"Nunca me abandones" de Kazuo Ishiguro

Un estiu de lectures. Avui comento “Nunca me abandones“ de Kazuo Ishiguro.

Kazuo Ishiguro ens explica una història inquietant. Ho fa amb un to intimista. El relat comença petit i es fa gran. Llegir i reflexionar. Amor. Desig. Mort imminent. Una vida millor?

Estil sensible i ple de detalls.

L’autor ens apropa a l’existència d’uns personatges condemnats a un futur esfereïdor i cruel. Metàfora de la brevetat de la vida i de com la societat decideix el destí de les persones. I no s’hi pot fer res per evitar-ho.

Podria ser una novel·la futurista o de ciència-ficció. No és així. Transcorre a l’Anglaterra de finals del segle XX. L’autor posa en escena un món paral·lel. Ningú se sorprèn. La societat l’accepta sense dramatisme.

La novel·la està narrada en primera persona. La Kathy, de 31 anys, ens explica, amb actitud serena, les seves vivències a Hailsham, el centre on ha viscut la seva infància i joventut. Els seus millors amics són la Ruth, més vital i agosarada que ella, i el Tommy, un noi introvertit i impetuós, poc creatiu i que sovint perd l’autocontrol.

“Nunca me abandones” és una magnífica novel·la en la qual l’escriptor aconsegueix fer una delicada descripció d’uns personatges inoblidables.

L’autor ens revela una espantosa realitat de manera meticulosa i gradual. Insinua des d’un principi qui són els alumnes de Hailsham. Els protagonistes ho aniran descobrint.

Els records de la Kathy ens mostren la relació entre els tres amics. Evolucionen i s’enfronten a la seva funció en el món. Els docents de Hailsham predisposen als alumnes a resignar-se a la seva condició. Els joves accepten el seu tràgic destí amb naturalitat. Pertorbador.

És una història on els personatges s’enfronten a una existència sentenciada. Esperen, valents, que els arribi el moment de sacrificar-se. L’autor ens transmet un seguit d’emocions contingudes. Poc a poc els protagonistes decideixen fer front a la seva situació. Les emocions esclaten.

Una novel·la bella i elegant.

***

Tenia curiositat per escoltar la cançó que tant fa sentir a la Kathy, never let me go de la Judy Bridgewater.

I veure la caràtula del casset que ens descriu amb detall. 

Mark Romanek ha portat l'obra al cinema. Si en tinc oportunitat la veuré. De moment he vist el trailer.

"Criatures extraordinàries" de Tracy Chevalier

La meva darrera lectura ha estat “Criatures Extraordinàries” de la Tracy Chevalier. D’aquesta escriptora vaig llegir fa uns quants anys una bonica novel·la, “La jove de la perla”.

A “Criatures extraordinàries” l’autora recrea dues caçadores de fòssils del segle XIX que van existir a la realitat. Les dues dones cercaven els fòssils a les platges i penya-segats d’un poblet anglès, Lyme Regis. Els monstres fossilitzats que van trobar van ser una gran revelació de l’era juràssica. Chevalier pren com a punt de partida fets reals i els novel·la.

Tracy Chevalier narra una relació d’amistat entre dues dones amb molta diferència d’edat, de cultura i de classe social. Recrea l’ambient en una societat tancada. Hi reflecteix les desigualtats d’una època. Aposta per dues protagonistes femenines, fortes, solteres, amb cap poder en aquella època i que han de lluitar de valent per aconseguir el què volen.

Elizabeth Philpot i  Mary Anning van fer importants descobriments relacionats amb l’evolució de l’espècie; Charles Darwin els va desenvolupar posteriorment. Van ser dues desconegudes davant dels científics.

La història és narrada a dues veus, la de l’Elizabeth, serena i experta,  i la de la Mary, innocent i impetuosa.

Elizabeth és una dona soltera de classe mitja, educada i intel·lectual, que es trasllada amb les seves germanes a un petit poble costaner i comença a recollir fòssils per la seva col·lecció. Coneix la Mary, una noia pobre, amb un do per trobar aquestes antigalles que permeten que ella i la seva família sobrevisquin. Malgrat les diferències que les separen, les dues dones emprenen una estreta amistat. Passen juntes molts dies a la platja. Caminant en silenci. Explorant. Cercant la petjada que ha deixat l’abans.

Chevalier ens dóna a conèixer profundament les dues protagonistes i la seva quotidianitat. Aconsegueix fer-nos copsar l’experiència vital de les protagonistes amb una excel·lent caracterització psicològica. Les dues dones maduren amb fets totalment diferents.

“Criatures extraordinàries” és una bona novel·la històrica. De ritme tranquil. Amb poca acció. L’autora ens apropa a un moment històric de manera distreta i elegant. 

I ens recorda el paper de les heroïnes del passat.

"Las Tres Heridas" de Paloma Sánchez-Garnica

“Las Tres Heridas” de Paloma Sánchez-Garnica és un novel·la que transcórrer en el s. XX entre la guerra civil i l’època actual. El relat enfoca la seva acció entre Madrid i Móstoles.

La novel·la està narrada en dos fils temporals. En el present, Ernesto, un escriptor vidu i afligit, adquireix a El Rastro una caixa de metall antiga que conté una foto d’una parella i unes cartes d’amor. L’escriptor comença a investigar sobre la parella de la fotografia. Aquesta imatge serà el fil conductor que ens portarà al passat, a l’estiu del 1936, just abans de començar la Guerra Civil Espanyola. I serà aquí quan coneixerem, per una banda, la història de la Mercedes i l’Andrés, i per l’altra, la de la família Cifuentes. Encara que es trobin en bàndols contraris quan esclata la guerra, tots patiran els horrors d’un conflicte que ha deixat petjada. 

Paloma Sánchez ens passeja, amb un argument fascinant i estremidor, i a través de més de 600 pàgines, per una història plena de personatges. Ens explica una història de persones que pateixen, persones que no són ni bones ni dolentes. Enriqueix el relat amb una varietat de personatges amb ideologies diverses. Els d’esquerres, els de dretes o els que merament volen viure sense por i sense sang. La guerra ha separat injustament l’Andrés i la Mercedes, i l’Ernesto, que vol alleugerir el seu dolor i la seva soledat, recomposa com un trencaclosques la història de la parella.

“Las Tres Heridas” és una novel·la encisadora que recrea fermament una època. Ben narrada. Imparcial. L’autora dibuixa acuradament un temps convuls, una època carregada de contradiccions i dualitats.

Els fets van brollant, conflueixen i acaben relacionats.

Àgil, emocionant i sorprenent.

***

L’autora explica que el títol “Las Tres Heridas” és un gest de complicitat al poema de Miguel Hernández.

La guerra va esquinçar amb una ferida mortal als que van sucumbir i als que es van quedar. La mort va arrossegar amb ella la vida i l’amor.

Heus aquí “Llegó con tres heridas” de Miguel Hernández:

Llegó con tres heridas: 

la del amor, 

la de la muerte, 

la de la vida.

Con tres heridas viene: 

la de la vida, 

la del amor, 

la de la muerte.

Con tres heridas yo: 

la de la vida, 

la de la muerte, 

la del amor.

***