“La Oculta” d’Héctor Abad Faciolince t’embolcalla
i t’arrossega per bells i aromàtics paisatges colombians.
Medellín, la capital. Antioquia, el departament.
Jericó, el municipi. I “La Oculta”, la finca que han heretat els germans Pilar,
Eva i Antonio.
L’autor es posa a la pell dels últims
hereus (Pilar, Eva i Antonio) i els dóna, per torns, la paraula. Entre els tres
relaten una història que ve de sis generacions enllà i ho fan a partir de les pròpies
vivències.
Pilar. La gran. Viu a "La Oculta". Tradicional. Casada des dels 18. Amb 5
fills. Forta. Convençuda (no és resignació) de que les coses són com són i que
no val la pena rebel·lar-se. Seguiran sent així.
Eva. No vol saber res de “La Oculta”. Exmarits
i molts amants. No vol propietats. Res de lligams. Fan nosa.
Antonio. El petit. Homosexual. Es
passa mitja vida provant diferents relacions i l’altra mitja en parella. Fuig a
Nova York on la seva condició no és estigma. Enyora “La Oculta”.
Ancestres. Gens. Colonització.
Memòria. Cavalls. Ocells. Vaques. Llac. Cafè. Aromes. Guerrillers.
Paramilitars. Violència. Negociants.
L’Antonio investiga la genealogia
familiar, en té necessitat. Ens explica la
història de les diferents generacions al llarg de dos segles fins arribar a la
seva.
L’Eva i la Pilar relaten la història més recent de la veritable
protagonista de la novel·la, “La Oculta”.
La finca. El lloc. Els amalgama a tots.
Abad explica un relat dur que destil·la
grans emocions i una espectacular bellesa.
Pur Art!
