D’una llarga i autèntica conversa entre Marios, el Paoletti, professor i escriptor argentí, i el Benedetti, un uruguaià qui ha universalitzat la seva literatura, neix aquesta peculiar i entranyable biografia a l’estil Stanislavsky.[1]
“El Aguafiestas Benedetti” de Mario
Paoletti és un treball revelador i fascinant. Mario Paoletti ha sabut
captar l’essència, la visió del món, les petjades més expressives d'aquest gran
escriptor.
Mario Benedetti va ser novel·lista,
poeta, contista, dramaturg, assagista i protagonista de multitudinaris
recitals, qui sempre va saber mantenir-se en la senzillesa i la transparència, moderat
en els seus hàbits, i fervent en les seves idees.
“El Aguafiestas Benedetti” és un
llibre de confessions, un passeig llarg i apassionant per la nostàlgia, on els
sentiments i les emocions són fecundes protagonistes.
Paoletti presenta amb ritme, estil i caràcter,
expressius personatges que bateguen en una vida atzarosa.
Nascut el 14 de setembre de 1920
a Paso de los Toros, Uruguai, Benedetti va anar a viure des de ben petit
a Montevideo, la capital del seu país natal.
Taquígraf, venedor, caixer, periodista, traductor i, fins i tot, funcionari públic, Benedetti va decidir convertir-se en escriptor durant la seva estada a Buenos Aires, Argentina, a principis de la dècada de 1940.
L'escriptor va publicar el seu primer llibre de contes titulat "Esta mañana" l’any 1949 i un any després el seu poemari " Solo mientras tanto ".
[…] Mario publicará ese año su libro de cuentos “Esta mañana” […] donde van dibujándose cada vez con mayor nitidez los personajes por excelencia benedettianos: varones y mujeres poco interesantes que se meten en amores o desamores tampoco demasiado interesantes, una clase de ”material“ literario que los autores de la época preferían rechazar, porque la verdad es que ayudaban muy poco al lucimiento del autor.[…] p. 76
Casat ja amb Luz López, el seu amor etern, l'escriptor es va estrenar com a novel·lista amb "Quien de nosotros" (1953). No obstant, es farà popular més endavant, amb "Poemas de oficina" (1956), gràcies a la seva temàtica urbana i a un estil considerat “no poètic” en aquella època.
Revolucionari per naturalesa, Benedetti es va convertir en un dels personatges més polèmics del seu país durant la dictadura de la dècada de 1970; la seva obra es va convertir en una mena de crida a la presa de consciència davant la crisi política de país.
[...] Pero el proyecto de MB, por primera vez, no es exclusivamente literario: quiere que sirva, también, para abrir los ojos y despertar conciencias. O sea, el viejo y complicado proyecto de unir lo útil a lo agradable (otros le llamarán “literatura comprometida”). [...] p. 106
[...] él no quiere escribir panfleto sino literatura, pero “literatura de emergencia”; “es decir, directamente motivada por la coyuntura y también claramente designada a desempeñar una función social o política, pero no como panfleto sino como literatura [...]” p. 133-134
Obres com "La Tregua" (1960), traduïda a 19 idiomes i portada al cinema i al teatre, o "El país de la cola de paja" (1959) van ser l'avantsala de l'activitat política a la qual l’escriptor es va llençar i que el va portar l’any 1973 a l'exili.
Argentina, Perú, Cuba i Espanya es van convertir en la seva segona casa i en els refugis d’escriptura d’èxits literaris com "Con o sin nostalgia" (1977), "Viento del exilio" (1981), "El amor, las mujeres y la vida" (1995) y "Buzón del tiempo" (1999).
Al llarg de la narració, biògraf i biografiat s’identifiquen i es fusionen, per moments, en un sol narrador. Benedetti irromp amb la seva forta personalitat en l'escriptura de Paoletti. La capacitat de recerca i la força indagadora de Paoletti fa que Benedetti es converteixi en una figura summament reveladora. El diàleg, que gairebé no s’hi aprecia, roman als dos en records, en situacions, en coincidències polítiques.
El text, amb el diàleg Benedetti-Paoletti
implícit, aborda tres temes altament destacats: l'Uruguai (el seu paisito),
la revolució cubana i com aquesta va percudir en l'autor i la forma personal de
com Benedetti va afrontar la seva vida i la seva literatura.
Sobre aquestes tres vessants i amb essencialitats
com els valors ètics, els comportaments coherents i un heroisme quotidià que porta
per bandera la dignitat, Paoletti construeix el seu discurs.
[…] Al escritor
Benedetti le habrán de apasionar, andando el tiempo, estas fronteras entre lo
excelso y lo no tan excelso. ¿Dónde está el límite entre la dignidad magnífica
y la obstinada terquedad? Y, también, aunque esto no tuviera que ver con su
padre, sino con él: ¿en qué momento la prudencia se puede transformar en
cobardía? […] p. 25
“El Aguafiestas Benedetti” de Mario
Paoletti és una biografia l’essència de la qual és el rebuig a l'abdicació, la capacitat
de lluita fins al final i rigorosos principis ètics i estètics.
Ineludible!
[1][…] porque estoy
empeñado en aplicar el “método Stanislavsky” […] (a l’epíleg de Mario Paoletti p.213)
Veure
: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. “Sistema Stanislavski” https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Stanislavski
