Rebo aquest dietari de la mà d’un dietarista català contemporani, Feliu Formosa.
Un estiu, de
Francesc Parcerisas, és una narració autobiogràfica de l’estiu del 2014, moment
en què l’autor patia la pèrdua d’amics de tota la vida.
Parcerisas, a punt de fer setanta anys, rememora les vacances estivals de la seva infantesa
i adolescència. Relata el seu passat i s’aboca a un futur previsible en què ha
de prendre consciència de la mort d’aquells que estima.
[...] No
hi vull pensar gaire. No tinc cap desig d’acostar-me a aquesta porta gran,
feixuga, que tots tenim al davant; em molesta i m’irrita la mateixa condició
humana: pensar tant, crear tant, construir tant...i, de cop i volta, haver d’enfrontar-se
al mirall on veiem que tot és una boira grisa que s’esfilagarsa o una fumera
espessa de fulles seques. M’emprenya pensar que la colossal feina intel·lectual
del Carles, que tant admiro, es vegi emmanillada per les xacres del cos. Sé que
l’amistat, el respecte, els records que ara m’afeixuguen, també es deixataran,
flonjos, estovats, inconsistents. En un univers dins el qual som totalment
prescindibles, no seran ni tan sols un forat negre. Camino. Camino per
esbandir-me la buidor, el no-res. [...] pp. 40-41
El dietari pel qual Parcerisas rebia el premi
Jaume Fuster l’any 2018 entreteixeix una sèrie de delicioses reflexions que mesclen
tocs d’humor i moments esfereïdors.
Un estiu és un recull
d’observacions magníficament escrites; un llibre que excel·leix pel seu valor
literari.
Una lectura per pur plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada