Ernst Weiss va escriure aquesta joia literària, “Jarmila, una historia de amor de Bohemia”. L’obra va ser descoberta entre el llegat de Weiss el 1955 i no es va publicar fins al 1998. Jo acabo de llegir l’excel·lent traducció al castellà de Feliu Formosa, editada per “Minúscula”.
E. Weiss, metge i
escriptor txec, va néixer a Brno el 1882 i es va suïcidar a París el 1940; ho
va fer poques hores després de l'entrada de les tropes alemanyes a la capital
francesa.
Ernst Weiss construeix un
relat perfecte.
La narració comença amb la compra d’un rellotge d’un
viatjant que es dedica al comerç de pomes abans d’anar de París cap a Praga. Ell
és qui ens ho explica. Aquest objecte serà el que posa en contacte, de manera
reiterada, al viatjant amb un inquietant venedor de joguines, exrellotger i protagonista
de la història passional amb Jarmila, casada amb un comerciant de plomes d'oca.
El venedor ambulant d'ocells mecànics relata la història d'amor al viatjant posseïdor del rellotge.
[...]“...y con unos pechos como manzanas
de Bohemia, tan fragantes, y la piel tan suave como el plumón, y todo tan
pequeño. Las otras mujeres desplomaban los gansos en sus estancias mal ventiladas,
¡pero los pulmones de Jarmila eran tan delicados! No soportaba aquellas plumas
tan diminutas, que la hacían toser hasta casi ahogarse al aspirarlas. Entre sus firmes y jóvenes
muslos, con la falda bien tirante, sostenía el ganso que se agitaba palpitante,
e iba arrancando y arrancando. [...]
La novel·la avança a partir d'elements
recurrents i en aparença inofensius, com els ja presentats, el rellotge de
níquel, barat, comprat en uns grans magatzems i que endarrereix i avança l'hora
al seu gust, i les plomes d'oca.
L'autor (ho diu Peter Engel en
l’imperdible postfaci del llibret) basteix amb pocs components tot un sistema
de motius i referències que es desplega gradualment i amb molt d’art.
Jarmila és una novel·la
curta, intensa, harmoniosa, d’execució modèlica.
