece una mirada profunda a la variedad y la naturaleza de la comedia isabelina, basada en la rápida sucesión de réplicas, los complicados juegos de palabras, las agudezas extravagantes, las alusiones sexuales interminables y en aquello que sólo puede describirse como una suerte de melancolía temeraria. La era isabelina siempre pareció al borde de la desesperación o la disolución, expuesta a la posibilidad de que todo ardiera y se desplomase; de ahí el arrojo y la osadía de sus intérpretes principales. […]

L’autor s’atura a descriure entorns, en els qual va viure Shakespeare i que fan d’aquest un llibre singular.

Naveguem pel riu Tàmesi. Ens revela els comptes de diferents companyies. Descobrim com de sagaços eren els itineraris d'escriptura de l’època.

Complexos. Sense muses per inspirar la creativitat. Fent ús de dures realitats. I a la vegada, ens endinsa en la psicologia del món de l’art escènic.

Shakespeare, la biografía de Peter Ackroyd es un voluminós llibre que es llegeix amb bon ritme gràcies a les 9 parts fraccionades en 91 capítols encapçalats per interessants títols i que aporten assajos moderats i informació ben tractada sobre una època excepcional: representacions escèniques, estils teatrals, música al teatre i l'aparició de l’enorme Shakespeare.

[…] La presencia de Imogenia nos recuerda que, en Cimbelino, Shakespeare emplea por última vez el artilugio de la muchacha vestida de joven encantador cuando, en realidad, en todo momento se trata de un actor varón, lo que conlleva un juego de indecencias e insinuaciones sexuales; se trata de una transformación tan vinculada a sus obras dramáticas que, con justicia, podemos denominarla shakesperiana. No hay otro dramaturgo que utilice tan frecuente o abiertamente los recursos del travestismo. Los motivos por los que el transformismo le gustaba tanto resultan evidentes: es ingenioso, extraño y da pie a mucho juego y alusiones sutiles; ofrece enormes posibilidades cómicas, y también invoca el espíritu de la libertad sexual; es perverso, penetrante y representa la libertad de la imaginación de Shakespeare. […]

Shakespeare, William, 1564-1616, 1564-1616

Ackroyd, Peter, 1949-