El juliol de 2017 l’editorial Edicions 62 publica una gran obra escrita durant tot una dècada pel biògraf Jordi Amat. És la biografia d’un polític i intel·lectual. Com una pàtria. Vida de Josep Benet.
[...] Benet no és un home senzill. Cap gran
figura ho és. Era fràgil i valent. Era ferm i orgullós. Era egocèntric i
generós. Tenia secrets i era silenciós. Fou bona persona i un personatge
determinant. Cap dels testimonis amb qui he parlat m’ha dit que Benet fos
fàcil. [...] (fragment extret de l’Epíleg)
Amat,
en un llibre que es podria classificar d’història contemporània, recupera
documents, fets, personatges,...de l’època en la que va viure el seu protagonista.
[...] La història és un camp de coneixement i pot ser un camp de batalla. És un espai per a la pugna ideològica i també pot servir per justificar l’exclusió política. La història no és una broma. El control del relat del passat és un mecanisme per intervenir en el present i lluitar pel poder. Per això Josep Benet s’hi va voler dedicar. Era un advocat que escrivia llibres d’història amb la voluntat política de crear consciència nacional. El seu cànon de personalitats de la Catalunya contemporània, tal com ell va construir, revelava la seva presa de posició. Fou un creador de mites. Va voler fixar el retaule de la memòria col·lectiva. La història fou un arma més, essencial, del seu infatigable combat nacionalista. [...] (fragment extret del capítol Cànon)
[...] La història és un camp de coneixement i pot ser un camp de batalla. És un espai per a la pugna ideològica i també pot servir per justificar l’exclusió política. La història no és una broma. El control del relat del passat és un mecanisme per intervenir en el present i lluitar pel poder. Per això Josep Benet s’hi va voler dedicar. Era un advocat que escrivia llibres d’història amb la voluntat política de crear consciència nacional. El seu cànon de personalitats de la Catalunya contemporània, tal com ell va construir, revelava la seva presa de posició. Fou un creador de mites. Va voler fixar el retaule de la memòria col·lectiva. La història fou un arma més, essencial, del seu infatigable combat nacionalista. [...] (fragment extret del capítol Cànon)
La postguerra va fer que la cultura catalana
fos governada des de dalt: burgesos, diferents sectors de l’església,
intel·lectuals engrescats en posar en marxa projectes varis,... El català s’associava
amb el conservadorisme i amb una burgesia benestant i mesquina. L’autor d’aquesta
biografia en presenta el recorregut (1939-1982) a través de la vida de Josep Benet.
Benet. Home d’idees. Intel·ligent. Complex.
Amb coratge i un caràcter segurament marcat per l’absència del pare i la manca
d’una vida familiar que l’acollís. Educat en la religió de manera implacable.
Sense fills. I amb una dona forta, fidel, devota, Florència Ventura, al seu
costat.
[...] s’anava acostant als 40 anys. És un
cervell polític de l’oposició catalanista que mai sembla poder apagar-se [...]
[extret de capítol Protesta]
El
llibre mostra com n’eren de dependents els intel·lectuals dels mecenes, la
manca de llibertat professional que aquests tenien i les dificultats
econòmiques que patien. Tot i els esforços i les bones intencions per tirar endavant
interessants projectes, portar-los a terme era tota una quimera.
Com
avui!
Com una pàtria és un llibre de consulta d’una època complexa, marcada pel pes d’una
dictadura. Amat escriu sobre un munt de temes. Descriu abundants situacions. Presenta
molta documentació.
L’obra no és una biografia a l’estil de les de Ludwig, Maurois o Zweig que retraten
els seus biografiats encaixant-los en prototipus psicològics més o menys
subtils, creatius, i treballats; és un fresc documentat sobre els anys que viu
Benet; i també sobre el nostre present. L’autor, expert en el gènere biogràfic,
avantposa el rigor a l’amenitat fet que converteix aquest llibre en un
imprescindible a l’hora de poder valorar com som, com érem i com hauríem pogut
ser. Una obra complexa, potser tan com el mateix Benet.
[...] Tenia clar el nivell d’artifici que implica tot intent de convertir en
narració una vida -la il·lusió biogràfica, per dir-ho amb Bordieu- i es tractava
de fixar de quina manera el gènere biogràfic havia refermat la seva solvència
per tornar a ser respectable des d’un punt de vista epistemològic. Com havia de
ser una biografia perquè el coneixement biogràfic, tant en un dimensió humana
com històrica, tingués una justa consideració? (fragment extret de l’Epíleg) [...]
Josep Benet és un personatge
admirable. Que defensa presoners polítics. Amb incomptables grans idees. Que
participa en innumerables iniciatives culturals i polítiques en uns anys
difícils i perillosos. I que sovint és apartat de la direcció de projectes que
ell havia iniciat.
[...] Benet,
amb aquell to gris, havia preparat el més punyent dels textos que havia escrit
fins aleshores. La seva intervenció, astuta, va ser memorable [...].
(En la defensa de Rosa Santacana Vidal, dona de Joan Comorera; fragment extret
del capítol Guerriller)
Com una pàtria. Vida de Josep Benet, més enllà de la història personal, política, social i cultural de l’intel·lectual
genera una reflexió sobre el nostre país, Catalunya, les seves limitacions i
les seves encepegades.
Benet, Josep, 1920-2008
Amat, Jordi, 1978-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada