dilluns, 28 d’agost del 2017

"Una mariposa en la máquina de escribir" de Cory Maclauchlin

CoryMacLauclin dedica “Una mariposa en la máquina de escribir” a J. Kennedy Toole, autor que aconsegueix l’èxit després de la seva mort. Maclauchlin repassa de manera cronològica la vida de Toole i ho fa paral·lelament a la creació i el desenvolupament de l’obra “La conxorxa dels ximples”.

La conxorxa dels ximples, obra que està al cim de la sàtira, i les desventures del seu excessiu protagonista, Ignatius J. Relly, va patir un sinuós camí per aconseguir sortir a la llum.

Rebutjada per un conegut editor novaiorquès i abandonada per Toole fins el seu suïcidi l’obra es va publicar finalment essent un èxit de crítica i comercial gràcies a l’entestament de la mare de l’autor que va lluitar-hi durant més d’una dècada.

La vida de Toole i l’extraordinària història de la novel·la té tots els ingredients d’una faula.

Escriptor rebutjat per la indústria cultural. Suïcidi de l’artista. Lluita inesgotable de la mare. Triomf i reconeixement pòstum de l’autor.  

MacLauchlin en fa una investigació seriosa i documentada mostrant-nos “la veritat” sobre l’autor i sobre el llibre. Gràcies a cartes, textos, testimonis d’amics, companys, alumnes i familiars de Toole es va matisant una versió molt propera a la realitat.

[fins el moment l’únic testimoniatge era el de la mare de Toole].

La mare és un personatge clau per la publicació del llibre però també un personatge egocèntric que cercava ser famosa a més de voler el reconeixement del seu fill. L’editor novaiorquès no és l’ogre que va provocar el suïcidi de l’autor sinó que va reconèixer la vàlua del llibre i volia millorar-lo...

C. Maclauchlin defuig sobretot de divagacions morboses com les raons del seu suïcidi o la seva suposada homosexualitat.

Aquest llibre ens presenta com transcorre la vida d’un geni i el seu tràgic desenllaç.

“Una mariposa en la màquina de escribir” és una lectura clau per entendre millor una novel·la meravellosa, escrita per un brillant escriptor que va patir una tràgica vida amb un prematur final.


Maclauchlin, Cory,
Toole, John Kennedy, 1937-1969

dilluns, 14 d’agost del 2017

"Éramos unos niños" de Patti Smith




Éramos unos niños són les memòries d'un període de la cantant i poeta Patti Smith 

[Formidable talent]

i la seva relació amb el que va ser un dels seus amics de l'ànima, el fotògraf Robert Mapplethorpe que va revolucionar el món de la fotografia amb les seves fotos en blanc i negre
[Erotisme i sexualitat]

minimitzant-les fins a aconseguir una estètica en la qual es reflectia la seva complexa personalitat.

Art. Època irrepetible. Artistes carregats de creativitat. Nova York salvatge. Més viva que mai. Hotel Chelsea. Esclat cultural. Únic. Innombrables artistes.

Rebel·lió. Llibertat. Amor.

Il·lustrat amb 3 dibuixos i 27 fotografies en blanc i negre  Éramos unos niños està dividida en cinc capítols a través dels quals els dos artistes exploren diferents medis d’expressió.

Cultivats condiments donen

gust, contrast, substància i sosteniment a l’obra.

De ben segur que l’al·lusió que fa Smith a un diari que va escriure fins poc després que a finals de setembre de 1986 s'assabentés que Robert Mapplethorpe patia de SIDA incideix en l'exercici mnemònic i cronològic que va implicar filar prim en les diferents anècdotes, dades i dates que conformen el llibre. Però inextricable a aquest fet, s'adverteix que les seves memòries en l’entorn novaiorquès, inevitablement parcials i no exhaustives, estan matisades i passades pel sedàs d’una dona culta i serena que gairebé a cada pas pels seus records i relats, recorre a la cita d'un llibre, d’una dada històrica, d'un disc, d'un músic, d'un escriptor, d'un pintor, d'una obra d'art, d'una data,...


Apassionant lectura! 


Smith, Patti, 1946-
(Mapplethorpe, Robert, 1946-1989)

dilluns, 7 d’agost del 2017

"La conxorxa dels ximples" de John Kennedy Toole

La “Conxorxa dels ximples” és Ignatius J. Reilly i un seguit de personatges caricaturescs que engrandeixen la narració.

Ignatius.

Gros. Gandul. Vesteix de manera estrafolària. D'uns trenta anys. Verge.

Viu, encara, amb la seva mare.

Antisocial. Pessimista. Incapaç de tractar i tocar les persones. Amb una visió medieval del món. I amb una postura religiosa extremista.  

Misantrop, s’enfronta a un món que l’hi és aliè. I, per tant, en construeix un de propi.

La seva habitació. Pastissos. Dr. Nut sense parar. I desfogament al cinema on va a veure pel·lícules que detesta.

Un accident l’obliga a sortir del seu cau i buscar feina.

En troba d’arxivador en una oficina. Racista fins la medul·la, s’involucra en una manifestació a favor dels negres.

Perd la feina.

N’aconsegueix una altra de venedor de salsitxes. Homòfob amb ganes, s’implica en una creuada a mercè dels homosexuals.

N’esdevenen desastrosos resultats.

Però Ignatius no hi pateix gens perquè s’aferra al seu pilar ideològic: Boeci i La consolidació de la filosofia.

La Fortuna és incontrolable.

Favorable. Adversa. L'hi dona el dret d’actuar lliurement de manera descarada i immadura.

La “Conxorxa dels ximples” de John Kennedy Toole és una sàtira de la societat nord-americana en la qual tragèdia i comèdia es donen la mà.

Immensa obra!