“Tsili. Història d’una vida” d’Aharon Appelfeld

[...] A la nit, els vents frescos de la primavera portaren les ombres de les muntanyes. Unes ombres quietes que es van unir als arbres i de les seves boques no en sortia cap so. Al principi les volien fer fora, però elles, qui sap per què, enganxades, s’hi negaven. [...] p.135

“Tsili. Història d’una vida” d’Aharon Appelfeld és un llibre petit i fràgil, com l’intent d’enxiquir els records d’una vida viscuda en els anys de la Segona Guerra Mundial, un temps d’ira i de fúria.

La novel·la està escrita amb una aparent senzillesa. L’autor utilitza frases curtes, delicades, perfectes, que menen cap a una sensació d'irrealitat i de somni; no obstant, amb aquest ús de la concreció, lluny d’acotar-ne el sentit, aconsegueix ampliar l’atenció fins a límits insospitats.

Tsili és una jove jueva de tretze anys, abandonada per la seva família quan cal fugir de les matances. La noia coneixerà la soledat i la companyia. També l’amor.

Aharon Appelfeld relata una història que cerca donar un sentit a la vida. Tsili té necessitat de l’amor; de sentir-se estimada i de compartir l’estimació.

1942. Un passi: “sóc filla de la Maria”. Pallisses. Marek. Peces a la motxilla de roba humida. Pa. Llonzes. Fulles de tabac. Vodka que la fa sentir mandrosa,...

El temps va passant i el seu rar pas per la vida la porta a recórrer camins carregats de persones que li volen bé o mal. I està ferida, sí, però contra tot pronòstic aconsegueix sobreviure.

[...] Algú va encendre una llanterna i va il·luminar la foscor. [...]

Gràcies a l'esplèndida traducció de l'hebreu al català que n'ha fet l'Eulàlia Sariola he pogut gaudir d’aquesta magnífica obra.

Pura literatura.

“Cartes a l’Anna Murià” (1939-1956) de Mercè Rodoreda

París, 2 de desembre de 1946

Estimada Anna,

Des del mes de setembre t’he començat tres cartes i totes han quedat a la meitat. He passat un disgust terrible, pitjor que un disgust. He estat a punt de fer una bestiesa, he plorat molt i encara ploro. No exagero si et dic que estic desfeta. Cap paraula no et podrà donar una idea aproximada del meu dolor. [...]

Cartes a l’Anna Murià (1939-1956) de Mercè Rodoreda és la correspondència privada entre dues amigues en temps d’exili després de la guerra civil. El llibre, prologat i amb notes de Blanca Llum Vidal i Maria Bohigas, ens posa a disposició les cartes que Rodoreda va enviar a Murià durant un llarg període. Van ser publicades per primer cop per “La Sal Edicions” l’any 1985, dos anys després de la mort de l’autora.

La nova edició, a més de vint-i-tres cartes escrites per Rodoreda (la majoria) i Murià, es complementa amb una entrevista de Mari Chordà i Isabel Segura a Anna Murià feta el 1985 i amb un epíleg inèdit de Margarida Puig, nora de l’escriptora.

Les Cartes a l’Anna Murià escrites per Mercè Rodoreda, són un testimoni molt valuós de la seva vida personal i de dies de trasbals que, amb el pas del temps, s’aniran alleujant. A mesura que tots els exiliats van fent-se càrrec que l’exili polític seria de llarga durada van buscar sortides per donar sentit a la seva vida.

Anna Murià i Agustí Bartra van decidir embarcar-se cap a Llatinoamèrica quan França va entrar en guerra. Mercè Rodoreda i Armand Obiols es van quedar a París on va començar el calvari econòmic i emocional de la gran escriptora.

Les dues amigues es van cartejar durant anys. Entre confidències íntimes, curiositats i alguna xafarderia, presenciem els inicis del camí que va convertir Mercè Rodoreda amb l’escriptora que coneixem avui, i descobrim com el seu vessament de creativitat literària es va canalitzant a través de paraules plenes d’ànima.

“és per la ferida que respiren els humans.”

“Emma” de Jane Austen

“Emma” ​​(1815) de Jane Austen és una de les grans novel·les de la literatura universal. La seva versió catalana íntegra, traduïda de forma detallada i molt meditada per Alba Dedeu i editada per Adesiara, és magnífica.

[...] encara que les persones optimistes sempre esperen més bé del que es realitza, no sempre ho paguen amb un desànim proporcional a les seves esperances. Aviat volen per damunt del fracàs actual i comencen a tenir les esperances altra vegada. [...] p.179

Emma Woodhouse és la veu cantant d’una novel·la​​ que avança a còpia de diàlegs. La protagonista és jove, bonica, molt rica i amb una gran independència; disposa d’una superioritat social i intel·lectual i, també, té una erudita imaginació. És un personatge realista i, per tant, amb una personalitat en ocasions contradictòria i de qui les decisions varien al llarg del temps. És l’heroïna que s'equivoca, imperfecta i que, per tant, comet errors, alguns de greus, en el seu continu afany d'emprar aquesta imaginació envers els demès, equívocs que la faran conèixer-se una mica més bé i créixer interiorment.

Bonisme invasiu i manipulador, capacitat de redempció i esperit de superació, elogi a la quotidianitat...són alguns dels temes clau de l’obra.

Jane Austen assoleix una gran naturalitat en tots els personatges fent ús de petits matisos lingüístics i estilístics, excel·lentment recollits en la traducció al català; figures avaluades amb finor, elegància i desimboltura.

[...] Volia mantenir la pau, si era possible, i a més, hi havia alguna cosa honorable i valuosa en els hàbits domèstics arrelats del seu cunyat i en la plenitud que li aportava la vida familiar, i com que aquest era el motiu pel qual tenia tendència a menysprear la proporció normal de vida social i les persones que li donaven importància, li va semblar que calia mostrar-se molt tolerant. [...] p. 120

‘Emma’ és un cara a cara amb temes comuns i ben enriquidors; també una història d’amors. És una obra d’extrema qualitat i absolutament recomanable.