Lucía, programadora informàtica, amb aparença
de falsa-delgada, obsessionada amb les
persones-ocell, i que sovint recorda la seva mare de qui hereta la tendència a
pressentir que alguna cosa passarà...ha perdut la feina i decideix, cegament,
reconduir la seva vida laboral fent de taxista.
L’ària ‘Nessum dorma'
de l’òpera Turandot, de
Puccini, que escolta el seu veí [a qui veu un sol dia] i que es filtra per la reixeta del lavabo de
casa seva
emociona, atrau,
fascina a Lucía fins el punt de convertir-se en una obsessió i fantasia sense
límits.
Que ningú no dormi ...perquè
Lucía estrena cos i realitat.
Maquillatge. Princesa Turandot. Taxi-bombolla. Entrades i
sortides. Solo vocal de fons. Confidències. Viatges pels carrers de Madrid - [Pequín]...
I Lucía que despulla la vida dels seus clients.
Dues realitats conviuen en la nova etapa
de la protagonista amb l’esperança que algun dia pugi al taxi el seu enamorat.
Traïció. Trampa. Engany.
Els límits entre el què és real i
l’imaginari es difuminaran més enllà del seu espai vital i haurà d’encarar-se a
les dues dimensions:
Faula i realitat.
Tot un joc delirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada