"Algún día este dolor te será útil" de Peter Cameron

“Algún día este dolor te será útil” de Peter Cameron és una obra penetrant i encisadora que sento dins meu des de la primera pàgina.

L’autor ens presenta el fragment d’una vida. La d’un personatge etern. Un jove de 18 anys que s’enfronta al seu últim estiu abans d’anar a la Universitat.

És el James.

Intel·ligent. Sarcàstic. Confús. Solitari. Rebel.

L’adoro.

Xoca contra la societat. No vol jugar el seu joc. Ho qüestiona tot. Es troba fora de lloc. I s’aïlla.

Em fa riure. M’emociono. L'hi faig costat.

Ningú no l’entén. Excepte la seva àvia. Ancoratge. Experiència. Pau.

Se l’escolta.

Diferent. Inadaptat. Estrany. Segons els demès. Accepta, per moments, l’ajuda dels adults. Descobreix però que aquests estan plens de dubtes. Problemes. Desconcerts.

Sexualitat. Família. Divorci... Atemptats. També interiors.

“Algún día este dolor te será útil” és una novel·la viva, actual, profunda. 

De lectura lleugera. 

Construïda amb escenes curtes i breus diàlegs carregats d’enginy. Que em fan

Pensar. Observar. Psicoanalitzar.

Imprescindible.

[…] En el espacio canino se respira una camaradería que yo detesto. Esa especie de petulante simpatía que comparten los dueños de perros y que, según ellos, les da derecho a relacionarse. Si me sentara en un banco del parque nadie me abordaría, pero al parecer en el espacio para perros estás en un extraño planeta lejano y amistoso. […]

"En sus tibias manos" de Leonor Paqué

“En sus tibias manos” de Leonor Paqué ha estat la meva darrera lectura.

L’autora escriu una història del passat. [també] Del meu passat.

Allà. Aquí. Ahir. Avui.

Llegeixo. Tanco els ulls. Em transporto. A la meva infantesa.

M’evadeixo.

Sóc nena.

Moments. Vivències. Experiències.

Oloro el meu passat. Sento el dolor. Noto la vergonya...

Sense angoixa.

           

Religió. Poder. Dictadura. Abusos. Ignorància. Pobresa. Tracte inhumà. Càstigs incomprensibles. Innocència. Ingenuïtat. Vulnerabilitat. Inculcació.

I continuo llegint...

Fins a la fi.

Sóc una dona. Que ha superat. Que recorda. I viu.

Leonor Paqué relata una història del passat amb una increïble claredat descriptiva. Des d’una mirada pulcre i pertorbadora.

Bella obra.

[...] el cuerpo de Cristo de papel hay que dejarlo en la boca, se te queda pegado arriba, en el paladar, como si tuviera como goma de pegar sellos, igual, igual, y que tarda tanto en deshacerse, y tienes que poner cara de llevar dentro un anillo precioso o así, cara de silencio y cara de susto con el que vuelven todos los de la fila, como si se hubieran metido una llama dentro de la boca que tuvieran que tener cuidado de no apagar con la saliva, a esa galleta fina, rica de pan que cruje seguro si te dejaran masticar, pero que así quieta se te pega y te entran unas ganas enormes de meter el dedo y despegarla de arriba de la boca con una punta de uña […]

"Luna caliente" de Mempo Giardinelli

“Luna Caliente” de Mempo Giardinelli és una novel·la negra amb un voraviu eròtic. Se situa en un tòrrid estiu del Chaco argentí en plena dictadura.

El jove Ramiro n’és el protagonista.

Torna a casa després d’haver estudiat dret a França. El conviden a un sopar. Veu l’ Araceli, de 13 anys [nena que voreja la sobrenaturalitat]. I en queda encisat.

La lluna calenta del Chaco es farà càrrec de la resta.

Passió [indomable] i crim l’arrosseguen. De l’elevació a la viltat, en un obrir i tancar d’ulls.

Ambient corrupte i opressiu.

Calor. Sensualitat animal. Agitació. Aire concentrat.

Giardinelli ens fa el retrat d’un individu corrupte en una societat corrupta.

Em manté gairebé en una tensió constant. Em trasllada a un món brut. Que rebutjo i que em sedueix.

Aclaparadora,  precisa, angoixant.

"Sukkwan Island" de David Vann

Qualitat literària a “Sukkwan Island” de David Vann.

El Jim decideix enfortir la relació amb el seu fill Roy. I ho vol fer en un escenari salvatge. Una illa [molt aïllada i inhòspita] d’Alaska.

Així que, de sobte i gràcies a la destresa de l’autor per descriure situacions quotidianes en el terreny salvatge, em trobo en una cabana. Lluny de tot. I fent una crua travessa per boscos espessos i muntanyes escarpades. Sobrevisquent.

Entre pare i fill hi ha una creixent intensitat emocional. El Roy presencia impotent la inestabilitat del Jim.

El pare i el seu dèbil caràcter. El fill i la seva incapacitat per encetar un diàleg. Tot plegat fa que la convivència sigui summament desagradable.

La intranquil·litat interior creix. L'amenaça exterior s’accentua.

Pressió emocional. Angoixa. Tensió. Asfíxia. Claustrofòbia. Insostenibilitat. 

M’ofego. Quin malson!

I a la fi [de la primera part]. Què?!... No em fotis! [em venen al cap paraules molt gruixudes]. El drama.

I un gir impressionant.

Feta pols. Continuo amb la segona part.

Desagradable. Insuportable. Quina paranoia!

Esplèndida obra.

"Una mujer de nada" de Leonor Paqué

“Una mujer de nada” de Leonor Paqué és un relat amarg. Una història submergida en la tragèdia humanitària fruit de la postguerra. Un drama a l’abast de molts.

Trasllat a terres del sud. En zones rurals castigades per la pobresa absoluta. A un temps, no fa tant, en que les dones eren fortes per necessitat. Amb pur instint de supervivència. I un destí gens prometedor.

Gana. Filigranes per sobreviure. Masclisme. Gelosia. Baralles entre veïnes. Vergonya. Xafarderies. Mort.

Llegeixo. Escolto. Sento.

L’esgotament pels esforços de la Maria. La desgràcia que suporta en silenci l’Elena.

Noto els sentits. Olor. Tacte. Gust.

L’autora ens regala un relat sincer. Dur. De sentiments profunds. De proeses de grans dones.

Amb una escriptura culta. Amb precisió de diàlegs. Elegant. Emotiva. Que transmet. Amor. I passió.

Un eco del passat. Difícil d’oblidar. I que em fa reflexionar.

Vet aquí una mostra…

[…] se atrevió Maria a decirle padre, le quiero a usté, y lo dijo bajísimo, en un suspiro, como si se hubiese tomado una desmesurada licencia, porque nunca había empleado esa expresión ni con sus propios hijos, arrumacos y cariñitos desplegaba cientos con los bebes para que se durmiesen, pero no aquellas sencillas y mágicas palabras que parecían poner tregua en su corazón agotado de aridez, porque al pronunciarlas creía desvelar algo tan sencillo e inconfesable como que se sentía muy sola sin su presencia cabal, en un mundo donde los sentimientos eran cosas de ricos, cursilerías de niñas enfermas de amor o de beatas de iglesia […]


* La portada és un fragment de "La buenaventura", de Georges de la Tour

"Aquella tarde dorada" de Peter Cameron

“Aquella tarde dorada” de Peter Cameron és una història aparentment senzilla. 

Amor. Destí [capritxós i sorprenent]. Relacions personals [complicades].

El protagonista és Omar Razaghi, d’origen iraquià, doctorand en Literatura a la Universitat de Kansas. Rep una beca per escriure una biografia. La de Jules Gung. Un escriptor d’ascendència alemanya i jueva. De fama mundial per un únic llibre (‘La Gòndola’). I que se suïcida a l’Uruguai (país on residia des que la seva família va fugir de Hitler).

Caroline, la dona de l’escriptor. El seu germà, Adam. La seva amant i mare de la seva única filla, Arden. Són els marmessors literaris de l’escriptor. El futur d’Omar trontolla davant la negativa de la seva autorització per escriure la biografia. 

I el protagonista viatja a l’Uruguai. I es presenta, de sobte, a ‘Ocho Ríos’.

Res és com s’imaginava. Res serà com era.

La seva arribada sacseja inesperadament el fràgil equilibri i la pau aparent en la que conviuen dona, amant i germà del l’escriptor. Omar els farà adonar de l’estancament de les seves vides. Del pes que les immobilitza. De la seva vida sense sentit.

Conviccions. Futur? Sentiments. Tot canviarà. 

Bella i emocional novel·la. De narració àgil i lectura dinàmica. 

"L'amor fora de mapa" de Roc Casagran

‘L’amor fora de mapa’ del Roc Casagran és una novel·la que ens regala poesia.

El món del Llull, el protagonista, s’enfonsa quan la Clàudia, la seva parella, trenca la relació en un hotel d'Alacant. El mapa dibuixat s'esvaeix. I esdevé el caos.

Casagran ens presenta uns personatges que volen sobreviure. Malgrat les seves pors.

La Clàudia, la seva parella, l’Eldar, el seu millor amic, i la poesia, en la que el Llull es refugia, són les tres potes del tamboret vital del protagonista. I la falca imprescindible, la paroxetina.  

L’hi aniran fallant.

Com una carta adreçada a la Clàudia i l'Eldar, Roc Casagran fa a 'L’amor fora de mapa' una reivindicació d’altres formes d'estimar. Es qüestiona  un ordre establert, uns cànons a seguir.

Depressió. Guerra. Mort. Amor. Presó. Poliamor. Lluites socials...

‘L’amor fora de mapa’ és un viatge per l’espai (Alacant, Sabadell, les Terres de l’Ebre, la Catalunya Nord, la Sarajevo de la guerra). Pel temps. I pels diversos estats emocionals del Llull.

Bella novel·la.

"El guardián del tiempo " de Mitch Albom

Mitch Alborn ens explica a “El guardián del tiempo” el significat del temps.

Dor, poblador de l’Antiga Mesopotàmia i amic d’infància de Nim[rod], té curiositat pel pas del temps des de ben petit.

N’és el pioner.

Aquesta raresa de Dor provocarà una nova preocupació en els humans. Déu ho considera una gosadia i castiga a Dor amb una llarga vida. Sense poder gaudir de cap dels seus desitjos i fent-lo partícip de les conseqüències que el seu atreviment ha causat.

L’autor il·lustra la imposició, arrelada des de l’antiguitat fins ara, del temps. Ho fa a través del relat de dues vides paral·leles a la de l’etern Dor.

La Sarah és una adolescent descontenta amb la seva vida. Que vol escurçar.

El Víctor és un empresari d’èxit a qui li enuncien que li queda poc temps de vida. I desitja allargar-la.

Els dos volen canviar el temps.

M. Albom reflexiona sobre la fragilitat de la vida i l’agraïment amb el viscut i el que ens falta viure.

- Dios tiene motivos para limitar los días de los hombres.

- ¿Cuáles són?

- Que todos sean valiosos

Novel·la de lectura ràpida. Amb estil propi. Prosa cuidada, concisa i senzilla. Intrigant i entretinguda.

Excel·lent Mitch Albom.

"Manazuru. Una història d'amor" d'Hiromi Kawakami

Torno a llegir a Hiromi Kawakami. I n’he de parlar. Perquè una vegada més m’ha absort.

Manazuru és una història d’amor emotiva. Un viatge a l’interior. Amanit de misteri i fantasia. El just.

El relat està escrit en prosa. Depurada. Bella. És pausat i de narració sostinguda. Sense ampul·lositats. I modulat amb un ritme que t’abraça i et relaxa.

És una història sobre el temps i la lenta reparació de les persones ferides per l’absència d’un ésser estimat. Novel·la sobre l’amor, els records, les vivències, i el dolor que aquests provoquen. Amb personatges que se senten sols i que cerquen companyia.

[…] Vaig notar una lleugera fiblada al pit que va desaparèixer de seguida. Ja em vaig acostumant a aquest dolor. Mentre m’hi acostumo, m’endinso en un lloc fosc. Al final de la foscor, potser tornarà a aparèixer una llum com la que il·lumina aquesta casa.

Obra que barreja realitat i il·lusió. L’autora hi descriu, amb detall i matisos, escenaris vius i personatges complexes que desprenen una extrema soledat.

Marit. Filla. Amant. Àvia... I fantasmes.

Desconcert. Enyorança. Sentiment de culpa. Incerteses.

L’ambient és boirós. Rebo explicacions insatisfactòries. Preguntes sense respostes. Tinc dubtes... Com els que té la protagonista.

El marit és viu o és mort? Ha estat infidel? Per què va desaparèixer? Què el lligava a Manazuru?

Kawakami tracta temes universals envoltant-los d’un halo oníric i de màgia. Sovint ens condueix cap una assossegada reflexió. O cap a una complaent rellegida.

Exquisida obra per degustar.

Reparar els vius de Maylis de Kerangal

De bon matí el Simon surt a gaudir del surf, la seva passió. Amb els seus amics. Són joves. Viuen el moment. De sobte, l’accident.

Hospital. Metges. Mare. Pare. En shock. I el plantejament de la donació d’òrgans. D’un fill.

L’autora narra aquesta bella i commovedora història en tercera persona. Amb detall. Encaixa diferents personatges i perspectives. Fusiona dos mons, família i pràctica sanitària. Combina escriptura poètica i tècnica mèdica.

Kerangal narra una cursa del temps. De l’accident a l'operació.

Un cor que encara batega. Envoltat de vides. Dolor. Por. Agraïment. 

La mare que es pregunta si podrà viure sense el cor del seu fill. El pare que no ho accepta. El primer amor del Simon. L’infermer encarregat d’obtenir el permís de les famílies. La traductora que espera un transplantament i que es qüestiona viure amb el cor d’un altre. La infermera que assumeix el dolor d’un desengany amorós. El metge especialista.

Ens manté en tensió per un situació urgent utilitzant una escriptura lenta de les accions i les reflexions. Converses i cavil·lacions. Transmet valors amb una arquitectura perfecta, una destresa meticulosa i traços intel·ligents. 

“Reparar els vius” de Maylis de Kerangal és una exquisida obra escrita amb precisió quirúrgica.