diumenge, 29 de novembre del 2020

"Un estiu", de Francesc Parcerisas



Rebo aquest dietari de la mà d’un dietarista català contemporani, Feliu Formosa.

Un estiu, de Francesc Parcerisas, és una narració autobiogràfica de l’estiu del 2014, moment en què l’autor patia la pèrdua d’amics de tota la vida.

Parcerisas, a punt de fer setanta anys, rememora les vacances estivals de la seva infantesa i adolescència. Relata el seu passat i s’aboca a un futur previsible en què ha de prendre consciència de la mort d’aquells que estima.

[...] No hi vull pensar gaire. No tinc cap desig d’acostar-me a aquesta porta gran, feixuga, que tots tenim al davant; em molesta i m’irrita la mateixa condició humana: pensar tant, crear tant, construir tant...i, de cop i volta, haver d’enfrontar-se al mirall on veiem que tot és una boira grisa que s’esfilagarsa o una fumera espessa de fulles seques. M’emprenya pensar que la colossal feina intel·lectual del Carles, que tant admiro, es vegi emmanillada per les xacres del cos. Sé que l’amistat, el respecte, els records que ara m’afeixuguen, també es deixataran, flonjos, estovats, inconsistents. En un univers dins el qual som totalment prescindibles, no seran ni tan sols un forat negre. Camino. Camino per esbandir-me la buidor, el no-res. [...] pp. 40-41

El dietari pel qual Parcerisas rebia el premi Jaume Fuster l’any 2018 entreteixeix una sèrie de delicioses reflexions que mesclen tocs d’humor i moments esfereïdors.

Un estiu és un recull d’observacions magníficament escrites; un llibre que excel·leix pel seu valor literari.

Una lectura per pur plaer.


diumenge, 22 de novembre del 2020

“El infinito en un junco” d'Irene Vallejo

Irene Vallejo, escriptora i filòloga, ha guanyat recentment el Premi Nacional d'Assaig amb “El infinito en un junco”. L’obra és una oda al llibre que fa una lectora apassionada.

[...] Este diálogo silencioso entre tú y yo, libre y secreto, es una asombrosa invención. [...] p. 62

El llibre de Vallejo és un delectable assaig erudit, de 430 pàgines, escrit utilitzant un llenguatge evocador i explícit. L’autora es deslliga sàviament d’un estil acadèmic i opta per la veu de la contista que explica una història entesa no com un seguit de documents citats sinó com una faula.

“El infinito en un junco” és una rondalla que commou al lector més proper.

[...] En sus anaqueles aguardan juntos libros escritos en paises enemigos, incluso en guerra unos con otros. Manuales de fotografía y de interpretación de los sueños. Ensayos que hablan de microbios o de galaxias. La autobiografía de un general al lado de las memorias de un desertor. La obra optimista de un autor incomprendido y la obra oscura de un autor de éxito. Los apuntes de una escritora viajera junto a los cinco tomos que necesita un escritor sedentario para contar con pelos y señales sus ensoñaciones. El libro impreso ayer y a su lado el que acaba de cumplir veinte siglos. Ahí no se conocen las fronteres temporales ni geográficas. Y, por fin, estamos todos invitados a entrar: extrangeros y locales, gente con gafas, con lentillas o con legañas, hombres que llevan moño o mujeres que llevan corbata. Esto se parece a una utopía. [...] p. 157

Amb aquest, també, llibre d’aventures i viatges, Vallejo ens passeja per la història dels llibres i ens dona l’oportunitat de conèixer infinitat de personatges gràcies als quals la flama del coneixement s’ha mantingut viva al llarg del temps.

[...] once amigos de Anna Ajmátova iban memorizando los poemas de su desgarrador libro Réquiem a medida que los escribía, para preservarlos de cualquier desgracia que pudiera ocurrirle a la autora. La escritura y la memoria no son adversarias. De hecho, a lo largo de la historia, se han salvado la una a la otra: las letras resguardan el pasado; y la memoria, los libros perseguidos. [...] p. 129

Vallejo, amb rigor i un to didàctic i divulgatiu, construeix l’obra i ens acosta a la història dels llibres fent contínues referències a l'actualitat i sense perdre mai de vista els orígens dels llibres.

[...] En los escenarios de Atenas se escucharon palabras asombrosas. Desde allí hablaron mujeres desesperadas, parricidas, enfermos, locos, esclavos, suicidas y extrangeros. El público no podia apartar los ojos de aquellos personajes insólitos. Precisamente, “teatro” significava en griego “lugar para mirar”. Los griegos habían escuchado relatos durante generaciones, pero asomarse a una historia mirándola como espías tres la rendija de una puerta era una experiencia muy distinta, de una extraña intensidad. Allí empezó a triunfar el lenguaje audiovisual que aún nos hipnotiza. Las tragedias, agrupadas en triologías, creaban el mismo tipo de adicción que las actuales series y sagas. Eran obras de terror, como sabía Aristóteles, y las mejores son además viajes al fin de la noche, donde acechan los miedos ancestrales, los tabús, la sangre derramada, el crimen familiar, la angustia del conflicto sin salida, el silencio de los dioses. [...] p. 177

L’escriptora defensa a ultrança aquest artefacte.

[...] Desde la invención de la escritura, nuestros antepasados miraban alrededor preguntándose qué superficie conservaría mejor la huidiza huella de las letras (piedra, tierra, corteza, juncos, pieles, madera, marfil, tela, metal,...). Pretendían desafiar a las fuerzas del olvido fabricando el libro perfecto, transportable, duradero y cómodo. [...]  p.319-320

Llegiu “El infinito en un junco”. Assaboriu el passat i el present, i l'amor que desprenen aquestes pàgines per la lectura, la literatura ...el llibre.

És hipnotitzant.