diumenge, 1 de setembre del 2013

"La invención del amor" de José Ovejero

La invención del amor de José Ovejero és una novel·la que combina el suspens d’una història de misteri  i la immediatesa d’una crònica. L’autor ens parla de l’amor, de cerques personals, de crisis socials. També d’insatisfaccions que porten a fugides a la recerca de refugi. Ovejero reflexiona sobre la situació actual del país i sobre la generació d’homes i dones que sobrepassen els quaranta i que les seves vides no s’assemblen a les que, si en fossin capaços, s’inventarien.

Ovejero aborda l’amor d’una manera lliure, a voltes flirtejant amb la poesia. 

Samuel ja passa dels  40. Observa el tràfec diari des de la terrassa del seu pis a Madrid. Es comporta com qui està de tornada, tot i que no ha arribat enlloc. No es compromet a res ni amb ningú.

Una matinada rep una trucada d’algú qui li fa saber que la Clara, la seva amant, és morta.  Normal si no fos que no coneix cap Clara. Fastiguejat i encuriosit assisteix al seu funeral. El captiva el fet de fer-se passar per la persona amb la que el confonen.

El protagonista s’inventa una relació amb la Clara, d'aquesta manera s'apropa a la germana d’aquesta (la Carina). Un seguit de mentides porta al Samuel a un altre lloc i acaba convertint-lo en un altre. Comença com un joc i en perd el control. Al cap de poc temps ja no sap si l’amor que s’està inventant el salvarà o bé l’acabarà d’enfonsar.

El protagonista, proper, indaga. I, amb ironia, va descobrint els enganys de l’amor i, alhora, la seva plena necessitat.

L’autor declara que “l’amor romàntic és en realitat un amor absolutament idealitzat que no té res a veure amb la realitat, l’amor és una ficció”.

Ovejero ens presenta la història en primera persona. La seva lectura ens posa en contacte amb experiències viscudes, idees que ens han passat pel cap i emocions sabudes. Connectem amb la realitat, amb els personatges, els quals a vegades ens atrauen i a vegades ens repelen. Crea una mena de panorama on cada personatge explica la història de la Clara; detura així la linealitat narrativa.

La invención del amor és una novel·la amb moltes idees, moltes reflexions. Conceptes clars que ens faciliten seguir el fil del reguitzell de raonaments que fa l’autor. Narració sense grans descripcions i amb abundants petits detalls que fan que deixem anar la imaginació.

Relat sense soroll.

Escoltem, sentim i veiem.

...Todos somos conscientes de que no conocemos a los demás. Compartimos nuestra vida con estraños. Podemos vivir durante décadas con alguien y no saber qué siente de verdad cuando nos dice “te quiero” o cuando responde a nuestra pregunta con un “no estoy enfadada”. Puede decirme lo primero porque lo siente, o porque hace tiempo que medita la posibilidad de abandonarme y se siente culpable y, hasta que sea inevitable, no desea hacerme daño, bien porque algo sí que me quiere, bien porque pretende que más tarde no pueda reprocharle nada...

dissabte, 16 de febrer del 2013

"Cinquanta ombres d'en Grey" d' E.L.James

Em decideixo a llegir “Cinquanta ombres d'en Grey”, el primer volum de la triologia que ha desencadenat el nou gènere anomenat “mummy porn”. Si més no per opinar. Em connecto a la biblioteca on acostumo a demanar en préstec moltes de les meves lectures i sorpresa! 17 reserves en llista d'espera. Gairebé dos anys d'espera per llegir aquest “fenomen literari”!

Però tranquil·les, Tot esperant Grey, la biblioteca ens ofereix altres lectures eròtiques... vertadera literatura eròtica*.

No em puc esperar i l'aconsegueixo per una altra via. Començo a llegir. Primeres pàgines...la història enganxa, promet. 

I vaig llegint. La narrativa és simple, els diàlegs senzills. Cap meravella lingüística.  Es repeteix: em poso vermella, em mossego el llavi, poso els ulls en blanc, la meva deessa interior... Amb 200 pàgines ja en tinc prou. Tot i així l'acabo.

Noia senzilla, verge i pura, topa amb home ric (molt ric), misteriós, salvatge i atractiu a més no poder. El senyor Grey, l'home perfecte, sedueix l'Ana, banal i imperfecta, i li fa perdre la xaveta. Conjugant la  “innocència” de l'Ana i els gustos sexuals del Christian, l'autora ens ofereix un seguit de fantasies de sadomasoquisme edulcorat que, pel què es veu, enlluernen a més d'una.

Un altre best-seller renyit amb llibre de qualitat?

Quin és el secret de l'èxit de “Cinquanta ombres d’en Grey”???

Jo l'he llegit per curiositat. Tothom en parlava i volia fer-ne tertúlia.

Avorrit, pesat, repetitiu i, sobretot, pèssim linguísticament parlant.


* Entrevista a l'Albert Mestres (escriptor, traductor i director teatral):

"Quina és la diferència entre literatura eròtica i literatura pornogràfica? El grau d’explicitesa respecte a les relacions sexuals descrites? La finor o la grolleria del llenguatge?

En absolut. Per a mi l’única diferència que hi ha està entre un text amb qualitat literària, concebut i creat com a objecte literari, que podríem considerar literatura eròtica, i un text sense qualitat literària, fabricat amb l’únic objectiu de ser venut i produir uns rendiments pecuniaris, que podríem considerar literatura pornogràfica...

http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2012/10/3/punt-i-final-amb-la-literatura-erotica




diumenge, 27 de gener del 2013

"Atrapada al mirall" de Gemma Lienas

I un moment de tranquil•litat. I amb la calma, la lectura. Instants dedicats a “Atrapada al mirall”, de la Gemma Lienas.

Lienas segueix interessant-se pels conflictes emocionals.
Ens presenta la Gina, una historiadora. La Gina viu a San Francisco fa uns anys i, ara mateix, està investigant les relacions de domini entre les persones als camps de concentració.

Rep una espantosa notícia, la mort accidental de la seva millor amiga, la Laura. I torna a Barcelona precipitadament per anar al seu enterrament.

La Gina, de manera perseverant i tafanera, farà una visita a totes les persones que han envoltat la Laura els darrers anys. El Sergi, la Raquel, l'Anna, el Bàsil (el seu maridet), l'imbècil del Mascaró,...Descobreix, poc a poc, la crueltat que hi ha darrera l'accident.

Bàsil, el “desvalgut” marit de la Laura, és encantador, astut, guapo,... i amb un atractiu sexual que fa caure la bava només de veure'l. Fa el que vol amb moltes dones. L’hi funciona de meravella.

La Laura és la víctima. El torturador manté la seva classe gratificant-la amb petits detalls. La Laura pateix el “Síndrome d'Estocolm”. I es va fent petita, petita... És maltractada. Què pot fer? Denunciar-ho?...No.

Els lectors pensem, sentim, ens involucrem i anem descobrint la història. Cada un dels personatges ens aporta pistes. Mica en mica anem entenent la personalitat del “estupend” Bàsil*.

Lienas juga narrant en primera persona (dialoga amb qui li és més pròxim) i en tercera (relata o interpreta el que l’hi han explicat). N’és un bon exemple la conversa que ens brinda amb el doctor Mascaró -qui se salta a la torera el codi deontològic-.

Lectura on s’amaguen autèntiques veritats. Ni et passen pel cap. I ens mostra que la violència psicològica de gènere és una dominació semblant a la que es pot donar en un camp de presoners (utilitza Himmler com a referència històrica).

Ha estat una pràctica molt interessant de cavil•lació, d’indagació, d’observació,...



*...El basilisc de Plini camina dret (característica important). És capaç de calar foc (atribut característic dels dracs), el seu alè és fulminant: desfà les pedres, marceix les plantes, desertifica tot el que es troba al seu voltant i qualsevol que el respiri es mor. També ens parla del seu verí letal: si un genet travessés el basilisc amb una llança, el verí pujaria per la llança i mataria el genet i també el cavall...