“La finestra de Vermeer” és un dietari, o diari, de Pere Rovira.
Rovira, poeta, se’ns mostra sincer
i precís, i il·lustra, en anotacions diàries durant l’any 2013, una manera de viure i de gaudir la
literatura.
[...] Una de les coses interessants d’aquest gènere és que no està sotmès a
cap normativa; ni tan sols és obligatori que un diari ho sigui, o que estigui
datat, i és possible que en un mateix volum trobem anotacions de diversos anys,
especificant-ho o no. [...] pp.359-360
A través del Temps, el Jo i l’Escriptura[1], i fent ús d’una erudició poètica, escriu breus proses punyents i assagístiques. De manera modulada, rica, sense enfarfegament, entrellaça vida i literatura.
Reflexions existencials, des d'un cert distanciament temporal i moral. Esbossos sobre l’art poètic. Escenes de
la seva quotidianitat, a la maduresa. Breus composicions poètiques. Divagacions sobre l’amor i la malaltia. Moments
de plaer.
[...] La medecina preventiva ha salvat, és innegable, moltíssimes vides, però
també ho és que ha provocat una relació diferent de les persones amb la salut
del seu cos. Abans, s’estava sa si no s’estava malalt; ara, no se sap mai si
s’està sa. Sempre hi ha la prova pendent, el PSA, la mamografia, la
colonoscòpia, etc., que crea el suspens: si el resultat és bo, saps que estàs
bé, però només per ara. L’any vinent, ja ho veurem. [...] p.75-76
“La finestra de Vermeer” és vida i és saviesa.
Llegiu Rovira, si us plau, és
literatura de la bona!
[1] “El diari es configura a partir dels tres elements fundacionals de la
literatura del jo: el Temps, el Jo i l’Escriptura. Aquestes són les columnes
vertebrals sobre les quals s’erigeix i a partir de les quals es deriven els
trets més específics i n’emanen els motius o temes principals. Així ho han
destacat alguns dels més prestigiosos investigadors.” [El dietarisme català entre dos segles (1970-2000) d’Anna Esteve
Guillén)
