La “Conxorxa dels
ximples” és Ignatius J. Reilly i un seguit de personatges caricaturescs que
engrandeixen la narració.
Ignatius.
Gros. Gandul. Vesteix de manera estrafolària. D'uns trenta anys. Verge.
Viu, encara, amb la seva mare.
Antisocial. Pessimista. Incapaç de tractar i tocar les persones. Amb una visió medieval del món. I amb una postura religiosa extremista.
Misantrop, s’enfronta a un món que l’hi és aliè. I, per tant, en construeix un de propi.
La seva habitació. Pastissos. Dr. Nut sense parar. I desfogament al cinema on va a veure pel·lícules que detesta.
Un accident l’obliga a sortir del seu cau i buscar feina.
En troba d’arxivador en una oficina. Racista fins la medul·la, s’involucra en una manifestació a favor dels negres.
Perd la feina.
N’aconsegueix una altra de venedor de salsitxes. Homòfob amb ganes, s’implica en una creuada a mercè dels homosexuals.
N’esdevenen desastrosos resultats.
Però Ignatius no hi pateix gens perquè s’aferra al seu pilar ideològic: Boeci i La consolidació de la filosofia.
La Fortuna és incontrolable.
Favorable. Adversa. L'hi dona el dret d’actuar lliurement de manera descarada i immadura.
La “Conxorxa dels ximples” de John Kennedy Toole és una sàtira de la societat nord-americana en la qual tragèdia i comèdia es donen la mà.
Immensa obra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada