tag:blogger.com,1999:blog-69645337851282808652024-02-07T12:38:14.745+01:00El Cau de les ParaulesRamonhttp://www.blogger.com/profile/10450274882849685563noreply@blogger.comBlogger116125tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-24269116599426937822022-05-10T18:07:00.004+02:002022-05-10T18:11:06.064+02:00“Cavalls salvatges” de Jordi Cussà<p><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: #fefefe; text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jordi
Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021),<span face="Arial, sans-serif" style="background: white; text-align: justify;"> novel·lista,
dramaturg, poeta, contista, traductor..., </span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: #fefefe; text-align: justify;">va sorprendre el públic i la
crítica amb la novel·la </span><i style="background-color: #fefefe; font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Cavalls salvatges
</i><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; letter-spacing: -0.1pt; text-align: justify;">(Columna, 2000,
reeditada per L’Albí el 2016 i ara convertida en còmic per KAP a Pagès Editors)</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: #fefefe; text-align: justify;">.
J</span><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; text-align: justify;">ust un any després, l'autor publicava <em>La serp</em>, que era la primera
novel·la d'una trilogia que el va acompanyar vint anys i que enguany s’ha
tancat amb <em>Les muses</em>.
Cussà va bastir un munt d'obres memorables que corona <em>El primer emperador i la reina Lluna</em>,
guanyadora dels premis Crítica Serra d'Or i L'Illa dels Llibres i finalista del
premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any.</span></div><p></p>
<p style="background: rgb(254, 254, 254); text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif">Cavalls salvatges</span></i><span face=""Arial",sans-serif"> és un fidel retrat d'un món marginal a
la Catalunya interior, el de l'addicció a les drogues dures per part d’una “generació
de pringats”. La novel·la, que narra de forma coral les aventures i les
desventures d'un grup d'amics que es dediquen al tràfic i consum d'heroïna i
altres estupefaents a la Catalunya dels anys setanta i vuitanta, és un relat
pertorbador, però àgil i poètic, d’una generació que va galopar entre l'èxtasi
i l'abisme fins que l'addicció, o la sida, va truncar les seves vides i que va
trobar en un supervivent, Jordi Cussà, el millor cronista per explicar-nos-ho. <o:p></o:p></span></p>
<p style="background: rgb(254, 254, 254); text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif">Jordi
Cussà<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>va debutar amb aquesta novel·la
d’enorme originalitat recolzada sovint amb fets reals i estructurada com unes
memòries col·lectives. L’autor observa el seu passat, l’esprem i en fa ficció. Cussà
exhibeix, a través de la seva escriptura, un do sorprenent per a la fabulació,
la fluïdesa de l’estil, la creació de noves paraules mitjançant la contracció (“finsquisapquan”)
i la gran llibertat creativa, que li permet introduir capítols amb la història
narrada en primera persona per un dels personatges secundaris o recrear escenes
visuals sense cap mena de mirament.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: rgb(254, 254, 254); text-align: justify;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif">Cavalls salvatges</span></i><span face=""Arial",sans-serif"> és un llibre amarat d’una força excepcional
que vessa genialitat de principi a final. <o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRhRpIbmMl2ZUAINr5G3oqBkWsZtWUGXt9scf_PM_GrKpSvY9JecVbqEYcvtGQnmtGQCBmQJ_xJDSmPSK5Z-1oooIcdKddXNjkPLVWVerhycdhjCUVNlLkbebOBWPJAFrkL1O9PKI0cO0YpKhbSXO-nmhozzAdLC1XMtVhGF0nFxQfj0eM_psitSD3/s874/WhatsApp%20Image%202022-05-10%20at%2017.58.54.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="874" data-original-width="874" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRhRpIbmMl2ZUAINr5G3oqBkWsZtWUGXt9scf_PM_GrKpSvY9JecVbqEYcvtGQnmtGQCBmQJ_xJDSmPSK5Z-1oooIcdKddXNjkPLVWVerhycdhjCUVNlLkbebOBWPJAFrkL1O9PKI0cO0YpKhbSXO-nmhozzAdLC1XMtVhGF0nFxQfj0eM_psitSD3/s320/WhatsApp%20Image%202022-05-10%20at%2017.58.54.jpeg" width="320" /></a></div><p style="background: rgb(254, 254, 254); text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif"></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-33800546063942432352022-03-29T10:44:00.001+02:002022-03-29T10:44:24.854+02:00“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein<p><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine
Feinstein (1930-2019) és un traçat minuciós de la vida d’Anna Ahkmátova
(1889-1966). Capítol rere capítol, l’autora ens acompanya pel misteri de la
creació literària de la poeta, relacionant fets i versos. Feinstein,
durant anys, es va cabussar en arxius, en cartes i diaris, en una bibliografia
exhaustiva, i va mantenir converses amb els supervivents, comprovant dates,
trobades i dades. En el llibre, l’autora, ens situa els poemes de la poeta el mateix
dia que els va escriure i els relaciona amb trobades, reunions, baralles
i amors.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzR1qkhp7zD-890v7skhYnsbpxvg2KdFwt-zd2-5grbuT12Wq00pJG8AHphheVA4DD9wAE-rHRDhbCmoTxfaZ7X8VBfMMFVCO7Kukidr5OeOxNJn13JI7Pb9WQGzm1munSwA9TOtQ8c-wbeMtjT9p2recqx7WTBNZynOIBqWKQiOerbkgEAWe1BZNS/s899/IMG-20220329-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="899" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzR1qkhp7zD-890v7skhYnsbpxvg2KdFwt-zd2-5grbuT12Wq00pJG8AHphheVA4DD9wAE-rHRDhbCmoTxfaZ7X8VBfMMFVCO7Kukidr5OeOxNJn13JI7Pb9WQGzm1munSwA9TOtQ8c-wbeMtjT9p2recqx7WTBNZynOIBqWKQiOerbkgEAWe1BZNS/s320/IMG-20220329-WA0000.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><br /></span><p></p>
<p class="css-g5piaz" style="background: white; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">El 1889, a Odessa, a la costa del mar
Negre, va néixer una nena a la família d'Andrei Gorenko, un enginyer naval, que
va ser batejada amb el nom d’Anna. Anna va començar a escriure poesia a l’alba
del nou segle, el seu pare, però, temia que una poeta deshonrés la família,
així que, ella va adoptar un nou nom: el del príncep tàrtar medieval Akhmat,
descendent de Genghis Khan, la sang reial del qual, creia, fluïa per les seves
venes. D’aquesta manera, la jove que es va reinventar amb el nom d’Anna Ahkmátova,
es convertiria en una de les dues poetes més grans de la literatura
russa; l'altra, Marina Tsvetayeva, la coronaria amb el títol "Anna de
totes les Rússies".<o:p></o:p></span></p>
<p class="css-g5piaz" style="background: white; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">Al llarg dels seus 76 anys, Ahkmátova va
ser testimoni de dues revolucions, dues guerres mundials, una guerra civil i el
terror d’Stalin. El seu primer marit, Nikolai Gumilyov, també un poeta
meravellós, va ser afusellat, sense haver estat jutjat, per una acusació
falsa; el seu fill, Lev, va passar anys en camps de treball; molts
dels seus amics més propers van abandonar Rússia o es van morir massa aviat. La
seva fama primerenca com a poeta i una bellesa llegendària van donar pas a
dècades de silenci forçat i de denúncies i, tanmateix, va romandre a la seva
estimada ciutat, Sant Petersburg, sovint patint privacions inimaginables. Tot
i amb això, Anna Ahkmátova va continuar escrivint.<o:p></o:p></span></p>
<p class="css-g5piaz" style="background: white; vertical-align: baseline;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif;">Akhmátova, a través de la
seva poesia, va fusionar el seu drama personal amb la història que el seu poble
patia a mans del règim estalinista. Com tots els grans poetes de Rússia, Anna
Akhmátova va sentir-se amb l'obligació moral d'esdevenir la consciència del
poble i la veu de la memòria. <o:p></o:p></span></p>
<p class="css-g5piaz" style="background: white; vertical-align: baseline;"><span style="color: black; font-family: "Arial",sans-serif;">E</span><span style="font-family: "Arial",sans-serif;">l poder de la seva obra perdura amb el
temps.<o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-42337528361577214772021-09-12T21:36:00.001+02:002021-09-13T16:49:08.854+02:00“Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un poeta” de José Luis Ferris<p></p><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUkNAie_sMIKcJMhpCuhjqwgzYo20mXuhT56yx6AjvbZ90zvaMuPeoy3o-PzI7N2nePOesW6Ihgfkhf8b5cAu6dMusemdYp5FNxO3DPRPLOeHjfgYdeWgTH-iiup8OXPFS0iEw4BMZwxY/s1245/WhatsApp+Image+2021-09-12+at+21.32.50.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1245" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUkNAie_sMIKcJMhpCuhjqwgzYo20mXuhT56yx6AjvbZ90zvaMuPeoy3o-PzI7N2nePOesW6Ihgfkhf8b5cAu6dMusemdYp5FNxO3DPRPLOeHjfgYdeWgTH-iiup8OXPFS0iEw4BMZwxY/s320/WhatsApp+Image+2021-09-12+at+21.32.50.jpeg" width="231" /></a></div>[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lo suyo,
como bien decía María Zambrano, era una simple cuestión de fe, una debilidad de
creyente que se empeña en ver amor dónde hay mandíbulas y garras, egoismo
feroz, Hombres que acechan a Hombres</i>. [...] (p. 433)<p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">“Miguel Hernández. Pasiones, cárcel y muerte de un
poeta” de José Luis Ferris és un recorregut per la curta i dissortada vida del gran
poeta. Ferris, també poeta, rescata testimonis, cartes, diaris i documents per
escriure aquesta magnífica biografia sobre el poeta d’Oriola.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Asombra
comprovar, por estas cartas y algunos testimonios, la inquebrantable voluntat
que tenia Miguel. Cualquiera en su lugar hubiera renunciado ante tanto
contratiempo y tanto golpe de incomprensión, aceptando finalmente una vida
tranquila y sumisa al cuidado del rebaño familiar, relegando la poesía a una
mera afición, como harían sus compañeros Carlos Fenoll, Murcia Bascuñana,
Poveda y tantos amigos. Sin embargo, tenía muy claro lo que deseaba y lo que
sentía, lo que le pedía la fiebre de su alma, y a su paciencia le quedaba carburante
suficiente como para resistir un tiempo más, quizá unos meses, hasta que
emprenda sus segundo viaje a Madrid.</i> [...] (p. 169)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Nous epistolaris, inèdits,
com la correspondència entre l’estudiós del poeta Dario Puccini i la vídua
d'Hernández, Josefina Manresa, les cartes de Vicente Aleixandre a Hernández i l'edició
completa de les missives del poeta a la seva esposa, així com els diaris de
guerra del diplomàtic xilè Carlos Morla Lynch, serviran a José Luis Ferris per
reconstruir, amb dades més consistents, l'entorn amorós del seu llibre de
poemes “El rayo que no cesa” i per documentar minuciosament els últims dies de
Miguel Hernández a Madrid a l'acabar la guerra.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">Ferris explica que a la vida del poeta oriolà hi va haver
més dones a més de la que seria la seva esposa, Josefina Manresa. El seu primer
amor adolescent, Carmen Samper Reig. María Zambrano. María Cegarra. I,
sobretot, Maruja Mallo, amb qui va compartir experiències íntimes -les
primeres- i artístiques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span class="y2iqfc"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">J. L. Ferris aprofundeix en
la polèmica relació d’Hernández amb els companys que no van lluitar, com ell,
al front durant la contesa; dona informació sobre el viatge a Rússia del poeta,
l’any 1937. També aporta dades sobre la participació del poeta alacantí a les
Missions Pedagògiques, sobre les nombroses detencions i la seva estada a la
presó. Mostra, a més, un seguit de proves i testimonis per demostrar
l'abandonament que va patir el poeta per part d'amics de generació a l'acabar
la Guerra Civil.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">José Luis </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ferris ha escrit una completa
biografia recomanable a tota persona interessada<span style="background: rgb(248, 249, 250);">
</span>en la poesia, en la literatura, en la història, i en conèixer la vida d’</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">un poeta necessari, un home digne, íntegre en les
seves idees i amb absoluta fermesa moral, Miguel Hernández.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-language: CA;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Asumir
todos los logros poéticos que había alcanzado y volcarlos en un lenguaje de
apariencia sencilla, vigoroso y llano, fue una de las principales aportacions
de Miguel a la lírica espanyola. De hecho, fueron muchos los que intentaron
alcanzar esa hazaña desde una postura de compromiso, pero lo que en la mayoría
de los poetas del momento era empeño y artificialidad, en el poeta de Orihuela
era impulso natural, vigor imaginativo y transparente que le fluía al ritmo de
la sangre. </i>[...] p. 447<o:p></o:p></span></p><br /><p></p><p></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-41832860160994542312021-08-15T19:51:00.004+02:002021-08-17T20:32:38.830+02:00“La finestra de Vermeer” de Pere Rovira<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivMAWfzRcbEqOYZx4wWpcG_IUFaepjo4PYle0Rg4at-hJL4fcBBqJ2Ad-MeN0pm_mKsFKXV93uwcH9YOkPGCTJIPfCrx6wADVGBJHkWYXtRi1vKRucCp9gOBgB6q5oQCe3-0Xb35j26KM/s1600/WhatsApp+Image+2021-08-15+at+19.41.28.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivMAWfzRcbEqOYZx4wWpcG_IUFaepjo4PYle0Rg4at-hJL4fcBBqJ2Ad-MeN0pm_mKsFKXV93uwcH9YOkPGCTJIPfCrx6wADVGBJHkWYXtRi1vKRucCp9gOBgB6q5oQCe3-0Xb35j26KM/w400-h225/WhatsApp+Image+2021-08-15+at+19.41.28.jpeg" width="400" /></a></div><br /><span style="color: #333333;">“La finestra de Vermeer” és un
dietari, o diari, de</span><span style="color: #27292b;"> Pere Rovira.</span><p></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="color: #27292b;">Rovira, poeta, se’ns mostra sincer
i precís, </span><span style="background: white; color: #444444;">i il·lustra, en </span><span style="color: #333333;">anotacions diàries durant l’any 2013, </span><span style="background: white; color: #444444;">una manera de viure i de gaudir la
literatura. <o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="color: #27292b;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una de les coses interessants d’aquest gènere és que no està sotmès a
cap normativa; ni tan sols és obligatori que un diari ho sigui, o que estigui
datat, i és possible que en un mateix volum trobem anotacions de diversos anys,
especificant-ho o no</i>. [...] pp.359-360<o:p></o:p></span></p><p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="color: #444444;">A través del
Temps, el Jo i l’Escriptura</span><a href="file:///D:/46583577K/Desktop/La%20finestra%20de%20Veermer.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #444444; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">[1]</span></span></span></a><span style="color: #444444;">, i fent
ús d’una erudició poètica, escriu breus proses punyents i assagístiques. De
manera modulada, rica, sense enfarfegament, entrellaça vida i literatura.</span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="background: white; color: #444444;">R</span><span class="tip"><span style="background: white; color: #333333;">eflexions existencials, </span></span><span style="color: #27292b;">des d'un cert distanciament temporal i moral. E</span><span style="background: white; color: #444444;">sbossos sobre l’art poètic. Escenes de
la seva quotidianitat, a la maduresa. B</span><span class="body"><span style="background: white; color: #333333;">reus composicions poètiques. D</span></span><span style="background: white; color: #444444;">ivagacions sobre l’amor i la malaltia. Moments
de plaer. <o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="color: #27292b;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La medecina preventiva ha salvat, és innegable, moltíssimes vides, però
també ho és que ha provocat una relació diferent de les persones amb la salut
del seu cos. Abans, s’estava sa si no s’estava malalt; ara, no se sap mai si
s’està sa. Sempre hi ha la prova pendent, el PSA, la mamografia, la
colonoscòpia, etc., que crea el suspens: si el resultat és bo, saps que estàs
bé, però només per ara. L’any vinent, ja ho veurem</i>. [...] p.75-76<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmXFenSRGl2UOdHRNl3HME18S11-du56jAsrpAhla_3_5sK3UMs_4eZhCXsaBm3AGZjkRXjHX6IRMojVbpsyr2Aj4MOXe3KVH3d1V4M4ueUD-jOfkqa1SZTIPincSHlzcQ4tDIx0EFEnI/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="252" data-original-width="202" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmXFenSRGl2UOdHRNl3HME18S11-du56jAsrpAhla_3_5sK3UMs_4eZhCXsaBm3AGZjkRXjHX6IRMojVbpsyr2Aj4MOXe3KVH3d1V4M4ueUD-jOfkqa1SZTIPincSHlzcQ4tDIx0EFEnI/" width="192" /></a></div><span style="color: #27292b;">Pere Rovira transmet
afabilitat. Es mostra </span><span style="color: #333333;">irònic, escèptic,
crític, enamorat,... És</span><em><span style="background: white; border: 1pt none windowtext; color: #444444; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> </span></em><span style="color: #27292b;">sensorial, amant dels plaers sensuals, i amb una gegantina
capacitat de sentir i evocar. <o:p></o:p></span><p></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><em><span style="background: white; border: 1pt none windowtext; color: #444444; font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“La finestra de Vermeer</span></em><span style="background: white; color: #444444;">” és vida i</span><span style="color: #27292b;"> és saviesa. <o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><span style="color: #27292b;">Llegiu Rovira, si us plau, és
literatura de la bona!<o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p style="background: white; margin-bottom: 18.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 18.0pt; margin: 18pt 0cm;"><a href="file:///D:/46583577K/Desktop/La%20finestra%20de%20Veermer.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-size: 9pt;"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 9pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></span></a><span style="font-size: 9pt;"> <span style="color: #27292b;">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El diari es configura a partir dels tres elements fundacionals de la
literatura del jo: el Temps, el Jo i l’Escriptura. Aquestes són les columnes
vertebrals sobre les quals s’erigeix i a partir de les quals es deriven els
trets més específics i n’emanen els motius o temes principals. Així ho han
destacat alguns dels més prestigiosos investigadors.” </i>[<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El dietarisme català entre dos segles (1970-2000)</i> d’Anna Esteve
Guillén)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><o:p> </o:p></p>
</div>
</div>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-89962024402862897772021-07-31T17:30:00.005+02:002021-07-31T19:39:59.936+02:00“Els teixidors” de Gerhart Hauptmann<p><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2IcWlRtiRNQG2nM9pMixpb-8YSguSq27Qm_Yb-jw8S7JYNdTCJW8FcuWJ3DFWRogCLN2_DofuX9zW1JA1m28mJ95Kg5qhUYFtHA_QtdUXi_ew5sWK6lGR_vhlDwtgQIDdh-MTv6GoPs/s3763/teixidors.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2008" data-original-width="3763" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh2IcWlRtiRNQG2nM9pMixpb-8YSguSq27Qm_Yb-jw8S7JYNdTCJW8FcuWJ3DFWRogCLN2_DofuX9zW1JA1m28mJ95Kg5qhUYFtHA_QtdUXi_ew5sWK6lGR_vhlDwtgQIDdh-MTv6GoPs/w400-h214/teixidors.jpg" width="400" /></a></div><br /><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">“Els teixidors” de Gerhart Hauptmann és una obra de teatre que tracta sobre
les condicions de vida i laborals dels teixidors de Silèsia a mitjan segle
XIX.</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><br /><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Hauptmann ha passat a la història de la literatura com un dels més grans
representants del naturalisme alemany. El</span><span style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">
naturalisme literari pretén recrear la realitat amb absoluta fidelitat. “Els teixidors”
és un drama extremadament fidedigne, que revela sense idealitzacions les
entranyes de la indústria tèxtil de l’època i que va escandalitzar una
societat burgesa i benestant que es va sentir acusada.</span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><br /></span><span style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif;">L’obra s’estructura en cinc actes i ens transporta al bell mig
de la revolta dels teixidors de llana de la regió de Silèsia, exposant de
manera directa la misèria, l’explotació i les condicions deplorables que formen
la llavor de la revolució.</span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif;"><br /></span><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;">[...] </span><i style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;">La llum cau també ple damunt el
rostre, el coll i el bust de la vella, un rostre esquelètic, ple d’arrugues i
com mancat de sang, amb els ulls ensorrats, enrogits i plorosos per la pols de
la llana, el fum i el fet de treballar amb claror insuficient. El coll és llarg
i ple de bosses i arrugues. El bust, cobert de parracs.</i><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;"> [...]</span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;"><br /></span><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;">La temàtica d'aquesta obra són els conflictes entre els grups socials propis
de començaments de l'era capitalista. Expressions com "lluita de
classes", "resistència" o "violència proletària" apareixen
al reflexionar sobre el succés dramàtic dels teixidors.</span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif;"><br /></span><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Gerhart </span><span style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Hauptmann ens mostra, amb una visió bategant, la força esborronadora
de la lluita per la supervivència en</span><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"> l'obra naturalista
per excel·lència: “Els teixidors”.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-34781185966657162702021-07-27T19:13:00.003+02:002021-07-27T19:22:27.349+02:00“Cartes a Màrius Torres” de Joan Sales<p><span style="font-family: times;"><span style="background: white; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTe7OOWgPNPJB7khRliX4DzwXEsZNAQMhUm0idtX0o2xqZwn3rzZvAOek8HIXfJPEUnJDdbEwhXw9rL19f6PnY-bvrlFEHifS-gKDzBR1nyY92ULaweEvLXXBI2Ug07seachQc7ZW1UfY/s507/WhatsApp+Image+2021-07-27+at+18.59.28.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="507" data-original-width="507" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTe7OOWgPNPJB7khRliX4DzwXEsZNAQMhUm0idtX0o2xqZwn3rzZvAOek8HIXfJPEUnJDdbEwhXw9rL19f6PnY-bvrlFEHifS-gKDzBR1nyY92ULaweEvLXXBI2Ug07seachQc7ZW1UfY/s320/WhatsApp+Image+2021-07-27+at+18.59.28.jpeg" /></a></span></div><span style="font-family: times;"><br />“Cartes a Màrius Torres”
de Joan Sales és un epistolari que ens ofereix una excel·lent descripció, de
primera mà, de la Guerra Civil espanyola. El llibre és <span style="background: white; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;">essencial per a
conèixer la llavor d’una obra mestra, <em><span style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Incerta Glòria</span></em><em><span style="border: 1pt none windowtext; font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> (1956)</span><span style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">, </span></em><em><span style="border: 1pt none windowtext; font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">del mateix autor</span><span style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">,</span></em> i imprescindible
per entendre la concepció i eclosió de la poesia de <span style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Màrius Torres.</span></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="font-family: times;"><span style="color: black;">A l’inici de 1936, Joan Sales comença a cartejar-se amb Mercè</span> Figueras, ingressada
al sanatori antituberculós de Puig d’Olena.<span style="color: black;"> Mercè li parla d’un jove poeta, Màrius
Torres, malalt com ella de tuberculosi i també resident al sanatori. </span>L’escriptor i el
poeta començaran a cartejar-se, ho faran entre 1936 i 1941. Torres va morir el
1942. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="font-family: times;">Sales
escriu sobre el 18 de juliol de 1936, els anarquistes, el seu ingrés a l’Escola
de Guerra, el combat als fronts de Madrid i Aragó... Relata la memòria de tants
atrapats a la Guerra Civil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="background: white; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;"><span style="font-family: times;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Em fas, com altres vegades, l’elogi de l’amistat i avui jo voldria
fer-te el de la camaraderia. Aquella és personal, aquesta és col·lectiva;
aquella és filla de la tria, aquesta de l’atzar. L’amistat, deien els antics,
és el do més preciós que els déus han fet a l’home; però, a falta d’amistat,
també la camaraderia és bona. Gràcies al bon caliu de la camaraderia podem
viure lluny de tots els nostres afectes i dur una vida de bestioles del bosc
sense sentir-nos gens ni mica desgraciats.</i> [...] p. 292<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="font-family: times;">L’escriptor
volia testimoniar el viscut però era impensable fer-ho publicant les cartes. La
censura. La seva era una visió no explicada, el relat no visible del conflicte.
La ficció li servirà a Joan Sales per explicar la realitat, la veritat. Amb la
novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Incerta Glòria,</i> farà visible
el què no es va poder publicar fins el 1976, la correspondència mantinguda durant
els anys de la guerra. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="background: white; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;"><span style="font-family: times;">“Cartes a Màrius Torres”
de Joan Sales és un retrat fidedigne, escrit amb habilitat narrativa i
intensitat prosística i poètica, d’un moment decisiu de la nostra història.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #232323; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt;">La vida passa i l’ull no es cansa
d’abocar<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;"><span style="font-family: times;">
</span></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #232323; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt;">imatges clares dintre del cor.</span></i></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #232323; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt;"> Enyorar no és
pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen
res a enyorar. <o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 11.25pt;"><span style="color: #232323; font-family: times; letter-spacing: 0.25pt;">Literatura de primera
qualitat.</span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-26009878740443474932021-06-24T16:58:00.001+02:002021-06-24T16:58:36.328+02:00“Tsili. Història d’una vida” d’Aharon Appelfeld<p><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw0fv9fIG5wJKVuhqPmuKGdX69BsznokLpzxBzxM7nEDHfOdITCameikP3yINL7sjd3OIavvzpPo-lBuf0qsrvYN0AQeNdVZxQgQIPdOcSLLCBixRbucUqkTMP0sQjJ9Q03Nf0Aoe3eU0/s681/tsili.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="681" data-original-width="681" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw0fv9fIG5wJKVuhqPmuKGdX69BsznokLpzxBzxM7nEDHfOdITCameikP3yINL7sjd3OIavvzpPo-lBuf0qsrvYN0AQeNdVZxQgQIPdOcSLLCBixRbucUqkTMP0sQjJ9Q03Nf0Aoe3eU0/s320/tsili.jpeg" /></a></div><br />[...] <i style="color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">A la nit, els vents frescos de la primavera
portaren les ombres de les muntanyes. Unes ombres quietes que es van unir als
arbres i de les seves boques no en sortia cap so. Al principi les volien fer
fora, però elles, qui sap per què, enganxades, s’hi negaven</i><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">. [...] p.135</span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">“Tsili. Història d’una
vida” d’Aharon Appelfeld és un llibre petit i fràgil, com l’intent d’enxiquir
els records d’una vida viscuda en els anys de la Segona Guerra Mundial, un temps
d’ira i de fúria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La novel·la està
escrita amb una aparent senzillesa. L’autor utilitza frases curtes, delicades,
perfectes, que menen cap a una sensació d'irrealitat i de somni; no obstant, amb
aquest ús de la concreció, lluny d’acotar-ne el sentit, aconsegueix ampliar l’atenció
fins a límits insospitats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Tsili és una jove jueva
de tretze anys</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">, abandonada per la seva família quan cal fugir de les
matances. <span style="background: white; color: #333333;">La noia coneixerà la
soledat i la companyia. També l’amor. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aharon Appelfeld relata una història que cerca donar un
sentit a la vida. Tsili té necessitat de l’amor; de sentir-se estimada i de compartir
l’estimació.<span style="background: white; color: #333333;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">1942. Un passi: <span style="background: white; color: #333333;">“sóc filla de la Maria”. Pallisses. Marek. Peces a la motxilla de roba
humida. Pa. Llonzes. Fulles de tabac. Vodka que la fa sentir mandrosa,...<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El temps va passant i
el seu rar pas per la vida la porta a recórrer camins carregats de persones que
li volen bé o mal. I està ferida, sí, però contra tot pronòstic aconsegueix
sobreviure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Algú va encendre una llanterna i va
il·luminar la foscor. </i>[...]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Gràcies a l'esplèndida
traducció de l'hebreu al català que n'ha fet l'Eulàlia Sariola he pogut gaudir
d’aquesta magnífica obra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="background: white; color: #333333; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Pura literatura.<o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-11923774102429041292021-06-19T17:38:00.001+02:002021-06-19T17:38:44.942+02:00“Cartes a l’Anna Murià” (1939-1956) de Mercè Rodoreda<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNrh0Vt9CbQaeMyLdz_nUFpQs4WjBYVLroLuff2YgQ_JhEBWWKB9XVMP5LmPVghWRIy_lJRq4P4udWIDRtW4aYs4IiNVRLbY8rwS6HYdjGU_tBcoKXv33ZuBEQxHgeqI9oJMLLdTXI5WU/s1599/WhatsApp+Image+2021-06-19+at+17.23.30.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="1599" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNrh0Vt9CbQaeMyLdz_nUFpQs4WjBYVLroLuff2YgQ_JhEBWWKB9XVMP5LmPVghWRIy_lJRq4P4udWIDRtW4aYs4IiNVRLbY8rwS6HYdjGU_tBcoKXv33ZuBEQxHgeqI9oJMLLdTXI5WU/w320-h320/WhatsApp+Image+2021-06-19+at+17.23.30.jpeg" width="320" /></a></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><i style="text-align: right;"><span style="background: white; color: grey; letter-spacing: .25pt; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;"><br /></span></i></div><div style="text-align: right;"><i style="text-align: right;"><span style="background: white; color: grey; letter-spacing: .25pt; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;">París, 2 de desembre de 1946</span></i></div><p></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;"><span style="color: grey; letter-spacing: 0.25pt; text-indent: 35.4pt;">Estimada Anna,</span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;"><span style="background: white; color: grey; letter-spacing: .25pt; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;">Des del mes de
setembre t’he començat tres cartes i totes han quedat a la meitat. He passat un
disgust terrible, pitjor que un disgust. He estat a punt de fer una bestiesa,
he plorat molt i encara ploro. No exagero si et dic que estic desfeta. Cap
paraula no et podrà donar una idea aproximada del meu dolor. [...]<o:p></o:p></span></p><p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-indent: 35.4pt;"><span style="background: white; color: grey; letter-spacing: .25pt; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;"><br /></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="color: #333333;"><i>Cartes a l’Anna Murià (1939-1956) </i>de Mercè Rodoreda és la<i>
c</i></span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #232323; letter-spacing: 0.25pt;">orrespondència
privada entre dues amigues en temps d’exili després de la guerra civil. </span><span style="color: #333333; font-style: normal;">El</span><span style="color: #333333;"> llibre</span><em><span style="color: #333333; font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;">,</span><span style="color: #333333;">
</span></em><span style="color: #333333;">prologat i amb notes de Blanca Llum
Vidal i Maria Bohigas, ens posa a disposició les cartes que Rodoreda va enviar
a Murià durant un llarg període. Van ser publicades per primer cop per “La Sal
Edicions” l’any 1985, dos anys després de la mort de l’autora.<o:p></o:p></span></p><br /><p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="color: #333333;">La nova edició, a més de vint-i-tres cartes escrites per
Rodoreda (la majoria) i Murià, es complementa amb una entrevista de Mari Chordà
i Isabel Segura a Anna Murià feta el 1985 i amb un epíleg inèdit de Margarida
Puig, nora de l’escriptora.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh99DjOKGxhqcwsKgsdZKyRiBfPOmFhfzfRLDps20neBNawBj4zqsluk3oQ5W9nVJg4MNiD-vqpji08vhVy3EZA_1W6d3vEbdgZdKwV89gaw-DB953bFWfncHVwkCtLFsK_WrJeglRfZp0/s420/cartes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="316" data-original-width="420" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh99DjOKGxhqcwsKgsdZKyRiBfPOmFhfzfRLDps20neBNawBj4zqsluk3oQ5W9nVJg4MNiD-vqpji08vhVy3EZA_1W6d3vEbdgZdKwV89gaw-DB953bFWfncHVwkCtLFsK_WrJeglRfZp0/w200-h151/cartes.jpg" width="200" /></a></div><p></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><em><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #232323; font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Les</span><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #232323; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Cartes a l’Anna Murià</span></em><span style="color: #232323;">
escrites per Mercè Rodoreda, són un testimoni molt valuós de la seva vida personal
i de dies de trasbals que, amb el pas del temps, s’aniran alleujant. A mesura
que tots els exiliats van fent-se càrrec que l’exili polític seria de llarga
durada van buscar sortides per donar sentit a la seva vida.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #232323; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Anna Murià</span></strong><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #232323;"> </span></b><span style="color: #232323;">i <strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Agustí Bartra</span></strong> van decidir embarcar-se cap a </span><span style="color: #333333;">Llatinoamèrica q</span><span style="color: #232323;">uan
França va entrar en guerra. <strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Mercè Rodoreda</span></strong> i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b><strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Armand Obiols</span></strong> es van quedar a París on va començar el calvari econòmic i emocional de
la gran escriptora.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"><span style="color: #333333;">Les dues amigues es van cartejar durant anys. </span><span style="color: #232323;">Entre confidències íntimes, curiositats i alguna
xafarderia, presenciem els inicis del camí que va convertir Mercè Rodoreda amb
l’escriptora que coneixem avui, i descobrim com el seu vessament de creativitat
literària es va canalitzant a través de paraules plenes d’ànima.</span></p><p align="right" style="background: white; text-align: right; vertical-align: baseline;"><span style="color: #a6a6a6; mso-style-textfill-fill-alpha: 100.0%; mso-style-textfill-fill-color: #A6A6A6; mso-style-textfill-fill-colortransforms: lumm=65000; mso-style-textfill-fill-themecolor: background1; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 166;">“és per la ferida
que respiren els humans.”<o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-66561509308772712122021-06-09T14:03:00.001+02:002021-06-09T14:03:09.957+02:00“Emma” de Jane Austen<p><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 150%;">“Emma” (1815)
de Jane Austen és una de les grans novel·les de la literatura universal. </span><span style="line-height: 150%;">La
seva versió catalana íntegra, traduïda de forma detallada i molt meditada per
Alba Dedeu i editada per Adesiara, és magnífica.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times;"><span style="background-color: white;">[...] </span><i>encara que les persones optimistes sempre
esperen més bé del que es realitza, no sempre ho paguen amb un desànim
proporcional a les seves esperances. Aviat volen per damunt del fracàs actual i
comencen a tenir les esperances altra vegada.</i><span style="background-color: white;"> [...] p.179</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: times;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGQYCk7571SCTqxXAhTrT4yVkwlAqF-lDPK-DcGwlxp5pAu539g-Vr0fuyWin6u0p14uCJU8nxOdinykclRHL0gTMKo2EpAQnsafdXPs9f-7TLGaTh8JVTGvMpCtRIMKp3F7xP3-wNYe8/s900/emma.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGQYCk7571SCTqxXAhTrT4yVkwlAqF-lDPK-DcGwlxp5pAu539g-Vr0fuyWin6u0p14uCJU8nxOdinykclRHL0gTMKo2EpAQnsafdXPs9f-7TLGaTh8JVTGvMpCtRIMKp3F7xP3-wNYe8/s320/emma.jpeg" /></a></span></div><span style="font-family: times; line-height: 150%;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times; line-height: 150%;"><br /></span></p>Emma </span><span style="font-family: times; line-height: 150%;">Woodhouse</span><span style="font-family: times; line-height: 150%;"> és la veu cantant d’<span class="y2iqfc">una novel·la</span> que avança a còpia de diàlegs. La
protagonista és jove, bonica, molt rica i amb una gran independència; disposa
d’una superioritat social i intel·lectual i, també, té una erudita i</span><span style="font-family: times; line-height: 150%;">maginació.
És un personatge realista i, per tant, amb una personalitat en ocasions
contradictòria i de qui les decisions varien al llarg del temps. És l’heroïna
que s'equivoca, imperfecta i que, per tant, comet errors, alguns de greus, en
el seu continu afany d'emprar aquesta imaginació envers els demès, </span><span style="font-family: times; line-height: 150%;">equívocs
que la faran conèixer-se una mica més bé i créixer interiorment.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: times;">Bonisme
invasiu i manipulador, capacitat de redempció i esperit de superació, elogi a
la quotidianitat...són alguns dels temes clau de l’obra.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 150%;">Jane Austen assoleix una gran naturalitat en tots els
personatges fent ús de petits matisos lingüístics i estilístics, </span><span style="line-height: 150%;">excel·lentment recollits en la
traducció al català; figures avaluades amb finor, elegància i desimboltura.<span style="color: black; mso-themecolor: text1;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNryLr0HKtGcAW1EnkvimkfqzkJ9A91Ogi8NapAuJ-PPKUIJJFG6iUgZSTqa6A2ngGHsxT5wUEwWGg_Yrk9TB_VcQcoHhDueh5vd_1HPp8SLWb9g3DzX2ESBR_T3LPc0U10VmK2ExQbzA/s420/emma1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="420" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNryLr0HKtGcAW1EnkvimkfqzkJ9A91Ogi8NapAuJ-PPKUIJJFG6iUgZSTqa6A2ngGHsxT5wUEwWGg_Yrk9TB_VcQcoHhDueh5vd_1HPp8SLWb9g3DzX2ESBR_T3LPc0U10VmK2ExQbzA/w200-h105/emma1.jpg" width="200" /></a></div><span style="background: white; line-height: 150%;"><span style="font-family: times;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Volia mantenir la pau, si era possible, i a
més, hi havia alguna cosa honorable i valuosa en els hàbits domèstics arrelats
del seu cunyat i en la plenitud que li aportava la vida familiar, i com que
aquest era el motiu pel qual tenia tendència a menysprear la proporció normal
de vida social i les persones que li donaven importància, li va semblar que
calia mostrar-se molt tolerant.</i> [...] p. 120<o:p></o:p></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="background: white; line-height: 150%;"><span style="background-color: transparent; font-family: times;">‘Emma’ és </span><span class="y2iqfc" style="background-color: transparent;"><span style="font-family: times;">un cara a cara amb temes
comuns i ben enriquidors; també una història d’amors. És una obra d’extrema qualitat
i absolutament recomanable.</span></span></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-36782984956222580482021-05-23T17:40:00.003+02:002021-05-23T17:47:45.025+02:00“Casa de nines” de Henrik Ibsen <p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-fareast-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8rxTv_nvQuWtrBVofkDgNv20dyHaAZa_k4fBmGTH8iF0hTe5tyhWsCPOi5iKgUwRayjhB5oYq0RmFnJH6OOJFGGDLTCovXR6iYpIFVbpqP6eUQnMQ7NZXsqnWJGi2w7Ni9KYVBDhivE/s753/WhatsApp+Image+2021-05-23+at+17.22.16.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="753" data-original-width="753" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8rxTv_nvQuWtrBVofkDgNv20dyHaAZa_k4fBmGTH8iF0hTe5tyhWsCPOi5iKgUwRayjhB5oYq0RmFnJH6OOJFGGDLTCovXR6iYpIFVbpqP6eUQnMQ7NZXsqnWJGi2w7Ni9KYVBDhivE/s320/WhatsApp+Image+2021-05-23+at+17.22.16.jpeg" /></a></div><div><br /></div>Henrik Ibsen, dramaturg i
director escènic noruec, l’any 1879 va publicar una rebel i escandalosa obra de
teatre, “Casa de nines". La imperible obra, traduïda excel·lentment al
català per Feliu Formosa i novament editada per educaula62, m’ha arribat,
afortunadament, de les mans del seu traductor.<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Ibsen ofereix als espectadors una
obra que tracta temes universals de forma absolutament fresca: amor, xantatge,
fidelitat, recerca d'un mateix, supervivència, cosificació de la dona.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span class="y2iqfc"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Nora, la protagonista,
és l’esposa i mare perfecta. Alegre, afectuosa, que viu a l'ombra del seu marit,
Torvald Helmer, i compleix el seu paper envers el que la societat espera
d'ella. No obstant, amaga un secret: és responsable d’una operació </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">no
justificable en aquella època; ha dut a terme un <span class="y2iqfc"><span style="color: #202124;">acte d’amor</span></span> per i a l’esquena d'una figura
masculina d'autoritat, el seu marit, i de
qui, per aquest fet, l'honor entra en joc.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">“Casa de nines”</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">,
gairebé un estàndard</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"> de la revolució</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">
actual</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"> feminista, va esdevenir una obra teatral xocant</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">
i <span style="color: #222222; mso-bidi-font-style: italic;">torbadora. E</span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">l context històric en el qual es va representar era una
societat en què les dones no només havien d’obeir els seus marits, sinó que
coneixien i acceptaven </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">el seu</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">
paper dins d’aquesta</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">L’obra </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">va fer tremolar [sembla ser] les butaques dels teatres
de l’època pel seu inclement desenllaç.</span></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;"></span></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdmubdKybH7pZXsBxnwyWnSLmjFpBsSdYsIFyJPCvyDARs_mkoJ_ZJOy2oEVvFhdqF6S_vnn8SP5tE4VXNKazA-fpOWIbVNzuZhOOWYn4TZoJLq4-hYxvjjp8ydnbQinqiL-WLUijkoPk/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="366" data-original-width="250" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdmubdKybH7pZXsBxnwyWnSLmjFpBsSdYsIFyJPCvyDARs_mkoJ_ZJOy2oEVvFhdqF6S_vnn8SP5tE4VXNKazA-fpOWIbVNzuZhOOWYn4TZoJLq4-hYxvjjp8ydnbQinqiL-WLUijkoPk/" width="164" /></a></span></i></div><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i><i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">HELMER: Abans que res ets esposa i mare.</span></span></i><p></p>
<p class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">NORA: Ja no ho crec, això. Crec que, per damunt de
tot, sóc un ésser humà com ho puguis ser tu...o que, en tot cas, haig de provar
de tornar-m’hi. Sé prou bé, Torvald, que la majoria de la gent et donaran la
raó i que aquestes coses també figuren als llibres. Però a mi ja no em poden
condicionar les coses que digui la gent o que constin als llibres. Haig de
reflexionar aquestes coses per mi mateixa, per veure-les clares.<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">HELMER:
És que potser no veus clara la teva posició a la pròpia família? No tens una
guia infal·lible en aquestes qüestions? No tens la religió?<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><i><span style="color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">NORA:
Ah, Torvald, ni tan sols sé què és exactament la religió.</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">“Casa de nines” no la protagonitza una heroïna sinó
una dona </span><span class="y2iqfc" style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"><span style="color: #202124;">que escull afirmar-se
en la individualitat.</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Excel·lent obra
literària!</span></p><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-58776677747751143382021-05-20T08:30:00.005+02:002021-05-20T09:37:00.302+02:00“Sis nits d’agost” de Jordi Lara<p><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74w2TOENnhyYzkXgh1JMuGod_1LpZyJgEFsTsqvsm4N1wuk9tcF1buLDLfugezU5xa4Xe90hnJu3l5xoDuAf-7rkb5mH_deHcZSLlggolB7kIwlAbZ7yH6LDJ1RByCJMo_5eFFdDpoRk/s843/WhatsApp+Image+2021-05-20+at+08.29.26.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="843" data-original-width="549" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74w2TOENnhyYzkXgh1JMuGod_1LpZyJgEFsTsqvsm4N1wuk9tcF1buLDLfugezU5xa4Xe90hnJu3l5xoDuAf-7rkb5mH_deHcZSLlggolB7kIwlAbZ7yH6LDJ1RByCJMo_5eFFdDpoRk/s320/WhatsApp+Image+2021-05-20+at+08.29.26.jpeg" /></a></div>A “Sis nits
d’agost” l’escriptor <span style="background: white; color: #232323; font-family: "Times New Roman", serif; letter-spacing: 0.25pt;">Jordi Lara indaga sobre una
misteriosa mort. </span><span style="background: white; font-family: "Times New Roman", serif;">El 6 d’agost de 2007, quan complia 75 anys, <strong><span style="font-weight: normal;">el filòsof i
activista</span></strong> <strong><span style="border: 1pt none windowtext; color: #232323; font-weight: normal; letter-spacing: 0.25pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Lluís Maria Xirinacs</span></strong>
va pujar a una muntanya del Ripollès, va seure i es va deixar morir. Sol.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; font-family: "Times New Roman",serif;">- Cap el tard
buscaré un lloc i ho provaré. A prop del camí, per posar-ho fàcil.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="color: #232323; font-family: "Times New Roman",serif;">Lara s’acosta a la figura de Xirinacs com qui s’encara a un
enigma. Per treure’n l’entrellat, es pren la seva recerca com una exploració
periodística i ho fa des d’un punt de vista literari. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="color: #232323; font-family: "Times New Roman",serif;">L’escriptor rescata la memòria de Lluís Maria Xirinacs a partir
dels dietaris, notes i cartes que va deixar abans de morir, de les converses
que manté entre les persones del seu cercle més íntim, amb els veïns de la zona
on va decidir anar a morir, amb l’home que va trobar el cos, i també amb el seu
biògraf, <strong><span style="border: 1pt none windowtext; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Lluís Busquets
i Grabulosa</span></strong><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.<o:p></o:p></b></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="color: black; font-size: 11pt; letter-spacing: 0.3pt; line-height: 150%;">[...]
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El combat era, de fet, l’esca narrativa
del dietari que mantenia, “Cinc anys”, on va acabar aplegant quaranta-cinc
entrades que alternaven la glossa de passatges bíblics o els himnes religiosos,
que son majoria, amb records d’infantesa del tot ensucrats, cronologies
històriques i llegendes del Taga, dissertacions filosòfiques, alguna paràbola
índia i una oració de Simone Weil, excursions i reivindicacions nacionals a més
dels esborranys de l’acte de sobirania i la nota de comiat. Segons com era la
garbellada emocional d’un home presoner del compromís amb ell mateix</i>. [...]
p. 90<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="background: white; color: #232323; font-family: "Times New Roman",serif; letter-spacing: 0.25pt;">“Sis nits d’agost” és una
obra de no-ficció en què l’autor se serveix de tots els recursos narratius de
la novel·la: mesurar la informació per crear una intriga, diàlegs i personatges
versemblants i una riquesa de llenguatge excepcional que vivifiquen el
protagonista del relat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="background: white; font-family: "Times New Roman",serif;">Jordi Lara </span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">reconstrueix
amb elevada habilitat literària els darrers dies de </span><span style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: "Times New Roman",serif; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Lluís Maria Xirinacs</span><span style="background: white; font-family: "Times New Roman",serif;">,</span><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> tot un referent de la desobediència civil
pacífica i de la no-violència i que va portar al límit totes les seves
conviccions. En vida, i també en la mort.</span><span style="background: white; font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="color: black; font-size: 11pt; letter-spacing: 0.3pt; line-height: 150%;">[...]
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Lluitarem contra el fort mentre siguem
febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts” , va escriure, i va
començar per allò que tenia més a prop, la hipocresia d’una jerarquia
eclesiàstica que feia la gara-gara al règim franquista per conservar els
privilegis.</i> [...] p. 67<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Alta
literatura.<o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-22630973920331974142021-05-09T17:31:00.003+02:002021-05-10T11:30:41.626+02:00“Mi último suspiro” de Luis Buñuel<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlZnBIz6_VzbeZL0CkkSWThUvc95UssQYYKDA0zPOgl-3LAAL9VCqgHmgu1yAcTVY4K9_AB2vhxJAB7Ql_ciG2sOaVyY_TOH-JiIwhHG1tLBZlA1o9Tic5YVee0AmQ9uXBJb3sTHktj_E/s885/bu%25C3%25B1uel.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="885" data-original-width="769" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlZnBIz6_VzbeZL0CkkSWThUvc95UssQYYKDA0zPOgl-3LAAL9VCqgHmgu1yAcTVY4K9_AB2vhxJAB7Ql_ciG2sOaVyY_TOH-JiIwhHG1tLBZlA1o9Tic5YVee0AmQ9uXBJb3sTHktj_E/s320/bu%25C3%25B1uel.jpeg" /></a></div><span style="font-family: times;"><span style="color: #202124; line-height: 150%;">Luis Buñuel (1900-1983), un any abans de la seva mort, va deixar-nos escrit
el seu últim alè de vida: </span><span style="color: #202124; line-height: 150%;">“Mi último suspiro”.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="background-color: transparent; color: #323232; font-family: times;">[...] </span><i style="background-color: transparent; color: #323232; font-family: times;">Para llegar a toda belleza,
tres condiciones me parecen siempre necesarias: esperanza, lucha y conquista</i><span style="background-color: transparent; color: #323232; font-family: times;">.
[...] p. 279</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times; line-height: 150%;">El cineasta, mestre en l'art d'explicar històries, ens acompanya pel seu
recorregut vital</span><span style="color: #202124; font-family: times; line-height: 150%;"> amb aquesta</span><span style="color: #202124; font-family: times; line-height: 150%;"> </span><span style="color: #202124; font-family: times; line-height: 150%;">autobiografia </span><span style="color: #202124; font-family: times; line-height: 150%;">escrita amb l'ajuda de Jean-Claude
Carrière. El llibre és una resposta a l’eterna pregunta sobre el perquè de la
vida. En el transcurs de la lectura es crea un vincle enigmàtic entre narració
i lector que convida a reflexionar sobre què en fem del temps que se'ns ha concedit
en aquest món insòlit.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="background-color: white; color: #323232; font-family: times;">[...] </span><i style="background-color: white; color: #323232; font-family: times;">la ciència no me interesa. Me parece presuntuosa, analítica y
superficial. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la
contradicción, cosas todas que me son preciosas. [...] Yo he elegido mi lugar, está
en el misterio. Solo me queda respetarlo. </i><span style="color: #323232; line-height: 150%;"><span style="font-family: times;"><i>La mania de comprender y, por consiguiente, de empequeñecer, de mediocrizar
</i> [...] </span></span><i style="background-color: white; font-family: times;"><span style="color: #323232; line-height: 150%;">Es una de las desdichas de nuestra naturaleza. Si fuéramos capaces de
devolver nuestro destino al azar y aceptar sin desmayo el misterio de nuestra
vida, podria hallarse próxima una cierta dicha, bastante semejante a la
inocencia.</span></i><span style="background-color: white; color: #323232; font-family: times; line-height: 150%;"> [...] p. 222</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">L'autor evoca el poble aragonès on va néixer: Calanda. Recorda
la seva infància a Saragossa, amb el seu pare, la seva mare, els seus germans i
germanes. Explica la seva joventut a Madrid, a la residència d'estudiants, on
va conèixer i va fer amistat amb Dalí, Lorca, Alberti.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times;">Buñuel
va tenir una vida apassionant.</span></p>
<div style="line-height: 27pt; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A París dels anys 20 va coincidir i es va fer amic íntim de tota l'elit surrealista:
Breton, Aragon, Éluard, Ernst,... Va viatjar al Hollywood dels grans estudis on
va conèixer, en diferents moments de la seva vida, a mites com Fritz Lang,
Chaplin, Hitchcock,...Va viure la guerra civil a primera fila, en una Madrid republicana
però dividida. I es va exiliar a França, Estats Units i, finalment, Mèxic.<o:p></o:p></span></p></div><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #323232; font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">[...] <i>No pretendo escribir yo también la historia de la gran escisión que
desgarró a España. No soy historiador y no estoy seguro de ser imparcial. Solo
quiero intentar decir lo que vi, lo que recuerdo.</i> [...] p.191<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">El cinema es va convertir en l'eix central de la seva vida.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">“Mi último suspiro” és una honesta mirada cap al món, un esguard indulgent i
dur a la vegada, amb la saviesa i els dubtes de qui ha viscut i ha entès el que
vol dir viure.<o:p></o:p></span></p>
<pre style="line-height: 27pt;"><span style="font-family: times;">Magnífica obra.</span></pre>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-53142509238328795472021-04-25T20:26:00.008+02:002021-04-26T09:04:10.726+02:00“Mefisto” de Klaus Mann <p><span style="color: #202124; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDOyAH4QVgReSmJg-ahrcJCzmevfCIxMs4De1vY8WoODH2RRK5ye3le1qVU6UbP73Q3-7oNmX9F5HJ9lR8NUOWdoR_eWQjy1DLtRrLuHl2oQV3_3SCSBsYehZ_Cq5x1Ze_gKZUeqZxVjA/s634/mefisto.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: times;"><img border="0" data-original-height="634" data-original-width="634" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDOyAH4QVgReSmJg-ahrcJCzmevfCIxMs4De1vY8WoODH2RRK5ye3le1qVU6UbP73Q3-7oNmX9F5HJ9lR8NUOWdoR_eWQjy1DLtRrLuHl2oQV3_3SCSBsYehZ_Cq5x1Ze_gKZUeqZxVjA/s320/mefisto.jpeg" /></span></a></div><span style="font-family: times;">“Mefisto” de Klaus Mann és un relat premonitori, editat el 1936 a Holanda.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">La censura nazi va fer que la novel·la no es pogués llegir fins vint anys
després. Amb un estil gràfic, amb ironia i sarcasme indignat, l’autor critica
la brutal deriva política que estava vivint Alemanya.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">Klaus Mann narra l'arribisme d'un actor de gran talent, Heindrik Höfgen,
l'única preocupació del qual és triomfar encara que sigui a costa de fer-se amb
el règim dictatorial més inhumà i malèvol.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times;"><span style="color: #202124;">[...] </span><i style="color: #202124;">El rostre decolorit, amb les
ulleres de banya, denotava aquella calma pètria que es veuen forçats a
imposar-se els homes molt nerviosos i molt pagats de si mateixos quan els
observa molta gent. El seu crani lívid tenia una forma noble. A la cara
esponjada, d’un color blanc-gris, cridava l’atenció el tret fatigat, sensible i
sofrent, que anava des de les celles rosses, elevades, fins a les temples
enfondides; hi havia, a més, la forma ben perfilada del mentó enèrgic, que duia
alçat com aire orgullós, de manera que quedava audaçment i imperiosament
accentuada la línia noble i bella entre l’orella i el mentó. </i><span style="color: #202124;">[...] </span><i style="color: #202124;">Totes les senyores i la majoria dels cavallers
trobaven que Hendrik Höfgen era no solament un home notable i summament hàbil, sinó
també d’una remarcable bellesa física. </i><span style="color: #202124;">[...]</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">L’autor assegurava que els personatges que apareixen al llibre són de ficció,
no retrats; ben aviat, l’obra va ser qualificada com una “novel·la en clau”. L'autor
es va basar en la vida del seu cunyat, i ex-amant, Gustaf Gründgens, actor que va
aconseguir un enorme èxit a més de càrrecs institucionals molt rellevants sota
el règim nazi.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">“Mefisto” és una inquietant metàfora de Hitler i del nazisme. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">Com el dimoni
creat per Goethe posseeix l'ànima de Faust, el nazisme sedueix i acovardeix gran part del poble alemany, privant-lo de llibertat i de seny. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">L’actor Höfgen
es deixa festejar fins arribar a ser el favorit del Primer Ministre; pel camí perd
les seves conviccions comunistes, l'amor de la seva esposa, i la pròpia estima.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: times;"><span>[...]
</span><i><span>L’experiència de les atrocitats només
havia paralitzat les seves energies durant una temporada breu. Les primeres
setmanes que seguiren el seu alliberament de l’infern, les havia passades en un
estat de prostració. Els seus ulls havien vist allò que cap ull humà no veu
sense esdevenir cec a causa de l’excés de dolor: l’abjecció descarnada i
totalment desfermada, organitzada amb una esgarrifosa pedanteria; la baixesa
absoluta i total que, en martiritzar l’indefens se celebra ella mateixa, es
pren ella mateixa seriosament, es glorifica com una acció patriòtica, com
l’obra d’educació moral exercida damunt “els elements destructius, estranys a
l’essència del poble”, com un servei ètic, necessari i just a la pàtria
desvetllada.</span></i><span> [...]</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">Mann, amb una impecable capacitat d'integrar i connectar, desplega un
fascinant coneixement psicològic per dibuixar els seus personatges. El caràcter
grotesc domina bona part de la novel·la; l’autor, fent ús d’adjectius
despectius, judicis incisius i crítiques explícites, estampa en el relat una mirada
àcida, combativa i reveladora.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: times;">“Mefisto” de Klaus Mann és un magnífic text, d’indubtable valor
testimonial, que disposem en català gràcies a la traducció de Feliu Formosa.</span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-84313187146782234812021-02-20T19:06:00.001+01:002021-02-20T19:08:11.922+01:00"Òpera Àcid" de Miquel Creus<p><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9wqcbr0_y2gKih_vDqS69RZIVk9YMin5Eg3WzzsV-MTLVHJmCIE39dJzFE4gdXIehCkn2HvOL7cklQQ1E2a6BHN3as-VcwjofFLxqI6MQZ-Xm4r5ww2-frHui4R6R6ZY6S1hk8IDDIg/s1600/WhatsApp+Image+2021-02-20+at+18.54.36.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1077" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF9wqcbr0_y2gKih_vDqS69RZIVk9YMin5Eg3WzzsV-MTLVHJmCIE39dJzFE4gdXIehCkn2HvOL7cklQQ1E2a6BHN3as-VcwjofFLxqI6MQZ-Xm4r5ww2-frHui4R6R6ZY6S1hk8IDDIg/s320/WhatsApp+Image+2021-02-20+at+18.54.36.jpeg" /></a></div><span style="font-family: arial;">L’exemplar que tinc a
les mans d’<em><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">Òpera àcid</span></em><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;">, de
Miquel Creus (1954-2019), pertany a l’obra publicada per primera vegada el 1989.
L’any 2019, l’editorial </span><i>Males Herbes</i><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;"> ha
recuperat la novel·la.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><i>Òpera Àcid </i>és el testimoni d’una generació, una novel·la
que tracta el tortuós món de l'heroïna, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cavall</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span face=""Arial",sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; font-family: arial; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">Una sotragada m’envaeix només començar a llegir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">Com l’Abel, l’amiga del Dom, e</span><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white;">m quedo totalment impactada
al descobrir com viu el protagonista de la història.</span><span face=""Arial",sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span face=""Arial",sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; font-family: arial; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">Sento incomoditat. Visc patiment, angoixa, dolor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; font-family: arial;">I em meravello, alhora, de la manera com l’autor transmet tant
a través de l’escriptura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; vertical-align: baseline;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; font-family: arial;">Cruesa, declivi, penúria, asfixiant atmosfera,... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Creus, amb una fraseologia curta,
tallant, desobedient tant en forma com en contingut i en un context degradat i
aclaparador, narra, usant la primera persona, el sinuós viatge interior i
exterior de Dom, un drogoaddicte en decadent caiguda lliure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">[...] </span><i style="color: #202124;">Tots dos encenen un altre cigarro, sentint-se aturats en el temps: que
sembla que no es mogui: que no avanci: havent-lo d’anar empenyent i empenyent
perquè s’escoli lentament. Com l’aigua del riu: com la porqueria que hi ha:
emergint i submergint-se cansadament.</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;"> [...]</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 27pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">G</span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #222222; mso-bidi-font-style: italic; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">enuïna!</span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-3841867179313087942021-02-05T11:00:00.009+01:002021-05-09T18:07:59.637+02:00“El càstig” de Guillem Sala<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gyex8OFdL8OppDZAP6YqkI9bpsoXqDnrVO49FaIoKcWrq9OOvj5nRTPdmHO3T5Om8nSkGII6Zp_xDCknnohBgq7MYbeMlhPolJ8HE342A1hoGAghr6RvTOr1iLVjrEVorwmGwkOcXNE/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="870" data-original-width="870" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gyex8OFdL8OppDZAP6YqkI9bpsoXqDnrVO49FaIoKcWrq9OOvj5nRTPdmHO3T5Om8nSkGII6Zp_xDCknnohBgq7MYbeMlhPolJ8HE342A1hoGAghr6RvTOr1iLVjrEVorwmGwkOcXNE/w320-h320/WhatsApp+Image+2021-02-05+at+10.54.39.jpeg" width="320" /></a></div><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><br /></span><p></p><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">“El càstig”
de Guillem Sala, obra editada per </span><i style="text-align: justify;">L’Altra
Editorial</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;">, és una novel·la dura i contundent.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: justify;"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">Amb poc
menys de dues-centes pàgines, l’autor explica una història de gran violència
emocional.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">La narració
és d’un estil planament descriptiu. L’autor escriu el relat des d’una mirada
externa, amb mode </span><i>veu en off, </i><span face="Arial, sans-serif">de
forma natural, sense encapritxar-se amb cap dels personatges protagonistes, ni
edulcorar les seves vides. </span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">No
interpel·la directament al lector. Observa i narra, neutral, sense ser fred. No
hi pren part ni es posiciona.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">Guillem Sala
exhibeix en aquesta novel·la un gran talent narratiu i una alta capacitat en el
retrat de personatges. Proporciona petites dosis, gairebé imperceptibles, del
passat de la protagonista, la Sandra, i com es forja un caràcter amb nombroses
esquerdes i cicatrius emocionals. </span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">Actitud
destructiva cap a si mateixa. Sensació de no pertinença, d'abandonament i
de descontrol de la seva vida. Un buit que la submergeix entre dubtes i desànims. Por,
inseguretat, fragilitat. Autoestima ferida.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">I així, a poc
a poc, connectem amb la protagonista i amb l’Albert, el Minu, l’Izan, la Raquel.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">Sorprèn l'ús
entremesclat del català i el castellà, sense cursives ni signes que els
distingeixi. Sala mostra d’aquesta manera que aplica a algun dels personatges
l'estil natural de la parla de qui té una llengua materna diferent de la que en
escenes quotidianes empra. Així, les frases barregen les llengües de la
mateixa manera en què, de forma impremeditada, es mesclen en el cervell. Es
tracta d’un bilingüisme espontani que atorga a l’escriptor la possibilitat
màxima de retratar els personatges.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">[...] </span><i>La Sandra se sent fatal, qué hija de puta,
pero qué estoy haciendo con este tío i alhora quina por, quin pànic horrible
haver-lo de deixar. Perquè no té ni idea de si l’està cagant, si el Minu només
se la volia follar, si demà ho veurà tot diferent o què; potser tota relació de
parella ha de passar per proves d’aquesta mena, com es pot saber?, iros todos a
la mierda, no em deixeu sola, per favor, no em deixeu sola i dejarme en paz i
ara què</i><span face="Arial, sans-serif">. [...]</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">“El càstig”
de Guillem Sala és un relat profund i molt ben embastat que remou i sacseja la
consciència.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">Impactant.</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span><span face="Arial, sans-serif">***</span></span></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: 10pt;">[27/1, 9:51]
lectora1: He acabat </span><i style="font-family: times; font-size: 10pt;">El càstig</i><span style="font-family: times; font-size: 10pt;"> de
Guillem Sala, m’ha deixat ben tocada</span></p><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: 10pt;">[27/1, 9:51]
l1: A veure com l'analitzo, ...hi ha molt a dir<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[27/1, 9:53]
lector2: El tinc per llegir<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[27/1, 9:53]
l2: </span><span style="font-size: 10pt;">😄👍<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[27/1, 9:55]
l1: Doncs ja en parlarem<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[29/1,
12:07] lectora3: Pla de cap de setmana</span><span style="font-size: 10pt;">😁👍<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[29/1,
12:08] l2: Jo el vaig acabar ahir<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[29/1,
12:37] l2: M’ha agradat. Molt. Tenia un ai! a dins... Ho acaba amb força. El
final potent.<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[...]<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[29/1,
12:38] l2: Enganxa i es fa devorar<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[29/1,
12:38] l2: Bona lectura, amb ritme i original<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
10:35] l3: A mi m’ha deixat <i>apenada</i>
pels personatges. Tan reals com propers. I quina merda.<br /> </span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
10:36] l3: Molt bé perquè m'ha semblat una novel·la rodona.
Trama-drama-llenguatge</span><span style="font-size: 10pt;">👍<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
10:37] l3: No sé perquè va aixecar tanta polseguera el tema de l'ús del
castellà combinat amb català; jo ho trobo ben natural i genuí. Això és que no
han llegit en Max Besora!<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
10:38] l3: M'he imaginat totes les frases en català i li faltaria una <i>xispa</i>.<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
10:39] l3: Destaco el perfil acurat dels personatges, els veus, els <i>coneixes<br /></i></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:19] l2: la veritat és que la novel·la és trepidant. Te la menges de cop, la
devores perquè atrapa.<br /></span><span style="font-size: 10pt;">La polèmica
en l'ús del català i castellà no la veig tant exagerada com molts diuen, perquè
el castellà apareix de manera natural, és una part important dels personatges,
no veig que sigui un recurs forçat. M'agrada perquè toca breus pinzellades, i
parla de temes importants: com la parella, el desig, l'educació, els sentiments
interiors, pors i frustracions, la vida...<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:19] l2: El final es veu a venir. Estàs tota l'estona amb l'ai! al cor<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:23] l1: L'ús barrejat de català i castellà atorga la possibilitat màxima de
retratar els personatges que viuen en aquesta dualitat, existent. Permet
assolir aquest perfil acurat del que parla la <i>lectora3<br /></i></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:27] l2: En algun altre llibre que he llegit i utilitzaven aquest recurs era
forçat, </span><span style="font-size: 10pt;">en <i>El càstig</i>, no ho veig gens forçat.<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:28] l2: és una característica més dels diversos personatges<br /></span><span style="font-size: 10pt;">[31/1,
11:28] l2: cadascú vesteix com pot el seu personatge, i l'idioma els vesteix</span></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: times;"><span style="font-size: 10pt;"><br /></span>[...]</span></div>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-3526107799998736212021-01-16T13:23:00.006+01:002021-02-17T19:38:05.001+01:00“Cap altre amic que les muntanyes" de Behrouz Boochani<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu2YXcRHnsl-Ndt9AtKd4Rp262Tf2KUxE3XbLapjdQnBDB0w9IxBao4aDPf5uKskOrJOteLkXNdEB5WTejeikQni9MXkDjntp5SOaLhFQxsCiU9DHIaGHf-53ta9sx8DV4dRR6Hh1BXS8/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1600" data-original-width="1183" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu2YXcRHnsl-Ndt9AtKd4Rp262Tf2KUxE3XbLapjdQnBDB0w9IxBao4aDPf5uKskOrJOteLkXNdEB5WTejeikQni9MXkDjntp5SOaLhFQxsCiU9DHIaGHf-53ta9sx8DV4dRR6Hh1BXS8/w236-h320/WhatsApp+Image+2021-01-16+at+13.11.22.jpeg" width="236" /></a></div><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;"> <span face="Arial, sans-serif" style="background-color: white;">[...]</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">Aquestes mateixes muntanyes van ser testimonis de
l’espectacle,<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">I aquests mateixos roures de fulla de castanyer van plorar.<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #3d85c6;">Vaig néixer al si
d’aquesta guerra. Un naixement abominable que feia pudor de tifes de vaca.
Així, tots els éssers que existien van unir forces; van conspirar i, finalment,
la seva voluntat col·lectiva em va empènyer cap a aquest món. Com una fletxa
que surt disparada de l’arc i va a parar a una cambra d’aflicció. Sofriment i
repugnància. Arranjats en una harmonia d’obscenitats i configuracions del
dolor. Guerra. Un poble abandonat. Homes vells amb pipes llargues d’argila. I
després un estable brut. L’escena era completa. Com un teatre que imitava la
vida, el protagonista del qual era la pudor de fems frescos. [...] p. 273</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: transparent;"><span face="Arial, sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;"><i>Cap altre amic que les muntanyes</i> </span></span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: transparent; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">és</span><span face="Arial, sans-serif" style="background-color: transparent; border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;"> un relat real, escrit per Behrouz Boochani,
escriptor, periodista, poeta, erudit i cineasta kurd-iranià, que va estar
detingut a l’illa de Manus, Austràlia, des del 2013 al 2019.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">Behrouz Boochani</span><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> va començar a escriure el llibre a
partir d’una sèrie de llargs missatges de text en farsi, enviats clandestinament
des de la presó, que després van ser traduïts a l'anglès per Omid Tofighian. Boochani
i Tofighian van col·laborar estretament en un procés que requeria
experimentació literària i un pensament filosòfic compartit.<span style="color: #444444;"><o:p></o:p></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La història comença així:<span style="color: #3d85c6;"><o:p></o:p></span></span></p>
<h4 style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-weight: normal;"><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;">[...]<br /></span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">A
la claror de la lluna,<br /></i></span></span><i><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;"> una
ruta desconeguda,<br /></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>un
cel del color de l’angoixa intensa.<br /></span></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p><span style="color: #3d85c6;"> <br /></span></o:p></span></i><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;">Dos camions
porten uns passatgers neguitosos i espantats per un laberint sinuós i rocallós.<br /></span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="color: #3d85c6;">[...] p.41</span></span></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ell és un dels passatgers. A mesura
que vaig llegint, poc a poc, vaig construint la imatge de qui és Boochani, de qui
són els demés, i per què han escollit emprendre aquest viatge. Un trajecte clarament
perillós. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Un petit pesquer, ple de gent que fuig,
tempesta, inundació, ...El vaixell s'enfonsa, rescaten els fugitius i els
traslladen a l'illa de Christmas. Aquesta vegada la travessia ha finalitzat amb
"èxit" (l’autor ens revela que aquest era el seu segon intent de
fugir).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’escenari està ambientat, amb una primera
història esborronadora (digne d’un llibre a part). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’esgarrifós relat autobiogràfic tot
just comença.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Des de l’illa de Christmas, els refugiats són
transportats immediatament cap a l’illa de Manus. <span style="border: 1pt none windowtext; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">La
narració ha començat com un llibre d'aventures, i s’ha anat transformant en una
representació gairebé kafkiana de la vida a la presó.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Entrellaçant text i poesia, l’autor
projecta un seguit de detallades seqüències cinematogràfiques a partir de les
quals descobrim entorns descrits minuciosament i coneixem persones a les quals els
ha posat un sobrenom, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Maysam la Puta</i>,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jove Somrient</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Heroi</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vaca</i>,... Tot
plegat forma part d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sistema</i> australià
de dominació, opressió i submissió anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kiriarcal</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">[...]<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtiTFQtxkk0aos0wwULNxm3-RaoHdR_ZI9Bk_E4lhvmfGmhAgjeh823WdHX7MyPgbgJSkegUxgP4oWAjuhU2fF3swW8VTYlBa4ROWAL2FCdeDojGJQTCJHXLfGLGjoTIV0Dq41w-cL6Og/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img alt="" data-original-height="1600" data-original-width="1196" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtiTFQtxkk0aos0wwULNxm3-RaoHdR_ZI9Bk_E4lhvmfGmhAgjeh823WdHX7MyPgbgJSkegUxgP4oWAjuhU2fF3swW8VTYlBa4ROWAL2FCdeDojGJQTCJHXLfGLGjoTIV0Dq41w-cL6Og/w239-h320/WhatsApp+Image+2021-01-16+at+13.10.59+%25281%2529.jpeg" width="239" /></span></a></div><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">Som quatre-centes persones,<o:p></o:p></span></span></i><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">Quatre-centes ànimes perdudes confinades en un espai estret,<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">Quatre-cents presoners<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">Que esperem la nit<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;">... per poder sortir<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 35.4pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 35.4pt;"><span style="color: #3d85c6; font-family: arial;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Arial",sans-serif">... i entrar en els nostres malsons.</span></i><span face=""Arial",sans-serif"> <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #3d85c6;">Som ratpenats en una
cova fosca que reaccionen a les mínimes vibracions. Cada dia repetim, vençuts
per la fatiga, un passeig vagarós d’uns cent metres aproximadament. És com si
ens obliguessin a travessar la llargària d’una piscina pútrida i pudent
repetint sempre una mateixa braçada inútil i poc pràctica. Unes visions desesperades
pitjors que els monsons s’enduen els nostres somnis a la nit, i tot queda
infectat pels malsons amargs. [...] p. 152-153</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;"><span style="border: 1pt none windowtext; font-family: arial; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; padding: 0cm;">El relat de Behrouz Boochani és una valuosa visió del
que passa a les persones (en aquest cas homes), fora de les seves xarxes
familiars i de suport vital, quan són sotmeses a un tracte inhumà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: arial;">Baralles, explosions emocionals, actes de covardia
moral, aldarulls, vagues de fam. Com certes persones s’aferren a les seva
tradició i cultura quan tot el que els envolta és foraster i aterridor...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: arial;">Boochani, cerebral i profund pensador, escriu sobre la
seva pròpia agitació interior, el seu desig d’estar sol, de no fidelitzar-se amb
ningú, d’observar tranquil·lament (i documentar en secret) tot el que veu i viu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif">C</span><i>ap altre amic que les muntayes</i><span face="Arial, sans-serif"> és un llibre
extraordinari que indueix a l'ira i la vergonya, de continguts atractius i
enfrontadors. Behrouz Boochani troba en l’escriptura la sortida creativa necessària
per preservar el seu seny i la seva esperança davant la p</span><span face="Arial, sans-serif">ura injustícia viscuda.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 12.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 12.0pt; margin: 12pt 0cm;"><span face=""Arial",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial;">Llibre biogràfic essencial.</span><o:p style="font-size: 12pt;"></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-59054231780801174702020-12-29T18:21:00.002+01:002020-12-29T18:27:39.192+01:00"Teatre de cabaret I" de Karl Valentin<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-mlvnZkn_dEyJIfZUwOvFR_CU2ATXskVYdBhyxoSJONZEWWiFN1ugchSboT9fWKkbFJxgyKq9X8LcG_ncY7nAahYYNrlfWwtQukfO58wKclkDriVWex_D2fEYE1VcJOBAlPuooGx_tc/s1536/WhatsApp+Image+2020-12-29+at+18.17.17.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="1157" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-mlvnZkn_dEyJIfZUwOvFR_CU2ATXskVYdBhyxoSJONZEWWiFN1ugchSboT9fWKkbFJxgyKq9X8LcG_ncY7nAahYYNrlfWwtQukfO58wKclkDriVWex_D2fEYE1VcJOBAlPuooGx_tc/w242-h320/WhatsApp+Image+2020-12-29+at+18.17.17.jpeg" width="242" /></a></div><span style="font-family: arial;"><i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Teatre de cabaret I</span></i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;"> és un recull d’ obres del comediant,
dramaturg, pallasso, cineasta, inventor i luthier Karl Valentin; traduïdes (molt
adaptades*) al català per Feliu Formosa.</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">Karl Valentin va néixer el 1882 a Munic.
Va començar les seves actuacions a cerveseries i bars. Més endavant va escriure
monòlegs “insensats” per fer de pallasso, acompanyat d'un acordió i, a partir
del 1913, amb una identitat ja demarcada i amb la seva lògica còmica, va formar
un duo d'actuació amb l'actriu Liesl Karlstadt.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: center;">KARL VALENTIN </span><i style="color: #202124; text-align: center;">torna a mirar el barret</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: center;">.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: Però vostè no m’escolta! Què
li passa?</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">VALENTIN: El meu barret!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: No tingui por que no volarà.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">VALENTIN: No, però i si algú el
trepitja?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: Qui vol que el trepitgi?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">VALENTIN: Jo<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: Però vostè sap que és aquí. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">VALENTIN: I si me n’oblido?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: Vinga, agafi el barret! Quin
home!<o:p></o:p></span></span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: center;">KARL VALENTIN </span><i style="color: #202124; text-align: center;">es llança veloçment a recuperar el barret</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: center;">.</span></span></p></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial; font-size: x-small;">KARLSTADT: Au, deixi’l allà on vulgui.</span></p>
<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Febrosament</span></i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: justify;">, VALENTIN <i>intenta penjar el barret en algun lloc. </i></span><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><span>El vol penjar a la
campana, però li cau. Fa tota mena de contorsions i adopta totes les postures
imaginables abans de tornar-lo a tenir agafat. Finalment repenja el colze dret
sobre el barret, que sosté amb la mà esquerra, i es balanceja sobre una cama,
tot encreuant-li l’altra al damunt</span></span></i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; text-align: justify;"><span>. KARLSTADT, <i>pàl·lida de ràbia, li
arrenca bruscament el barret. VALENTIN trontolla, però recupera de seguida la
seva posició.</i></span></span></span></p></blockquote></blockquote></blockquote></blockquote><p><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">KARLSTADT, </span><i style="color: #202124;">que posa amb violència el barret damunt la taula i el rebenta</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">: A
veure si acabem d’una vegada amb el seu barret!</span></span></p><p><span style="font-family: arial;">Grata experiència llegint teatre.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; white-space: pre-wrap;">*[...] </span><i style="color: #202124; white-space: pre-wrap;">No es tracta només de traduir jocs de paraules, sinó sobretot de posar en joc paraules d’alta tensió, en un lloc i en un temps molt diferents en què Karl Valentin i Liesl Karlstadt van ordir els seus enginys mortífers, però vitals [...] (p. 11 “El gran verbiculador</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; white-space: pre-wrap;">” pròleg de Jaume Melendres)</span></span></p><span style="white-space: pre-wrap;">
<br />
</span>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-29534417907263229542020-12-20T16:52:00.006+01:002020-12-21T12:05:39.287+01:00"L’amor d’Erika Ewald" d’Stefan Zweig<p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJVkY5llyVrwhDRZRw3GxrW_3z68HsZJ_Btj_Lgdbybw6CWbXHZQKRCHkL-kTIIOB2pd1IHempb-8x0MWBlXeWsJjBS4G6fVgZVrjQF2YPZMRbwc8NSABJvuXp7HWMWFE2Nqtn63USl0/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJVkY5llyVrwhDRZRw3GxrW_3z68HsZJ_Btj_Lgdbybw6CWbXHZQKRCHkL-kTIIOB2pd1IHempb-8x0MWBlXeWsJjBS4G6fVgZVrjQF2YPZMRbwc8NSABJvuXp7HWMWFE2Nqtn63USl0/" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em style="text-align: left;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p style="margin: 0cm 0cm 7.5pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><em><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; mso-bidi-font-weight: bold;">“L’amor d’Erika</span></em><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white;"> Ewald” és una novel·la curta d’Stefan Zweig, publicada
l’any 1904. <span style="letter-spacing: 0.25pt;">Traduïda de l’alemany al
català per Clara Formosa i publicada per la col·lecció Petits Plaers de Viena.</span></span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">L'autor austríac, fent
ús d’una acurada tècnica literària, dibuixa el retrat d'una jove de finals del
segle XIX i principis del XX, època en què tot sembla que està per descobrir i
on els vienesos gaudeixen de plàcides passejades pel parc <i>Prater</i> i els seus voltants. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">Stefan Zweig mostra la
vida interior de l'ésser humà a través de la música i la paraula, de forma
lírica i elegant.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">L’escriptor
fraseja el relat com si es tractés d'una partitura musical. </span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">La música hi apareix com
l’última manifestació de la puresa humana, la més sublim, capaç d'arribar allà
on no arriben les paraules.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;">[...] </span><i style="color: #202124;">Llibres i quadres, paisatges i música li
parlaven, perquè havia mantingut la capacitat poètica d’un nen que veu en els
objectes pintats i en les coses inanimades una realitat expressiva i
multicolor. I aquesta havia estat la seva felicitat i la seva alegria abans que
li arribés l’amor.</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;"> [...] </span><i style="color: #202124;">aquells
quatre traços negres sobre el cartró es van convertir per a ella en un
esdeveniment. Va llegir les paraules com les acostumava a dir ell, amb el
timbre suau i musical de la seva veu.</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124;"> [...]</span></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">Erika Ewald és, sens
dubte, la representació més plausible de la innocència que encara no ha estat esquitxada
pel desgast de la vida, ni cisada pel menysteniment dels sentiments.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">Visc, en primera persona,
la culminació i caiguda d'un somni d'amor que no sap cap on mena; un amor on
els sentiments s'entrellacen i es barallen per, després, refer-se. <o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">L’autor ens guia pels itineraris més profunds de la primera
joventut, afligida i joiosa alhora.<o:p></o:p></span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">Por, passió, odi,
menyspreu, oblit i pau.</span></p><p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="background-color: transparent; color: #202124; font-family: arial;"><br /></span></p><p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="background-color: transparent; color: #202124; font-family: arial;">El món de la música envesteix
amb força en aquesta composició narrativa de Zweig, i ho fa com a via necessària
per a expressar els més profunds i intensos sentiments de l'ésser humà.</span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">A través de notes
musicals, profundes, l’escriptor narra el retraïment humà, la por als altres i al seu lliurament, i les
acompanya de riques descripcions plenes de metàfores i comparacions, que a mode
d'instruments auxiliars, desprenen ressons i faciliten el camí cap uns
sentiments contradictoris de l’Erika.<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;"> </span></p>
<p style="margin: 0cm 0cm 7.5pt; text-align: left;"><span style="color: #202124; font-family: arial;">La seva existència recorre
els cims més alts i abruptes d'una forma salvatge, cedeix davant sinuositats i
finalment desemboca en un mar ple de pau.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial;">“L’amor d'Erika Ewald” és un regueró intern d’emocions que es clava en cada
un dels òrgans del cos de la protagonista, el què la portarà a navegar per un
riu ple de sensacions.</span> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #202124; line-height: 115%;"><br /></span></p></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xxiPo8lnHV9xMq_qi468MALAIeaUuCdNMhLYMAhbTSC-rUPYQDQja5WbxDlB68y2GQSdFKxoDyCfs6D8m7oWWdow_M73JkrwAnes6qHcNPuilqySTSpA1KQIEe1uYYABiInkvqXlVlA/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="685" data-original-width="960" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xxiPo8lnHV9xMq_qi468MALAIeaUuCdNMhLYMAhbTSC-rUPYQDQja5WbxDlB68y2GQSdFKxoDyCfs6D8m7oWWdow_M73JkrwAnes6qHcNPuilqySTSpA1KQIEe1uYYABiInkvqXlVlA/w400-h285/WhatsApp+Image+2020-12-20+at+16.50.14.jpeg" width="400" /></a></div><br /><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><br /></p></div>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-142185290437167052020-12-12T17:25:00.006+01:002020-12-12T17:31:27.040+01:00"Retrat de Shunkin" de Junichirō Tanizaki<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2KaLeLOdWp15pX3ogKs_2-hS2CMvEk6eKvyZDfVeJHKERX6lqvKi1sjkZ3ALbxXDEfZNjsiCwY5XDIbWM6otLjdGMUchYevT44fbsVJORS46Qsxy3kvj2KlDj5mkvVq4L9xMwYY93n2E/s1471/WhatsApp+Image+2020-12-12+at+17.22.11.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1471" data-original-width="1105" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2KaLeLOdWp15pX3ogKs_2-hS2CMvEk6eKvyZDfVeJHKERX6lqvKi1sjkZ3ALbxXDEfZNjsiCwY5XDIbWM6otLjdGMUchYevT44fbsVJORS46Qsxy3kvj2KlDj5mkvVq4L9xMwYY93n2E/w240-h320/WhatsApp+Image+2020-12-12+at+17.22.11.jpeg" width="240" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div><div><span style="font-family: trebuchet;">L’editorial Viena, a través de la seva
col·lecció “Petits Plaers”, ens delecta amb una narració clàssica de la
literatura japonesa.</span></div><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">"Retrat de Shunkin" de Junichirō
Tanizaki (1886-1965), és una obra representativa de la narrativa de l’autor japonès,
traduïda de forma exquisida al català per Albert Nolla.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tanizaki, amb absoluta qualitat
literària, ens transmet una història d'amor de sabor agredolç. L’obra narra la
relació entre Shunkin, una noia benestant de Kyoto, i Sasuke, el seu criat
lleial. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Junichirō Tanizaki, magnífic, relata una
història japonesa senzilla però, alhora, profunda, i que ens mena cap a la reflexió,
sobre la crueltat, el poder, la bellesa, ... i la força de l’amor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124;"><span style="font-family: trebuchet;">Relat fictici o real?</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’autor utilitza una veu narrativa
exterior a l'acció per explicar-nos aquesta història d'amor. Sovint juga amb lectures
que ha fet sobre la protagonista posant en dubte si el que narra va succeir de
veritat, provocant-nos una lleugera sensació de misteri.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tanizaki ens descriu Shunkin com una
dona capritxosa, arrogant, sàdica i, al mateix temps, de bellesa radiant, que
manipula el pobre i submís Sasuke, amb escarnis i maltractament psicològic.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><span face="Tahoma, sans-serif">[...] </span><i>La Shunkin tenia uns canvis d’humor molt extrems. Si el renyava sovint, volia dir que estava de mala lluna; però de vegades es quedava callada, amb el front arrufat i fent sonar amb força la tercera corda del shamisen, o deixava que en Sasuke anés tocant i es limitava a escoltar, sense dir si li semblava bé o malament. Aquest dies eren els que en Sasuke plorava més de tots.</i><span face="Tahoma, sans-serif"> [...]<br /></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A través d’aquest relat sentim
l'atmosfera de la tradició japonesa, i també la recerca de la llibertat de la
dona, més pròpia del món occidental.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet;">L’autor traça anècdotes
delicioses. Dibuixa ambients emotius. Transmet sensibilitat, bellesa. Descriu moviments
gegantins generats per actes contemplatius o rutinaris. Explica el comportament
del trauma en el sàdic i en el submís. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="color: #202124; font-family: trebuchet;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">quan sents refilar un rossinyol tan ben
ensinistrat com el Tenko, pots evocar la pau que regna en una vall fonda sense
necessitat de sortir de casa. Pots sentir la remor del rossinyol i veure els
cirerers que cobreixen el vessant de la muntanya, florits enmig d’una boira
rosada. Dins el seu cant s’hi troben les flors i també la boira, i et fa
oblidar que ets al mig d’una ciutat bruta i superpoblada. Aquest és el punt en
què l’artificiositat competeix amb la natura. I aquest és també el misteri de
la música.</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Us hauria d’avergonyir que
un ocell tan petit comprengui aquest secret i que vosaltres sigueu incapaços de
copsar-lo. Sou humans però no arribeu a l’alçada dels ocells”</i> [...]<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A “Retrat de Shunkin”, Junichirō Tanizaki
</span><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124;">ens embolcalla amb una delicada i breu obra d’art; ens lliura tots els elements per mesclar-nos
en un remolí de sentits i deixar-nos portar per una història gens convencional.</span></span><o:p></o:p></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-19596137701846692482020-11-29T18:36:00.001+01:002021-06-08T18:30:45.064+02:00"Un estiu", de Francesc Parcerisas <p></p><p class="mce" style="background: white;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbbet7clrwqSIqPTJ5CddRgF3m8baVaIW_F5n3rmBkYx67olklmPS2h1nzld2ZLeFadkeYoAxR484pJhsTf1kIhmyDN0XqFSzHynY6xBLNbtziGCO9mMFpEhROUNbF72yg17wFqtzN6-w/s421/WhatsApp+Image+2020-11-29+at+18.29.03.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="278" data-original-width="421" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbbet7clrwqSIqPTJ5CddRgF3m8baVaIW_F5n3rmBkYx67olklmPS2h1nzld2ZLeFadkeYoAxR484pJhsTf1kIhmyDN0XqFSzHynY6xBLNbtziGCO9mMFpEhROUNbF72yg17wFqtzN6-w/w400-h264/WhatsApp+Image+2020-11-29+at+18.29.03.jpeg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 11pt; text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><o:p></o:p><p></p>
<p class="mce" style="background: white;"><span face="Tahoma, sans-serif" style="font-size: 14.6667px;"><span style="font-size: 14.6667px;">Rebo aquest dietari d</span>e la mà d’un dietarista català contemporani, Feliu Formosa.</span></p><p class="mce" style="background: white;"><em><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">Un estiu</span></em><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">, de
Francesc Parcerisas, és una narració autobiogràfica de l’estiu del 2014, moment
en què l’autor patia la pèrdua d’amics de tota la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="mce" style="background: white;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">Parcerisas, a punt de fer setanta anys,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rememora les vacances estivals de la seva infantesa
i adolescència. Relata el seu passat i s’aboca a un futur previsible en què ha
de prendre consciència de la mort d’aquells que estima.<o:p></o:p></span></p>
<p class="mce" style="background: white;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">No
hi vull pensar gaire. No tinc cap desig d’acostar-me a aquesta porta gran,
feixuga, que tots tenim al davant; em molesta i m’irrita la mateixa condició
humana: pensar tant, crear tant, construir tant...i, de cop i volta, haver d’enfrontar-se
al mirall on veiem que tot és una boira grisa que s’esfilagarsa o una fumera
espessa de fulles seques. M’emprenya pensar que la colossal feina intel·lectual
del Carles, que tant admiro, es vegi emmanillada per les xacres del cos. Sé que
l’amistat, el respecte, els records que ara m’afeixuguen, també es deixataran,
flonjos, estovats, inconsistents. En un univers dins el qual som totalment
prescindibles, no seran ni tan sols un forat negre. Camino. Camino per
esbandir-me la buidor, el no-res</i>. [...] pp. 40-41<o:p></o:p></span></p>
<p class="mce" style="background: white;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">El dietari pel qual Parcerisas rebia el premi
Jaume Fuster l’any 2018 entreteixeix una sèrie de delicioses reflexions que mesclen
tocs d’humor i moments esfereïdors.<o:p></o:p></span></p>
<p class="mce" style="background: white;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">Un estiu</span></i><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;"> és un recull
d’observacions magníficament escrites; un llibre que excel·leix pel seu valor
literari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="mce" style="background: white;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: black; font-size: 11pt;">Una lectura per pur plaer.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-47867986223039447382020-11-22T17:56:00.007+01:002020-11-22T18:28:02.516+01:00“El infinito en un junco” d'Irene Vallejo<p><span face="Tahoma, sans-serif" style="color: #202124;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvQqwwk9MTUSE5I0YZFqnwBsmvXmc95vOUGf1SPEbgQ2_tl8nKXOYpkKRUdSm0UY86cfIMLA-DvWgitO2ff-XDko8bsv2tF5pmyYJeavBXhtLEujNjZrrHuiUwqmZW6ZVX4zFh80XQxsw/s1334/WhatsApp+Image+2020-11-22+at+17.49.46.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1334" data-original-width="854" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvQqwwk9MTUSE5I0YZFqnwBsmvXmc95vOUGf1SPEbgQ2_tl8nKXOYpkKRUdSm0UY86cfIMLA-DvWgitO2ff-XDko8bsv2tF5pmyYJeavBXhtLEujNjZrrHuiUwqmZW6ZVX4zFh80XQxsw/s320/WhatsApp+Image+2020-11-22+at+17.49.46.jpeg" /></a></div>Irene Vallejo, escriptora i filòloga, ha
guanyat recentment el Premi Nacional d'Assaig amb “El infinito en un junco”. L’obra
és <span face="Tahoma, sans-serif" lang="ca" style="color: #202124;">una oda al llibre </span><span face="Tahoma, sans-serif" style="color: #202124;">que fa una lectora apassionada.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: Tahoma;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Este diálogo silencioso
entre tú y yo, libre y secreto, es una asombrosa invención.</i> [...] p. 62<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El llibre de Vallejo és un delectable assaig
erudit, de 430 pàgines, escrit utilitzant un llenguatge evocador i explícit. L’autora
es deslliga sàviament d’un estil acadèmic i opta per la veu de la contista que explica
una història entesa no com un seguit de documents citats sinó com una faula.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">“El infinito en un junco” és una
rondalla que commou al lector més proper. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: Tahoma;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En sus anaqueles aguardan
juntos libros escritos en paises enemigos, incluso en guerra unos con otros.
Manuales de fotografía y de interpretación de los sueños. Ensayos que hablan de
microbios o de galaxias. La autobiografía de un general al lado de las memorias
de un desertor. La obra optimista de un autor incomprendido y la obra oscura de
un autor de éxito. Los apuntes de una escritora viajera junto a los cinco tomos
que necesita un escritor sedentario para contar con pelos y señales sus
ensoñaciones. El libro impreso ayer y a su lado el que acaba de cumplir veinte
siglos. Ahí no se conocen las fronteres temporales ni geográficas. Y, por fin,
estamos todos invitados a entrar: extrangeros y locales, gente con gafas, con
lentillas o con legañas, hombres que llevan moño o mujeres que llevan corbata.
Esto se parece a una utopía</i>. [...] p. 157<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" lang="ca" style="color: #202124; mso-ansi-language: #0003; mso-fareast-font-family: Tahoma;">Amb
aquest, també, llibre d’aventures i viatges, Vallejo ens passeja per la
història dels llibres i ens dona l’oportunitat de conèixer infinitat de personatges
gràcies als quals la flama del coneixement s’ha mantingut viva al llarg del
temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: Tahoma;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">once amigos de Anna Ajmátova
iban memorizando los poemas de su desgarrador libro <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Réquiem</span> a medida que los escribía, para preservarlos de
cualquier desgracia que pudiera ocurrirle a la autora. La escritura y la memoria
no son adversarias. De hecho, a lo largo de la historia, se han salvado la una
a la otra: las letras resguardan el pasado; y la memoria, los libros
perseguidos</i>. [...] p. 129<o:p></o:p></span></p>
<p><span face=""Tahoma",sans-serif" lang="ca" style="color: #202124; mso-ansi-language: #0003; mso-fareast-font-family: Tahoma;">Vallejo,
amb rigor i un to didàctic i divulgatiu, construeix l’obra i ens acosta a la
història dels llibres fent contínues referències a l'actualitat i sense perdre mai
de vista els orígens dels llibres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: Tahoma;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En los escenarios de Atenas
se escucharon palabras asombrosas. Desde allí hablaron mujeres desesperadas,
parricidas, enfermos, locos, esclavos, suicidas y extrangeros. El público no
podia apartar los ojos de aquellos personajes insólitos. Precisamente, “teatro”
significava en griego “lugar para mirar”. Los griegos habían escuchado relatos
durante generaciones, pero asomarse a una historia mirándola como espías tres
la rendija de una puerta era una experiencia muy distinta, de una extraña
intensidad. Allí empezó a triunfar el lenguaje audiovisual que aún nos
hipnotiza. Las tragedias, agrupadas en triologías, creaban el mismo tipo de
adicción que las actuales series y sagas. Eran obras de terror, como sabía
Aristóteles, y las mejores son además viajes al fin de la noche, donde acechan
los miedos ancestrales, los tabús, la sangre derramada, el crimen familiar, la
angustia del conflicto sin salida, el silencio de los dioses.</i> [...] p. 177<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" lang="ca" style="color: #202124; mso-ansi-language: #0003; mso-fareast-font-family: Tahoma;">L’escriptora
defensa a ultrança aquest artefacte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="mso-fareast-font-family: Tahoma;">[...] <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Desde la invención de la
escritura, nuestros antepasados miraban alrededor preguntándose qué superficie
conservaría mejor la huidiza huella de las letras (piedra, tierra, corteza,
juncos, pieles, madera, marfil, tela, metal,...). Pretendían desafiar a las
fuerzas del olvido fabricando el libro perfecto, transportable, duradero y
cómodo</i>. [...]<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>p.319-320<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Llegiu “El infinito en un junco”. Assaboriu
el passat i el present, i l'amor que desprenen aquestes pàgines per la lectura,
la literatura ...el llibre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face=""Tahoma",sans-serif" style="color: #202124; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">És hipnotitzant.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-67858625222978486802020-10-17T16:57:00.005+02:002020-10-17T17:14:38.044+02:00“Cervantes y Lope. Vidas paralelas” de Mary Shelley<p><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; text-align: justify;">[...] </span><i style="color: #222222; text-align: justify;">Es seguro que todos aquellos capaces de sentir un interés generoso por
el destino de un genio se lanzarán con viva curiosidad a las páginas que lleven
el nombre de Cervantes: ni siquiera Shakespeare goza de una reputación tan
universal.</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; text-align: justify;"> [...]</span></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqn0a9OT2z3MKZbIZVY5qFRfW880v0YISA8CtJ7kQ23n9r9qTalvj8EVHPemiX-uXDpssjqC-hAvpLY9q7ip8yO5qxKiI17_WZY69cX-U9FvQP1uHj8K8IN8GeAjLvfQrry5aD1q6mWrI/s1600/WhatsApp+Image+2020-10-17+at+16.45.15.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1196" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqn0a9OT2z3MKZbIZVY5qFRfW880v0YISA8CtJ7kQ23n9r9qTalvj8EVHPemiX-uXDpssjqC-hAvpLY9q7ip8yO5qxKiI17_WZY69cX-U9FvQP1uHj8K8IN8GeAjLvfQrry5aD1q6mWrI/s320/WhatsApp+Image+2020-10-17+at+16.45.15.jpeg" /></span></a></div><span style="font-family: arial;"><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><p><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></i></p>Cervantes y Lope. Vidas paralelas</span></i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; text-align: justify;"> és un dels treballs menys coneguts de Mary Shelley. </span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial;">L’editorial Calambur
ens presenta, en una bella edició, un fragment de la gegantina participació de
l’autora en una sèrie de semblances d'escriptors per a la <i>Cabinet Cylopaedia</i> <i>(Literary
Lives</i>) de <i>Dionysius Lardner</i>; una
iniciativa editorial que responia a la creixent demanda cultural per l'augment
de l'alfabetització a l’Anglaterra de principis del segle XIX.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><i><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Cervantes y Lope</span></i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222;"> són dues "vides paral·leles” escrites a l'estil plutarquià,
biografies contrastades moral i literàriament.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222;">[...] </span><i style="color: #222222;">Si juzgáramos el caso sin investigarlo, imaginaríamos que no hay nadie
con más probabilidades de obtener popularidad con su obra que el autor de ”Don
Quijote”. Su carácter era alegre y ajeno a la queja y mostró un corazón ligero
hasta el último momento, lo que censuró un rival envidioso (Figueroa), que
señala que su debilidad era tal que hasta en el lecho de muerte escribió
prefacios y dedicatorias, prefacios que están</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222;"> [...] </span><i style="color: #222222;">llenos de animación y agudeza. Sin embargo, vivió en la miseria, murió
en el olvido y su tumba solo fue honrada por sus amigos; en contraste, todo
Madrid acudió a honrar el funeral de Lope y dos volúmenes de elogios y
epitafios forman una mera selección de lo que se escribió para commemorar su
muerte.</i><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222;"> [...]</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial;">D’aquestes dues vides escrites se’n desprèn
una intensitat commovedora.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial;">Mary Shelley, apassionada, entusiasta
de les lletres, poliglota, s'embriagava dels originals de la literatura dels
autors que més admirava per, després, escriure intel·ligents narracions.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: left;">Les dues semblances estan molt ben entreteixides,
de manera que l’escriptora contraposa hàbilment les estretors que va patir
Cervantes amb la vida grandiloqüent de Lope de Vega.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial; text-align: justify;">Mary Shelley aboca en les dues obres
moltes de les seves preocupacions més íntimes: la relació entre literatura i
vida privada, la pressió que exerceixen sobre l’escriptor les expectatives
socials, la naturalesa del geni,...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial;">L’autora s’identifica amb el tarannà i les
inquietuds de Cervantes i en la concepció de l'art com a salvació davant les
adversitats en les que es va topar Lope.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #222222; font-family: arial;">És un gust tenir a les mans aquest
excel·lent llibre, tan ben prologat [la introducció és del catedràtic Antonio
Sánchez Jiménez] i farcit de notes aclaridores a peu de pàgina.</span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-67223110094983394362020-09-28T18:35:00.003+02:002020-09-28T19:06:07.696+02:00 "Jarmila. Una historia de amor de Bohemia" d'Ernst Weiss<p><i style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222;"></span></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9LQEJQMsjBfjBw9vP7QwNDAMcETI208N9QFdMYBV_xBBARIT1hri4_CfBHUwgo9o6Kj2ZpmAbUzrCJphcTd0MLrINadA903aZNTGe7djSxocriTtpB8y35Y9PzKZauFhS-VUUZdzo_Gk/s890/WhatsApp+Image+2020-09-28+at+18.24.32.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="890" data-original-width="789" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9LQEJQMsjBfjBw9vP7QwNDAMcETI208N9QFdMYBV_xBBARIT1hri4_CfBHUwgo9o6Kj2ZpmAbUzrCJphcTd0MLrINadA903aZNTGe7djSxocriTtpB8y35Y9PzKZauFhS-VUUZdzo_Gk/s320/WhatsApp+Image+2020-09-28+at+18.24.32.jpeg" /></a></i></div><i style="text-align: justify;"><br />Ernst
Weiss</i><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; text-align: justify;"> va escriure aquesta joia literària, “J</span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; text-align: justify;">armila, una historia de amor de Bohemia”.
</span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="text-align: justify;">L’obra</span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; text-align: justify;"> va ser descoberta entre el llegat de Weiss el 1955 i no es va
publicar fins al 1998. Jo a</span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; text-align: justify;">cabo de llegir l’e</span><span face="Arial, sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; text-align: justify;">xcel·lent traducció al castellà de Feliu Formosa, editada per “Minúscula”.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222;">E. Weiss, metge i
escriptor txec, va néixer a Brno el 1882 i es va suïcidar a París el 1940; ho
va fer poques hores després de l'entrada de les tropes alemanyes a la capital
francesa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222;">Ernst Weiss construeix un
relat perfecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La narració comença amb la compra d’un rellotge d’un
viatjant que es dedica al comerç de pomes abans d’anar de París cap a Praga. Ell
és qui ens ho explica. Aquest objecte serà el que posa en contacte, de manera
reiterada, al viatjant amb un inquietant venedor de joguines, exrellotger i protagonista
de la història passional amb Jarmila, casada amb un comerciant de plomes d'oca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #333333; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El</span><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> venedor ambulant d'ocells mecànics </span><span style="color: #222222;">relata la història d'amor</span><span style="color: #222222;"> al
viatjant posseïdor del rellotge.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">[...]<i>“...y con unos pechos como manzanas
de Bohemia, tan fragantes, y la piel tan suave como el plumón, y todo tan
pequeño. Las otras mujeres desplomaban los gansos en sus estancias mal ventiladas,
¡pero los pulmones de Jarmila eran tan delicados! No soportaba aquellas plumas
tan diminutas, que la hacían toser hasta casi ahogarse</i><span style="font-style: italic; mso-spacerun: yes;"> </span><i>al aspirarlas. Entre sus firmes y jóvenes
muslos, con la falda bien tirante, sostenía el ganso que se agitaba palpitante,
e iba arrancando y arrancando. </i>[...]<i><o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La novel·la avança a partir d'elements
recurrents i en aparença inofensius, com els ja presentats, el rellotge de
níquel, barat, comprat en uns grans magatzems i que endarrereix i avança l'hora
al seu gust, i les plomes d'oca. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L'autor (ho diu Peter Engel en
l’imperdible postfaci del llibret) basteix amb pocs components tot un sistema
de motius i referències que es desplega gradualment i amb molt d’art. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="color: #222222;">Jarmila és una novel·la
curta, intensa, harmoniosa, d’execució modèlica. <o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-48894505531921031962020-08-30T15:29:00.000+02:002020-08-30T15:29:12.197+02:00"August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra" de David Fernàndez i Anna Gabriel<div class="separator"><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1196" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyajW3zvqgD9lfOR83NtWMhHBufwGENrDh-GmosbU6cWGxuEsyRgXaO5PBP9f_55ozQt8yMzPgDarb8y4dyCqVbm0b9EuJ_DPCItEcroJGBX-Hco_NO-v3t3HwQ2T6E-0NIf7tVMla3gQ/w306-h410/WhatsApp+Image+2020-08-30+at+14.38.54.jpeg" width="306" /></p></div><p><span style="color: #b45f06;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">[…]
</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">Aquella mateixa primavera -celebra</i></span><span style="color: #b45f06;"><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">nt la vida contra el feixisme que només
celebra la mort- li vam escriure un </i></span><i style="color: #b45f06; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">correu electrònic, breu i sincer,
explicant-li els nostres plans i les nostres ganes de fer-ne una mena de
biografia, lluny dels models egocèntrics habituals i les centralitats
narcisistes que tant s’escampen darrerament: l’intentàvem convèncer que un fil
roig personal, un itinerari íntim, podria ajudar-nos a entendre la història des
de baix, la que sempre se’ns amaga</i><span style="color: #b45f06; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">. [...] p.23</span></p><p><em style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt; line-height: 107%; padding: 0cm;">August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra </span></em><em style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: normal; letter-spacing: 0.25pt; line-height: 107%; padding: 0cm;">és el resultat de m</span></em><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; text-align: justify;">és de dos anys de converses entre aquest històric advocat
i activista barceloní, Anna Gabriel i David Fernàndez.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><em><span lang="CA" style="background: white; border: none windowtext 1.0pt; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-color-alt: windowtext; padding: 0cm;">Fernàndez i Gabriel</span></em><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-color-alt: windowtext;"> ressegueixen profundament
el camí recorregut per August Gil Matamala per gairebé quaranta anys de dictadura
i quaranta de democràcia enllaçant-hi diverses veus i bastint un relat
col·lectiu, de tota una generació.</span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #b45f06;">[...]
<i>Si sempre hi ha un principi i un final, aleshores l’important és l’interval.
El setembre l’enregistradora digital d’aquest llibre s’apagava. Quedaven les
transcripcions. Cent vuit pistes d’àudio entre la primavera fresca del 2010 i
la tardor calenta del 2012. Més de dues-centes hores de conversa pausada
després de vint-i-vuit mesos de retrobades. Tres mil fulls transcrits. Un
centenar d’expedients consultats. Quaderns d’apunts sencers. Fins i tot cada
llibre té també història pròpia, incidents sobrevinguts i contratemps
imprevistos: les tres darreres pistes -vora sis hores de conversa- les perdem.
Un furt del portàtil.</i> [...] p. 341</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><em><span lang="CA" style="background: white; border: none windowtext 1.0pt; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; font-style: normal; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-color-alt: windowtext; padding: 0cm;">El llibre</span></em><em><span lang="CA" style="background: white; border: none windowtext 1.0pt; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-color-alt: windowtext; padding: 0cm;"> </span></em><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-color-alt: windowtext;">és un recorregut íntim de Gil Matamala a partir del qual coneixem
la història d’un país cultivada des de les tangències.</span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-color-alt: windowtext;">Guerra</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">, dictadura i transició, lluita pels drets laborals,
socials i nacionals. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #b45f06;">[...]
<i>en la meva època, la poca gent que es pot considerar que militava ho feia
des d’una posició de rebel·lia, de rebuig i de trencament global; des de les
relacions familiars i socials, la militància política era una forma de vida que
significava una ruptura gairebé total. Era bàsicament una reacció a una
repressió molt marcada en aquests mateixos àmbits: repressió familiar,
repressió sexual, repressió econòmica, repressió política, repressió cultural</i>.
[...] p. 403</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La
biografia, redactada per David Fernàndez, conté un pròleg de l’escriptor Julià
de Jòdar, catorze capítols, un epíleg de l’Anna Gabriel i un índex onomàstic.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El
relat comença amb el capítol zero (Juliol del 2017 – Maig del 2010), continua
amb dotze capítols cronològics i clou amb el capítol infinit (Maig del 2010 – 1
d’octubre del 2017). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-color-alt: windowtext;">L’ obra és
molt completa i atractiva. Autora i autor entremesclen narració amb abundants imatges
i citacions fruit de la saviesa d’August Gil Matamala.</span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Imatges
reveladores, <em><span style="background: white; border: none windowtext 1.0pt; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-style: normal; letter-spacing: .25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-color-alt: windowtext; padding: 0cm;">cronogrames, versos, fragments de relats, balanços en xifres, ... precedeixen
els capítols</span></em><em><span style="background: white; border: none windowtext 1.0pt; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; letter-spacing: .25pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-color-alt: windowtext; padding: 0cm;"> </span></em>encapçalats
per una frase-resum, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un títol, i un període.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">I
encara, a la mateixa pàgina, versos o fragments amb component polític o, simplement,
cants a la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #b45f06;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">“</span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Tan trivial
és la paraula redempció,</i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #b45f06;">la redempció pretesa,<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #b45f06;">com incomprensible<o:p></o:p></span></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #b45f06;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">el mot genuflexió</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">.” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b>Laia Llobera</b><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p><span style="color: #b45f06;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="color: #b45f06;">“<i>Es cantarà
en els temps ombrívols també?<o:p></o:p></i></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="color: #b45f06;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">També es cantarà sobre els temps ombrívols</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">.” <b>Bertolt Brecht</b><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><em><span lang="CA" style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt; line-height: 107%; padding: 0cm;"><br /></span></em></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><em><span lang="CA" style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt; line-height: 107%; padding: 0cm;">August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra</span></em><span lang="CA" style="background: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: 0.25pt; line-height: 107%;"> és una mostra vertadera de la història.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background: white; color: black; font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; letter-spacing: .25pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-color-alt: windowtext;">Un
llibre d’història que cal conèixer.</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964533785128280865.post-59611169886566933162020-08-13T14:33:00.005+02:002020-08-13T14:51:01.766+02:00"Américo Vespucio" de Stefan Zweig <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">Stefan Zweig ens ofereix una petita
joia literària, “Américo Vespucio”. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">El llibret és un valuós recull de
fonts històriques referides a un embolicat debat: el del per què va recaure en
Vespucio l'honor d’immortalitzar el seu nom. <o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">El bateig d’Amèrica, el <i>Nou Món, </i>és
un embull d’errors, casualitats i malentesos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="513" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwm0WPF4AJIRgtO-mSAmwq-4WMseEbXQPNBbB9yRpQQbHkUSwrfUxJAotRJudgmsZ4lUA8wlYHq3dHLv1EdApBgmL_sSbkSxDt5z6FUo4EAqXKv4Xb-LxntELOwWpAZgN-zgyE6opqnnE/w288-h513/WhatsApp+Image+2020-08-13+at+14.14.14.jpeg" style="font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif;" width="288" /></p><p><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">L’autor enceta </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">la redacció </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">com </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">qui present</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">a</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> una</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> tesi</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. </span><span class="EOP SCXW163342392 BCX0" color="" data-ccp-props="{"201341983":0,"335559739":160,"335559740":259}" face="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></p><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; text-align: left; user-select: text;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="" style="font-family: arial, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">[...]</span><i><span face="" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> <span lang="CA">¿De quién le viene el
nombre a Amèrica? A esta pregunta responde cualquier escolar rotundamente y sin
vacilar: de Américo Vespucio.</span></span></i><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"> <i>No obstante,
ante la segunda pregunta incluso los adultos se mostrarán vacilantes e
inseguros: ¿por qué esa parte del mundo fue bautizada precisamente con el nombre
de Amèrico Vespucio? ¿Porque él descubrió América? ¡Nada de eso!</i> </span><span face="" style="font-family: arial, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">[...] </span><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";">p.7<o:p></o:p></span></p></div><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="" lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif; mso-fareast-font-family: Arial;">Stefan Zweig defensa la seva
dissertació amb l’escriptura d’un impecable i apassionant relat que conclou eximint
de tota culpa a Américo Vespució de la usurpació del descobriment del nou
continent. <o:p></o:p></span></p></div><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" paraeid="{a0364868-93be-4fd0-a2b1-46e62e5b0fd2}{205}" paraid="2131172622" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;"><span face="" style="font-family: arial, sans-serif;">[...]
</span><i style="font-family: arial, sans-serif;">este desconocido Vespucio es el primer navegante que sabe relatar bien y de
forma amena. Los que suelen reunirse en semejantes embarcaciones de aventureros
son saqueadores analfabetos, soldados y marineros que mi siquiera saben firmar,
o quizá a lo sumo un Escribano, un jurista árido que se limita a yuxtaponer
hechos, o un piloto que anota los grados de longitud y latitud. A fines de
siglo, el gran público ignora completamente, pues, lo que en realidad se ha
descubierto en aquellas lejanas regiones. Y he aquí entonces llega un hombre
veraz e incluso docto que no exagera ni cuenta fábulas, sino que informa
honradamente de cómo el 14 de mayo de 1501, por encargo del rey de Portugal,
navego por el gran océano durante dos meses y dos días bajo un cielo tan
sombrío y tempestuoso que no se podían divisar el sol ni la luna</i><span face="" style="font-family: arial, sans-serif;">. [...] pp
31-32</span></p></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" paraeid="{312ae5f1-4a8f-4d7b-9f5b-92b111520dda}{16}" paraid="869374258" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;"><br /></p></div></blockquote></blockquote></blockquote><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" paraeid="{312ae5f1-4a8f-4d7b-9f5b-92b111520dda}{34}" paraid="1135753051" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;"><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">El gran escriptor</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">,</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">una vegada </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">feta una </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">brillant </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">síntesi</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> (en les primeres pàgines) </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">d</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">els fets històrics </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">de cada</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> un</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">dels </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">segl</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">e</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">s</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> de l</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">’</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">edat mitjana</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> a Europa</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">,</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> ens situa en</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">l'època dels</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">descobriments</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> i e</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">ns </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">condueix</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, amb avidesa i mestratge, </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">per camins recòndits i, també, inestables</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: "times new roman", "times new roman_embeddedfont", "times new roman_msfontservice", serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">.</span><span class="EOP SCXW163342392 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":160,"335559740":240}" face="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: "times new roman", "times new roman_embeddedfont", "times new roman_msfontservice", serif; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></p></div><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" lang="" paraeid="{bef43998-44fd-4a91-a3b7-d0097dc97e61}{12}" paraid="1060776354" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;" xml:lang="CA-ES"><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: "times new roman", "times new roman_embeddedfont", "times new roman_msfontservice", serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"></span></span><span class="EOP SCXW163342392 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":160,"335559740":240}" face="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: "times new roman", "times new roman_embeddedfont", "times new roman_msfontservice", serif; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></p></div><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" paraeid="{312ae5f1-4a8f-4d7b-9f5b-92b111520dda}{104}" paraid="1010417263" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;"><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">O</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">bserva i </span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">verifica</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. Es</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">col</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">t</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">a</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">pacientment els testimonis</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">. B</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">asteix la causa per</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">, finalment,</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: inherit; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">f</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">er</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"> justícia. </span><span class="EOP SCXW163342392 BCX0" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":160,"335559740":240}" face="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></p></div><div class="OutlineElement Ltr SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: white; clear: both; cursor: text; direction: ltr; font-family: "segoe ui", "segoe ui web", arial, verdana, sans-serif; margin: 0px; overflow: visible; padding: 0px; position: relative; user-select: text;"><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" lang="" paraeid="{bef43998-44fd-4a91-a3b7-d0097dc97e61}{24}" paraid="1005911139" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;" xml:lang="CA-ES"><span face="" style="font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></p><p class="Paragraph SCXW163342392 BCX0" lang="" paraeid="{bef43998-44fd-4a91-a3b7-d0097dc97e61}{24}" paraid="1005911139" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-color: transparent; color: windowtext; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text; vertical-align: baseline;" xml:lang="CA-ES"><span face="" style="font-family: arial, sans-serif;">[...] </span><i style="font-family: arial, sans-serif;">Quien espera un trato justo de la historia pide
más de lo que ella está dispuesta a dar: a menudo asigna proeza e inmortalidad
al hombre medio y relega al anonimato y la sombra a los mejores, los más
audaces y sabios.</i><span face="" style="font-family: arial, sans-serif;"> [...] p. 132</span></p></div><p> <span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">“</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Américo</span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;"> </span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCXW163342392 BCX0" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; background-image: url(""); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; border-bottom: 1px solid transparent; margin: 0px; padding: 0px; user-select: text;">Vespucio</span></span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">” és una biografia d</span><span class="TextRun SCXW163342392 BCX0" color="" data-contrast="auto" face="" lang="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; font-kerning: none; font-variant-ligatures: none !important; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;" xml:lang="CA-ES">e lectura imprescindible!</span><span class="EOP SCXW163342392 BCX0" color="" data-ccp-props="{"201341983":0,"335551550":6,"335551620":6,"335559739":160,"335559740":259}" face="" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; -webkit-user-drag: none; color: windowtext; font-family: arial, arial_embeddedfont, arial_msfontservice, sans-serif; line-height: 19.425px; margin: 0px; padding: 0px; text-align: justify; user-select: text;"> </span></p>Judithttp://www.blogger.com/profile/04212662277726805599noreply@blogger.com0