[...] Es seguro que todos aquellos capaces de sentir un interés generoso por el destino de un genio se lanzarán con viva curiosidad a las páginas que lleven el nombre de Cervantes: ni siquiera Shakespeare goza de una reputación tan universal. [...]
L’editorial Calambur ens presenta, en una bella edició, un fragment de la gegantina participació de l’autora en una sèrie de semblances d'escriptors per a la Cabinet Cylopaedia (Literary Lives) de Dionysius Lardner; una iniciativa editorial que responia a la creixent demanda cultural per l'augment de l'alfabetització a l’Anglaterra de principis del segle XIX.
Cervantes y Lope són dues "vides paral·leles” escrites a l'estil plutarquià, biografies contrastades moral i literàriament.
[...] Si juzgáramos el caso sin investigarlo, imaginaríamos que no hay nadie con más probabilidades de obtener popularidad con su obra que el autor de ”Don Quijote”. Su carácter era alegre y ajeno a la queja y mostró un corazón ligero hasta el último momento, lo que censuró un rival envidioso (Figueroa), que señala que su debilidad era tal que hasta en el lecho de muerte escribió prefacios y dedicatorias, prefacios que están [...] llenos de animación y agudeza. Sin embargo, vivió en la miseria, murió en el olvido y su tumba solo fue honrada por sus amigos; en contraste, todo Madrid acudió a honrar el funeral de Lope y dos volúmenes de elogios y epitafios forman una mera selección de lo que se escribió para commemorar su muerte. [...]
D’aquestes dues vides escrites se’n desprèn una intensitat commovedora.
Mary Shelley, apassionada, entusiasta de les lletres, poliglota, s'embriagava dels originals de la literatura dels autors que més admirava per, després, escriure intel·ligents narracions.
Les dues semblances estan molt ben entreteixides, de manera que l’escriptora contraposa hàbilment les estretors que va patir Cervantes amb la vida grandiloqüent de Lope de Vega.
Mary Shelley aboca en les dues obres moltes de les seves preocupacions més íntimes: la relació entre literatura i vida privada, la pressió que exerceixen sobre l’escriptor les expectatives socials, la naturalesa del geni,...
L’autora s’identifica amb el tarannà i les inquietuds de Cervantes i en la concepció de l'art com a salvació davant les adversitats en les que es va topar Lope.
És un gust tenir a les mans aquest excel·lent llibre, tan ben prologat [la introducció és del catedràtic Antonio Sánchez Jiménez] i farcit de notes aclaridores a peu de pàgina.
