“Panikkar. Una biografia.” del polonès MaciejBielawski ha estat la meva darrera lectura.
Diu l’autor a la introducció que si es vol que la seva obra estigui viva, cal lligar-la a la seva vida. Renunciant a conèixer la seva vida, perdríem l’accés a l’esperit que l’animava i que la seva escriptura va intentar plasmar. (pàg.25)
En
l’epíleg, Bielawski, teòleg, escriptor, pintor, professor
universitari, declara que conèixer-ne la vida em va semblar indispensable per comprendre les raons
per les quals el pensament s’havia tornat per mi tan essencial i tan simpàtic (pàg. 344)
La versió catalana de la vida escrita d’aquest intel·lectual
ha estat traduïda (de l’original en italià) pel filòsof Jordi Pigem, qui
va treballar amb ell durant els anys 1996 i 1997 i, més
endavant, va ser coordinador de la seva obra completa. La biografia ha estat editada
deliciosament per Fragmenta.
Maciej Bielawski, tot i amb dificultats per
la manca d’accés a arxius privats i la no-participació d’algunes persones amb, probablement, informació essencial, ha fet un enorme treball d’investigació i m’ha descobert
l’extens i atractiu Panikkar i la seva àmplia i internacional obra.
[...] la seva obra és com una ciutat. Construïda durant dècades, no tan sols és molt extensa (dotzenes de llibres, centenars d’articles, milers i milers de pàgines), sinó també rica en la seva sofisticació i fascinant en la seva harmoniosa complexitat. Dues avingudes principals, l’Avinguda Filosòfica i l’Avinguda Teològica, la travessen longitudinalment, unint les Muntanyes d’Orient amb les Muntanyes d’Occident, entre els quals s’alça la ciutat. [...] (pàg. 346- epíleg)
[...] la seva obra és com una ciutat. Construïda durant dècades, no tan sols és molt extensa (dotzenes de llibres, centenars d’articles, milers i milers de pàgines), sinó també rica en la seva sofisticació i fascinant en la seva harmoniosa complexitat. Dues avingudes principals, l’Avinguda Filosòfica i l’Avinguda Teològica, la travessen longitudinalment, unint les Muntanyes d’Orient amb les Muntanyes d’Occident, entre els quals s’alça la ciutat. [...] (pàg. 346- epíleg)
Filòsof.
Teòleg. Cristià. Budista. Hindú. Secular. Català. Indi. Predicador. Sacerdot.
Escriptor. Conferenciant. Fill. Germà. Amic. Marit.
Sacerdotal. Intel·lectual.
Vinculat a
l’Opus Dei durant vint-i-sis anys, institució fundada per Jose María Escrivá de
Balaguer, qui l’autor distingeix com una de les tres persones clau, juntament
a Enrico Castelli* i Henri Le Saux**, un
dels tres centres de gravetat entorn dels
quals Panikkar va orbitar abans d’emprendre una línia pròpia i independent
*[...] Els col·loquis i el seu organitzador van ser
durant molt de temps un ferm punt de referència al voltant del qual giraven
tant l’existència com la creativitat intel·lectual de Panikkar. En el mogut oceà
de la seva vida, Enrico Castelli li oferia una badia tranquil·la i bons
consells per a la navegació [...] (pàg. 151)
**[...] Panikkar també en destaca un aspecte
occidental que m’atreviria a descriure com a “messianisme”. Ens presenta Le
Saux no solament com una figura paradigmàtica, un exemple i un pioner, sinó
també com un “messies” que amb la seva pròpia vida realitza una obra “per a
nosaltres” que per això hem d’”estar-li agraïts”[...] (pàg. 272)
Optimista. Alegre. Lúdic. Seré.
Es movia, físicament, existencialment i mentalment, entre Orient i Occident.
[...] Panikkar fascinava per la seva manera de
ser, però no sempre era entès. Ell se n’adonava, i això el feia sentir-se
aïllat, estrany, exòtic. I en patia.[...] (pàg. 277)
[...] Hi havia en ell una curiositat que
l’impulsava cap a altres religions i cultures, però els seus resultats en
aquest àmbit només van emergir a través d’un treball dur, conscient i arriscat.
El seu anar i venir, interior i exterior, entre Orient i Occident, no sempre va
ser fàcil ni divertit.[...] (pàg.280)
Cosmoteàndric.
[...]
En la visió cosmoteàndrica hi ha una
relació harmoniosa entre el còsmic, el diví i l’humà, tres elements que
coexisteixen i s’interpenetren. La seva elació és dinàmica, de cap manera
estàtica. Podríem dir que és una relació fluida i comparable a una dansa, com
el Tao o la dansa de Siva. Amb el pas de temps Panikkar va anar adoptant la
metàfora del ritme de l’Ésser, que dona títol al seu últim llibre. Caldria
sentir aquest ritme de la realitat i viure-hi en harmonia [...]
(pàg.326-327)
Ho escrivia gairebé tot i sempre aconseguia explicar-ho d’una manera
intel·ligent i harmoniosa.
[…] Aquest home que no volia parlar gaire d’ell
mateix i que desconfiava de tota autobiografia feia constar en pràcticament
tots els seus escrits, sobretot en la introducció, la data precisa en què havia
complert el text, sovint indicant-ne també el lloc [...] (Pàg. 81)
[...] vull ara evocar diverses escenes.
A
Varanasi, Panikkar camina al llarg de la riba del Ganges [...] Després el veig, en successius
flaixos, en esglésies, capelles i cases, a l’aire lliure, en muntanyes i
planes, lluint la seva roba litúrgica, prenent el pa i el vi i repetint el
mil·lenari ritu cristià de l’eucaristia,[...] La meva imaginació el segueix mentre condueix la seva moto per les vies
estretes i plenes de sots de l’Índia. Fa el check-in en un aeroport [...]
gestiona en una oficina bancària la compra de la seva casa a Hot Springs Road [...] Accelera l’automòbil en una àmplia
autopista californiana [...] A la
biblioteca universitària fulleja nombrosos estudis gruixuts i erudits, sobre
litúrgia, ritus i antropologia [...]
Ell és un erudit, un oficiant, un home de món, un escriptor. En escriure,
transvasa la seva vida al text [...] Panikkar
se sentia cristià, hindú, buddhista i tantes altres “coses”.[...] (pàgs. 264-265-266-267)
Us remeto a llegir “Panikkar,
una biografia”, de Maciej Bielawski per tal de conèixer, a fons, qui emfatitzava
amb la idea vigent d’interculturalitat, emprava l’expressió encunyada per ell
mateix, inter-independència i, en paraules d’un col·laborador seu, el far
més important per al diàleg entre les religions del món.
Un home intrigant, absorbent, fascinant,
exasperant, decebedor, sorprenent, inquietant, il·luminador...
Panikkar, Raimon, 1918-2010
Bielawski, Maciej