Aquestes mateixes muntanyes van ser testimonis de
l’espectacle,
I aquests mateixos roures de fulla de castanyer van plorar.
Vaig néixer al si
d’aquesta guerra. Un naixement abominable que feia pudor de tifes de vaca.
Així, tots els éssers que existien van unir forces; van conspirar i, finalment,
la seva voluntat col·lectiva em va empènyer cap a aquest món. Com una fletxa
que surt disparada de l’arc i va a parar a una cambra d’aflicció. Sofriment i
repugnància. Arranjats en una harmonia d’obscenitats i configuracions del
dolor. Guerra. Un poble abandonat. Homes vells amb pipes llargues d’argila. I
després un estable brut. L’escena era completa. Com un teatre que imitava la
vida, el protagonista del qual era la pudor de fems frescos. [...] p. 273
Cap altre amic que les muntanyes és un relat real, escrit per Behrouz Boochani, escriptor, periodista, poeta, erudit i cineasta kurd-iranià, que va estar detingut a l’illa de Manus, Austràlia, des del 2013 al 2019.
Behrouz Boochani va començar a escriure el llibre a
partir d’una sèrie de llargs missatges de text en farsi, enviats clandestinament
des de la presó, que després van ser traduïts a l'anglès per Omid Tofighian. Boochani
i Tofighian van col·laborar estretament en un procés que requeria
experimentació literària i un pensament filosòfic compartit.
La història comença així:
[...]
A
la claror de la lluna,
una
ruta desconeguda,
un
cel del color de l’angoixa intensa.
Dos camions
porten uns passatgers neguitosos i espantats per un laberint sinuós i rocallós.
[...] p.41
Ell és un dels passatgers. A mesura
que vaig llegint, poc a poc, vaig construint la imatge de qui és Boochani, de qui
són els demés, i per què han escollit emprendre aquest viatge. Un trajecte clarament
perillós.
Un petit pesquer, ple de gent que fuig,
tempesta, inundació, ...El vaixell s'enfonsa, rescaten els fugitius i els
traslladen a l'illa de Christmas. Aquesta vegada la travessia ha finalitzat amb
"èxit" (l’autor ens revela que aquest era el seu segon intent de
fugir).
L’escenari està ambientat, amb una primera
història esborronadora (digne d’un llibre a part).
L’esgarrifós relat autobiogràfic tot
just comença.
Des de l’illa de Christmas, els refugiats són
transportats immediatament cap a l’illa de Manus. La
narració ha començat com un llibre d'aventures, i s’ha anat transformant en una
representació gairebé kafkiana de la vida a la presó.
Entrellaçant text i poesia, l’autor
projecta un seguit de detallades seqüències cinematogràfiques a partir de les
quals descobrim entorns descrits minuciosament i coneixem persones a les quals els
ha posat un sobrenom, Maysam la Puta,
Jove Somrient, Heroi, Vaca,... Tot
plegat forma part d’un Sistema australià
de dominació, opressió i submissió anomenat Kiriarcal.
[...]
Quatre-centes ànimes perdudes confinades en un espai estret,
Quatre-cents presoners
Que esperem la nit
... per poder sortir
... i entrar en els nostres malsons.
Som ratpenats en una
cova fosca que reaccionen a les mínimes vibracions. Cada dia repetim, vençuts
per la fatiga, un passeig vagarós d’uns cent metres aproximadament. És com si
ens obliguessin a travessar la llargària d’una piscina pútrida i pudent
repetint sempre una mateixa braçada inútil i poc pràctica. Unes visions desesperades
pitjors que els monsons s’enduen els nostres somnis a la nit, i tot queda
infectat pels malsons amargs. [...] p. 152-153
El relat de Behrouz Boochani és una valuosa visió del
que passa a les persones (en aquest cas homes), fora de les seves xarxes
familiars i de suport vital, quan són sotmeses a un tracte inhumà.
Baralles, explosions emocionals, actes de covardia moral, aldarulls, vagues de fam. Com certes persones s’aferren a les seva tradició i cultura quan tot el que els envolta és foraster i aterridor...
Boochani, cerebral i profund pensador, escriu sobre la seva pròpia agitació interior, el seu desig d’estar sol, de no fidelitzar-se amb ningú, d’observar tranquil·lament (i documentar en secret) tot el que veu i viu.
Cap altre amic que les muntayes és un llibre extraordinari que indueix a l'ira i la vergonya, de continguts atractius i enfrontadors. Behrouz Boochani troba en l’escriptura la sortida creativa necessària per preservar el seu seny i la seva esperança davant la pura injustícia viscuda.
Llibre biogràfic essencial.
