Cavalls salvatges és un fidel retrat d'un món marginal a
la Catalunya interior, el de l'addicció a les drogues dures per part d’una “generació
de pringats”. La novel·la, que narra de forma coral les aventures i les
desventures d'un grup d'amics que es dediquen al tràfic i consum d'heroïna i
altres estupefaents a la Catalunya dels anys setanta i vuitanta, és un relat
pertorbador, però àgil i poètic, d’una generació que va galopar entre l'èxtasi
i l'abisme fins que l'addicció, o la sida, va truncar les seves vides i que va
trobar en un supervivent, Jordi Cussà, el millor cronista per explicar-nos-ho.
Jordi
Cussà va debutar amb aquesta novel·la
d’enorme originalitat recolzada sovint amb fets reals i estructurada com unes
memòries col·lectives. L’autor observa el seu passat, l’esprem i en fa ficció. Cussà
exhibeix, a través de la seva escriptura, un do sorprenent per a la fabulació,
la fluïdesa de l’estil, la creació de noves paraules mitjançant la contracció (“finsquisapquan”)
i la gran llibertat creativa, que li permet introduir capítols amb la història
narrada en primera persona per un dels personatges secundaris o recrear escenes
visuals sense cap mena de mirament.
Cavalls salvatges és un llibre amarat d’una força excepcional
que vessa genialitat de principi a final.
