"Retrat de Shunkin" de Junichirō
Tanizaki (1886-1965), és una obra representativa de la narrativa de l’autor japonès,
traduïda de forma exquisida al català per Albert Nolla.
Tanizaki, amb absoluta qualitat
literària, ens transmet una història d'amor de sabor agredolç. L’obra narra la
relació entre Shunkin, una noia benestant de Kyoto, i Sasuke, el seu criat
lleial.
Junichirō Tanizaki, magnífic, relata una
història japonesa senzilla però, alhora, profunda, i que ens mena cap a la reflexió,
sobre la crueltat, el poder, la bellesa, ... i la força de l’amor.
Relat fictici o real?
L’autor utilitza una veu narrativa
exterior a l'acció per explicar-nos aquesta història d'amor. Sovint juga amb lectures
que ha fet sobre la protagonista posant en dubte si el que narra va succeir de
veritat, provocant-nos una lleugera sensació de misteri.
Tanizaki ens descriu Shunkin com una dona capritxosa, arrogant, sàdica i, al mateix temps, de bellesa radiant, que manipula el pobre i submís Sasuke, amb escarnis i maltractament psicològic.
[...] La Shunkin tenia uns canvis d’humor molt extrems. Si el renyava sovint, volia dir que estava de mala lluna; però de vegades es quedava callada, amb el front arrufat i fent sonar amb força la tercera corda del shamisen, o deixava que en Sasuke anés tocant i es limitava a escoltar, sense dir si li semblava bé o malament. Aquest dies eren els que en Sasuke plorava més de tots. [...]
A través d’aquest relat sentim
l'atmosfera de la tradició japonesa, i també la recerca de la llibertat de la
dona, més pròpia del món occidental.
L’autor traça anècdotes
delicioses. Dibuixa ambients emotius. Transmet sensibilitat, bellesa. Descriu moviments
gegantins generats per actes contemplatius o rutinaris. Explica el comportament
del trauma en el sàdic i en el submís.
[...] quan sents refilar un rossinyol tan ben
ensinistrat com el Tenko, pots evocar la pau que regna en una vall fonda sense
necessitat de sortir de casa. Pots sentir la remor del rossinyol i veure els
cirerers que cobreixen el vessant de la muntanya, florits enmig d’una boira
rosada. Dins el seu cant s’hi troben les flors i també la boira, i et fa
oblidar que ets al mig d’una ciutat bruta i superpoblada. Aquest és el punt en
què l’artificiositat competeix amb la natura. I aquest és també el misteri de
la música. Us hauria d’avergonyir que
un ocell tan petit comprengui aquest secret i que vosaltres sigueu incapaços de
copsar-lo. Sou humans però no arribeu a l’alçada dels ocells” [...]
A “Retrat de Shunkin”, Junichirō Tanizaki
ens embolcalla amb una delicada i breu obra d’art; ens lliura tots els elements per mesclar-nos
en un remolí de sentits i deixar-nos portar per una història gens convencional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada