dimecres, 21 de setembre del 2016

"Algún día este dolor te será útil" de Peter Cameron

“Algún día este dolor te será útil” de Peter Cameron és una obra penetrant i encisadora que sento dins meu des de la primera pàgina.

L’autor ens presenta el fragment d’una vida. La d’un personatge etern. Un jove de 18 anys que s’enfronta al seu últim estiu abans d’anar a la Universitat.

És el James.

Intel·ligent. Sarcàstic. Confús. Solitari. Rebel.

L’adoro.

Xoca contra la societat. No vol jugar el seu joc. Ho qüestiona tot. Es troba fora de lloc. I s’aïlla.

Em fa riure. M’emociono. L'hi faig costat.

Ningú no l’entén. Excepte la seva àvia. Ancoratge. Experiència. Pau.

Se l’escolta.

Diferent. Inadaptat. Estrany. Segons els demès. Accepta, per moments, l’ajuda dels adults. Descobreix però que aquests estan plens de dubtes. Problemes. Desconcerts.

Sexualitat. Família. Divorci... Atemptats. També interiors.

“Algún día este dolor te será útil” és una novel·la viva, actual, profunda. 

De lectura lleugera. 

Construïda amb escenes curtes i breus diàlegs carregats d’enginy. Que em fan

Pensar. Observar. Psicoanalitzar.

Imprescindible.


[…] En el espacio canino se respira una camaradería que yo detesto. Esa especie de petulante simpatía que comparten los dueños de perros y que, según ellos, les da derecho a relacionarse. Si me sentara en un banco del parque nadie me abordaría, pero al parecer en el espacio para perros estás en un extraño planeta lejano y amistoso. […]

dissabte, 3 de setembre del 2016

"En sus tibias manos" de Leonor Paqué

“En sus tibias manos” de Leonor Paqué ha estat la meva darrera lectura.

L’autora escriu una història del passat. [també] Del meu passat.

Allà. Aquí. Ahir. Avui.

Llegeixo. Tanco els ulls. Em transporto. A la meva infantesa.

M’evadeixo.

Sóc nena.

Moments. Vivències. Experiències.

Oloro el meu passat. Sento el dolor. Noto la vergonya...

Sense angoixa.
           
Religió. Poder. Dictadura. Abusos. Ignorància. Pobresa. Tracte inhumà. Càstigs incomprensibles. Innocència. Ingenuïtat. Vulnerabilitat. Inculcació.

I continuo llegint...

Fins a la fi.

Sóc una dona. Que ha superat. Que recorda. I viu.

Leonor Paqué relata una història del passat amb una increïble claredat descriptiva. Des d’una mirada pulcre i pertorbadora.

Bella obra.


[...] el cuerpo de Cristo de papel hay que dejarlo en la boca, se te queda pegado arriba, en el paladar, como si tuviera como goma de pegar sellos, igual, igual, y que tarda tanto en deshacerse, y tienes que poner cara de llevar dentro un anillo precioso o así, cara de silencio y cara de susto con el que vuelven todos los de la fila, como si se hubieran metido una llama dentro de la boca que tuvieran que tener cuidado de no apagar con la saliva, a esa galleta fina, rica de pan que cruje seguro si te dejaran masticar, pero que así quieta se te pega y te entran unas ganas enormes de meter el dedo y despegarla de arriba de la boca con una punta de uña […]