dimarts, 10 de maig del 2022

“Cavalls salvatges” de Jordi Cussà


Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021), novel·lista, dramaturg, poeta, contista, traductor..., va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges (Columna, 2000, reeditada per L’Albí el 2016 i ara convertida en còmic per KAP a Pagès Editors). Just un any després, l'autor publicava La serp, que era la primera novel·la d'una trilogia que el va acompanyar vint anys i que enguany s’ha tancat amb Les muses. Cussà va bastir un munt d'obres memorables que corona El primer emperador i la reina Lluna, guanyadora dels premis Crítica Serra d'Or i L'Illa dels Llibres i finalista del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any.

Cavalls salvatges és un fidel retrat d'un món marginal a la Catalunya interior, el de l'addicció a les drogues dures per part d’una “generació de pringats”. La novel·la, que narra de forma coral les aventures i les desventures d'un grup d'amics que es dediquen al tràfic i consum d'heroïna i altres estupefaents a la Catalunya dels anys setanta i vuitanta, és un relat pertorbador, però àgil i poètic, d’una generació que va galopar entre l'èxtasi i l'abisme fins que l'addicció, o la sida, va truncar les seves vides i que va trobar en un supervivent, Jordi Cussà, el millor cronista per explicar-nos-ho.

Jordi Cussà va debutar amb aquesta novel·la d’enorme originalitat recolzada sovint amb fets reals i estructurada com unes memòries col·lectives. L’autor observa el seu passat, l’esprem i en fa ficció. Cussà exhibeix, a través de la seva escriptura, un do sorprenent per a la fabulació, la fluïdesa de l’estil, la creació de noves paraules mitjançant la contracció (“finsquisapquan”) i la gran llibertat creativa, que li permet introduir capítols amb la història narrada en primera persona per un dels personatges secundaris o recrear escenes visuals sense cap mena de mirament.

Cavalls salvatges és un llibre amarat d’una força excepcional que vessa genialitat de principi a final.

dimarts, 29 de març del 2022

“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein

“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein (1930-2019) és un traçat minuciós de la vida d’Anna Ahkmátova (1889-1966). Capítol rere capítol, l’autora ens acompanya pel misteri de la creació literària de la poeta, relacionant fets i versos. Feinstein, durant anys, es va cabussar en arxius, en cartes i diaris, en una bibliografia exhaustiva, i va mantenir converses amb els supervivents, comprovant dates, trobades i dades. En el llibre, l’autora, ens situa els poemes de la poeta el mateix dia que els va escriure i els relaciona amb trobades, reunions, baralles i amors.



El 1889, a Odessa, a la costa del mar Negre, va néixer una nena a la família d'Andrei Gorenko, un enginyer naval, que va ser batejada amb el nom d’Anna. Anna va començar a escriure poesia a l’alba del nou segle, el seu pare, però, temia que una poeta deshonrés la família, així que, ella va adoptar un nou nom: el del príncep tàrtar medieval Akhmat, descendent de Genghis Khan, la sang reial del qual, creia, fluïa per les seves venes. D’aquesta manera, la jove que es va reinventar amb el nom d’Anna Ahkmátova, es convertiria en una de les dues poetes més grans de la literatura russa; l'altra, Marina Tsvetayeva, la coronaria amb el títol "Anna de totes les Rússies".

Al llarg dels seus 76 anys, Ahkmátova va ser testimoni de dues revolucions, dues guerres mundials, una guerra civil i el terror d’Stalin. El seu primer marit, Nikolai Gumilyov, també un poeta meravellós, va ser afusellat, sense haver estat jutjat, per una acusació falsa; el seu fill, Lev, va passar anys en camps de treball; molts dels seus amics més propers van abandonar Rússia o es van morir massa aviat. La seva fama primerenca com a poeta i una bellesa llegendària van donar pas a dècades de silenci forçat i de denúncies i, tanmateix, va romandre a la seva estimada ciutat, Sant Petersburg, sovint patint privacions inimaginables. Tot i amb això, Anna Ahkmátova va continuar escrivint.

Akhmátova, a través de la seva poesia, va fusionar el seu drama personal amb la història que el seu poble patia a mans del règim estalinista. Com tots els grans poetes de Rússia, Anna Akhmátova va sentir-se amb l'obligació moral d'esdevenir la consciència del poble i la veu de la memòria. 

El poder de la seva obra perdura amb el temps.