Karl Valentin va néixer el 1882 a Munic. Va començar les seves actuacions a cerveseries i bars. Més endavant va escriure monòlegs “insensats” per fer de pallasso, acompanyat d'un acordió i, a partir del 1913, amb una identitat ja demarcada i amb la seva lògica còmica, va formar un duo d'actuació amb l'actriu Liesl Karlstadt.
KARL VALENTIN torna a mirar el barret.
KARLSTADT: Però vostè no m’escolta! Què li passa?
VALENTIN: El meu barret!
KARLSTADT: No tingui por que no volarà.
VALENTIN: No, però i si algú el
trepitja?
KARLSTADT: Qui vol que el trepitgi?
VALENTIN: Jo
KARLSTADT: Però vostè sap que és aquí.
VALENTIN: I si me n’oblido?
KARLSTADT: Vinga, agafi el barret! Quin
home!
KARL VALENTIN es llança veloçment a recuperar el barret.
KARLSTADT: Au, deixi’l allà on vulgui.
Febrosament, VALENTIN intenta penjar el barret en algun lloc. El vol penjar a la campana, però li cau. Fa tota mena de contorsions i adopta totes les postures imaginables abans de tornar-lo a tenir agafat. Finalment repenja el colze dret sobre el barret, que sosté amb la mà esquerra, i es balanceja sobre una cama, tot encreuant-li l’altra al damunt. KARLSTADT, pàl·lida de ràbia, li arrenca bruscament el barret. VALENTIN trontolla, però recupera de seguida la seva posició.
KARLSTADT, que posa amb violència el barret damunt la taula i el rebenta: A veure si acabem d’una vegada amb el seu barret!
Grata experiència llegint teatre.
*[...] No es tracta només de traduir jocs de paraules, sinó sobretot de posar en joc paraules d’alta tensió, en un lloc i en un temps molt diferents en què Karl Valentin i Liesl Karlstadt van ordir els seus enginys mortífers, però vitals [...] (p. 11 “El gran verbiculador” pròleg de Jaume Melendres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada