Em pregunto si hi ha un altre poeta a
qui els fets històrics i culturals hagin afectat amb tanta constància
[…] Me he esforzado especialmente en trazar con detalle los hechos
históricos y culturales que subyacen a su vida y sus escritos. […] tales son
las cosas que me han mostrado las décadas de estudio concienzudo que dedicado a
este período. Y las experiencias que vivió Marina Tsvietáieva confirman estas
conclusiones. […] (pàg.
13-14 Introducció a ‘Marina Tsvietàieva’ de Simon Karlinsky)
Simon Karlinsky, biògraf, ens passeja
per la fascinant vida de la poeta Marina Tsvietàieva.
Nascuda a Moscou, l’any 1892. Un temps
en el qual el país estava desolat per la fam, i que el va seguir el desenvolupament
històric que va viure una Rússia que desembocaria en les revolucions de 1905 i
1917.
L’art de la poeta naixeria de la
creativitat sorgida entre ambdues revolucions.
A través de l’ obra i la vida de M.
Tsvietàieva coneixem aquells moments històrics i la situació literària viscuda
a la Rússia d’aquella època. [tot i que el seu biògraf ens fa saber
que la poeta no considerava pertànyer al seu temps sinó que, deia, venir d’una
època d’abans que existissin els segles].
Marina T. era una gran amant de la
música, la naturalesa, el silenci, la poesia. Aquest amor l’hi venia de família.
El seu pare era un estudiós de les llengües europees, i el col·leccionista
fundador del primer museu de belles arts de Rússia- Moscou. La seva mare excel·lia
en el piano.
***
***
Llegir la poesia de Marina és com
viure la seva vida.
Les seves passions.
Homes. Dones. Poemes. Paisatges.
La poeta necessitava estar sempre en
un estat d’amor. Transformar-lo en poesia i llençar-s’hi.
Nua.
Sense por.
Per després traduir les seves
vivències en paraules captivadores. Màgicament encadenades.
Com la poeta deia “les accions i la
poesia em justifiquen. Allò que es troba al mig em culpabilitza”.
Marina Tsvietàieva és la dona que va materialitzar amb la seva manera d’escriure, i amb la seva
pròpia vida, la innovació més radical de la cultura russa.
…
En cadascun dels seus poemes Tsvietàieva va trobar una nova manera de
destruir les convencions lingüístiques i estètiques i això fa que la seva
traducció sigui especialment difícil des de qualsevol punt de vista,
El personal sistema expressiu i de
puntuació, molt vinculat a la formació musical de Tsvietàieva, va ser clau a la
seva vida.
El guió, per exemple, es per
ella una forma de pausa que li permet respirar.
Com assenyala el seu biògraf, el desplaçament de l’accent dona als seus versos
un ritme particular.
D’un sol cop perdre-ho
tot—
El joc més net!
Barri, raval: S’han fos
Dies oberts...
S’han fos –tendresa, cases,
Dies, pedres, nosaltres.
Torres buidant-se honoro –com
Una mare d’edat!
Ja que buidar-se és –acció:
El buit no es pot buidar.
(Més us valdria cremar,
Torres a mig buidar!)
Que no obri un gest rude
La ferida.
Raval, raval, costura
Que s’esquinça!
Perquè –sense desmesura
Verbal— l’amor és costura.
Sutura: ni resguard ni bena
—No, no em demanis cap escut!—
Costura: el mort cosit a terra
Com jo romanc cosida a tu.
(El temps dirà si segur
O fràgil és el repunt.)
Amic, en tot cas, la costura
S’ha trencat –a esquinçalls!
Encara sort que no hi supura
Podridura germinal.
Sota les bastes, res podrit!
Venes només –del roig més viu!
Qui trenca, mai no perd.
—Oh raval,
Barri: divorci cert
Dels fronts. Blans
Cervells al vent –Al raval,
Patíbul, cadafal!
[...]
(Poema de la fi,
traducció a cura de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova)
Tsvetàieva, Marina, 1892-1941
Karlinsky, Simon, 1924-2009
