diumenge, 14 de juliol del 2019

"Fóllame" de Virginie Despentes


La meva darrera lectura és “Fóllame” de Virginie Despentes. El llibre em va atreure per la seva autora més que pel seu títol provocador.

Manu, actriu porno. Nadine, prostituta. Es troben.

Despentes fa una feina de creació de personatges complexa. Exposa, sense repetir-se,  fets despietats fent ús d’una acurada prosa.

Alcohol. Sexe. Assassinats.

Venjança.

[...] Le clava el cañón bajo la mandíbula y dispara sin vacilar [...] no ha pensado, sus gestos han ido por su cuenta, automáticos.[...]

Les dues psicòpates són pur instint. Interactuen. Coordinades. Sense reflexions ni pensaments. Tal com raja. Cap plantejament previ. Cap justificació dels seus actes.

No usen la raó. No s’emocionen. Les seves paraules i les seves accions no tenen  filtre.

Text àgil amb un resultat excel·lent.

dijous, 11 de juliol del 2019

"Balzac" de Stefan Zweig



Fa dos dies que vaig acabar Balzac, l’obra pòstuma de Stefan Zweig.

Dos gegants de la literatura, Balzac i Zweig, presents en l’exemplar que, per fortuna meva, m’ha deixat el també enorme escriptor Formosa.

La llàgrima, una vegada acabat, ha estat inevitable. Després, unes hores de repòs.

Stefan Zweig escriu la vida de Balzac i explica com aquest, de forma sobrehumana, construeix un món imaginari que transcorre al costat (i fins i tot per sobre) del real.

Som somnis. Som desitjos. Som fracassos.

[…] cuando su imaginación se ha amalgamado con la realidad y se ha impregnado de ella, puede originarse esa substancia maravillosa de las novelas de Balzac, esa mezcla tan perfecta de realismo y fantasía. Tan solo ahora, cuando Balzac ha naufragado en el mundo real, está dispuesto el artista para construir su propio mundo al lado y encima de este otro […] (pàg. 125)

[…] Siempre recorre su vida esa línea delgada que separa la razón de la locura. […] (pàg. 501)

El gruix d’aquesta biografia la formen sis llibres; des del primer – Infancia y comienzos -  l’autor austríac transmet l’ entusiasme que sentia pel protagonista d’aquesta gran obra, el gran Balzac.

[…] A ninguno de ellos se le ocurre pensar que este niño mofletudo, este enfant gros et joufflu, hace mucho tiempo que vive en otros espacios que no tienen nada que ver con el recinto sofocante del colegio, que este joven entre todos los que están allí sentados en sus lugares y que duermen en sus camas, lleva una doble vida invisible. […] (pàg. 25)

[…] Los libros en su cuarto, los seres humanos en las calles y dos ojos que todo lo penetran -pensamientos y hechos – es lo suficiente para construir un mundo; desde el instante en que Balzac empieza a trabajar, nada hay más real para él que su creación. […] (pàg. 46)

L’autor cerca, en cada alè de Balzac, d’on va sortir aquella força creadora que el biografiat va saber retratar a través de la seva obra. Zweig transmet de manera atractiva la capacitat de crear de Balzac i com aquest ha fet arribar servint-se de les lletres, amb vigor i de manera fidedigna, els entramats i les obsessions de la societat del segle XIX.

[…] no sabe franquear el camino a esa intrepidez suya interior. […] (pàg. 80)

[…] Sin verdad y sin veracidad no se origina arte y los personajes nunca pueden producir realmente efecto si no se presentan unidos al ambiente inmediato, el suelo, la región, el medio y la atmósfera específica de su época. […] (pàg.137)

Zweig fa un retrat vivaç de Balzac. Aprofundeix en els pensaments, els interrogants, les contradiccions, les passions i la manera de viure de l’escriptor francès. Amb Balzac ens descobreix un univers inabastable.

[…] El verdadero Balzac, el obrero más infatigable que la literatura universal conoce, tenía que permanecer invisible para todos aquellos Gozlans, Werdets y Janins, para los holgazanes y los ociosos, porque ellos sólo le conocían “en aquella hora del día de que disponía para dar al mundo” y no las veintitrés horas, ocultas, de su soledad fecunda [...] El verdadero Balzac es el que en veinte años, además de un sinnúmero de dramas, de cuentos y de disertaciones escribió setenta y cuatro novelas, casi todas de peso, y creó en estas setenta y cuatro novelas un mundo suyo con centenares de paisajes, cases y calles y con dos mil personajes. […] (pàg. 195)

[…] Nunca fue el calendario de Balzac el mismo de su época. Cuando para los demás era de día, para él era de noche; cuando para los demás era de noche, para él era de día. Su verdadera existencia no estaba en el mundo de los demás, sino en el suyo propio, creado por él mismo; el verdadero Balzac no fue conocido, observado, espiado por nadie a no ser por las cuatro paredes de su cárcel de trabajo. Ninguno de sus contemporáneos puede escribir la biografía de Balzac; fueron sus mismas obras las que la escribieron por ellos. […] (pàg. 196)

Nen no estimat per la seva mare. Calamitats. Vocació inesquinçable. Amants. Impagaments. Èxits. Festejos. Més calamitats. “La comèdia humana”.

Entusiasme. Força de voluntat. Afany de consumar una vocació. Cobdícia. Cerca de celebritat, poder i riquesa.

Golafre. Sensual. Ordinari, adjectiu que pretén apaivagar encastant una "de" aristocràtica davant del seu cognom.

Balzac escriu i escriu. L’escriptura és l’eina que l’hi permet poder anar de celebració en una societat de burgesos de saló i d'aristòcrates amb pedigrí. S’estimba un cop. I un altre. I quan s’ ensorra, davant les mil futileses que ha maquinat per enriquir-se de forma ràpida, torna a recórrer a la seva antiga vocació literària. Amb obsessió, superb, desesperat.

[…] Todo en él se realiza placentera y maníacamente; en todo lo que hace excede siempre el término medio. […] (pàg. 163)

Amb Stefan Zweig descobreixo el geni literari que va ser Honoré de Balzac. Més enllà de qualsevol elogi o censura. Més enllà de qualsevol angoixa per la notorietat o els diners. Més enllà del servilisme o la dependència

L’escriptor austríac va dedicar els seus deu últims anys a aquesta obra, un projecte sobre literatura i vida, que va quedar inconclús.  L’any 1942 Zweig va decidir posar fi a la seva vida aclaparat per la guerra en la que es debatia el món.

Richardt Friedenthal va ser el responsable d’ultimar i fer-nos arribar aquesta obra pòstuma de Stefan Zweig.

Balzac és una excel·lent obra la qualitat de la qual és el millor tribut que se li pot concedir a l’autor de La comèdia humana.

[Per cert, el llibre que tinc a les mans va ser imprès el maig de 1948 i adquirit pels pares de Feliu Formosa]


Balzac, Honoré de, 1881-1942
Zweig, Stefan, 1881-1942