dilluns, 10 de setembre del 2018

"El curiós incident del gos a mitjanit" de Mark Haddon


Un succés, la mort del gos de la veïna, s’infiltra en la ordenada vida de Christopher Boone, el protagonista d’ El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon.

Christopher, de 15 anys, amb síndrome d’Asperger [detall que l’autor no menciona amb la intenció integradora] és qui ens explica la història. L’autor, entre línies, amaga una sensibilitat i un llenguatge literari ben commovedor.

Haddon s’endinsa en el cap i en el cor del noi i mostra de manera impecable el què aquest sent, com pateix, què el fa feliç, per què té reaccions que ens són “incomprensibles”...


Mica en mica, la novel·la va obrint pla i descriu de forma paral·lela el què és tangible i el què és moral. Christopher creix en el transcurs d’un viatge interior mentre el seu món també s’amplia.

Surt de casa i passeja pel barri. Va cap a l’escola. Es mou fins l’estació de trens. I arriba a la gran ciutat.

I així, des de la mirada del noi i a través d’un periple físic i anímic, comprenc que vivim en un món immòbil i encotillat, ple de normes feixugues i mediocres, carregat d’arquetips inamovibles ... i que exclou tot allò que surt d’un patró.

No sabem llegir. No entenem els codis. No ens esforcem en desxifrar els missatges.  Per una, nostra, actitud ignorant, despectiva, absurda.

Christopher no entén les metàfores. Ni el doble sentit dels acudits. Ni la ironia. No li agraden gens les mentides i molt les matemàtiques i la seva lògica. Té por de les persones i dels llocs desconeguts. No comprèn el comportament humà. I se li suposa incapaç de relacionar-se amb les persones.

  I quan sóc en un lloc nou i ho veig tot, és com si un ordinador estigués fent massa coses a la vegada i el processador central se saturés i no quedés gens d'espai per pensar en res més. I si sóc en un lloc nou i, a més a més, hi ha molta gent, encara és pitjor perquè les persones no són com les vaques, les flors o la gespa, sinó que et parlen i fan coses que no t'esperes, o sigui que t'has de fixar molt en les coses del lloc i també en les coses que poden passar. I, de vegades, quan sóc en un lloc nou i hi ha molta gent, és com quan es penja un ordinador, i he de tancar els ulls, posar-me les mans a les orelles i gemegar, que vindria a ser com prémer les tecles CRTL + ALT + SUPR per tancar tots els programes, apagar l'ordinador i tornar-lo a reiniciar, perquè així puc recordar què faig i on se suposa que vull anar.

Ensimismat es deixa guiar per l’instint i trenca barreres. Arrisca el que calgui per ser fidel al seus principis, assumint-ne les conseqüències. I, sense adonar-se’n, endreça la vida del seu pare i de la seva mare, impotents ocasionalment.

A la fi, concebo que Christopher expressa de manera diferent els seus sentiments.

Mark Haddon difon de manera artística els seus coneixements científics; El curiós incident del gos a mitjanit és un enriquidor regal.

dilluns, 3 de setembre del 2018

“Com una pàtria. Vida de Josep Benet” de Jordi Amat

El juliol de 2017 l’editorial Edicions 62 publica una gran obra escrita durant tot una dècada pel biògraf Jordi Amat. És la biografia d’un polític i intel·lectual. Com una pàtria. Vida de Josep Benet.

[...] Benet no és un home senzill. Cap gran figura ho és. Era fràgil i valent. Era ferm i orgullós. Era egocèntric i generós. Tenia secrets i era silenciós. Fou bona persona i un personatge determinant. Cap dels testimonis amb qui he parlat m’ha dit que Benet fos fàcil. [...] (fragment extret de l’Epíleg)

Amat, en un llibre que es podria classificar d’història contemporània, recupera documents, fets, personatges,...de l’època en la que va viure el seu protagonista.

[...] La història és un camp de coneixement i pot ser un camp de batalla. És un espai per a la pugna ideològica i també pot servir per justificar l’exclusió política. La història no és una broma. El control del relat del passat és un mecanisme per intervenir en el present i lluitar pel poder. Per això Josep Benet s’hi va voler dedicar. Era un advocat que escrivia llibres d’història amb la voluntat política de crear consciència nacional. El seu cànon de personalitats de la Catalunya contemporània, tal com ell va construir, revelava la seva presa de posició. Fou un creador de mites. Va voler fixar el retaule de la memòria col·lectiva. La història fou un arma més, essencial, del seu infatigable combat nacionalista. [...] (fragment extret del capítol Cànon)
La postguerra va fer que la cultura catalana fos governada des de dalt: burgesos, diferents sectors de l’església, intel·lectuals engrescats en posar en marxa projectes varis,... El català s’associava amb el conservadorisme i amb una burgesia benestant i mesquina. L’autor d’aquesta biografia en presenta el recorregut (1939-1982) a través de la vida de Josep Benet.

Benet. Home d’idees. Intel·ligent. Complex. Amb coratge i un caràcter segurament marcat per l’absència del pare i la manca d’una vida familiar que l’acollís. Educat en la religió de manera implacable. Sense fills. I amb una dona forta, fidel, devota, Florència Ventura, al seu costat.

[...] s’anava acostant als 40 anys. És un cervell polític de l’oposició catalanista que mai sembla poder apagar-se [...] [extret de capítol Protesta]

El llibre mostra com n’eren de dependents els intel·lectuals dels mecenes, la manca de llibertat professional que aquests tenien i les dificultats econòmiques que patien. Tot i els esforços i les bones intencions per tirar endavant interessants projectes, portar-los a terme era tota una quimera.
Com avui!
Com una pàtria és un llibre de consulta d’una època complexa, marcada pel pes d’una dictadura. Amat escriu sobre un munt de temes. Descriu abundants situacions. Presenta molta documentació.
L’obra no és una biografia a l’estil de les de Ludwig, Maurois o Zweig que retraten els seus biografiats encaixant-los en prototipus psicològics més o menys subtils, creatius, i treballats; és un fresc documentat sobre els anys que viu Benet; i també sobre el nostre present. L’autor, expert en el gènere biogràfic, avantposa el rigor a l’amenitat fet que converteix aquest llibre en un imprescindible a l’hora de poder valorar com som, com érem i com hauríem pogut ser. Una obra complexa, potser tan com el mateix Benet.
[...] Tenia clar el nivell d’artifici que implica tot intent de convertir en narració una vida -la il·lusió biogràfica, per dir-ho amb Bordieu- i es tractava de fixar de quina manera el gènere biogràfic havia refermat la seva solvència per tornar a ser respectable des d’un punt de vista epistemològic. Com havia de ser una biografia perquè el coneixement biogràfic, tant en un dimensió humana com històrica, tingués una justa consideració? (fragment extret de l’Epíleg) [...]
Josep Benet és un personatge admirable. Que defensa presoners polítics. Amb incomptables grans idees. Que participa en innumerables iniciatives culturals i polítiques en uns anys difícils i perillosos. I que sovint és apartat de la direcció de projectes que ell havia iniciat.

[...] Benet, amb aquell to gris, havia preparat el més punyent dels textos que havia escrit fins aleshores. La seva intervenció, astuta, va ser memorable [...]. (En la defensa de Rosa Santacana Vidal, dona de Joan Comorera; fragment extret del capítol Guerriller)

Com una pàtria. Vida de Josep Benet, més enllà de la història personal, política, social i cultural de l’intel·lectual genera una reflexió sobre el nostre país, Catalunya, les seves limitacions i les seves encepegades.


Benet, Josep, 1920-2008
Amat, Jordi, 1978-