"El curiós incident del gos a mitjanit" de Mark Haddon

Un succés, la mort del gos de la veïna, s’infiltra en la ordenada vida de Christopher Boone, el protagonista d’ El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon.

Christopher, de 15 anys, amb síndrome d’Asperger [detall que l’autor no menciona amb la intenció integradora] és qui ens explica la història. L’autor, entre línies, amaga una sensibilitat i un llenguatge literari ben commovedor.

Haddon s’endinsa en el cap i en el cor del noi i mostra de manera impecable el què aquest sent, com pateix, què el fa feliç, per què té reaccions que ens són “incomprensibles”...

Mica en mica, la novel·la va obrint pla i descriu de forma paral·lela el què és tangible i el què és moral. Christopher creix en el transcurs d’un viatge interior mentre el seu món també s’amplia.

Surt de casa i passeja pel barri. Va cap a l’escola. Es mou fins l’estació de trens. I arriba a la gran ciutat.

I així, des de la mirada del noi i a través d’un periple físic i anímic, comprenc que vivim en un món immòbil i encotillat, ple de normes feixugues i mediocres, carregat d’arquetips inamovibles ... i que exclou tot allò que surt d’un patró.

No sabem llegir. No entenem els codis. No ens esforcem en desxifrar els missatges.  Per una, nostra, actitud ignorant, despectiva, absurda.

Christopher no entén les metàfores. Ni el doble sentit dels acudits. Ni la ironia. No li agraden gens les mentides i molt les matemàtiques i la seva lògica. Té por de les persones i dels llocs desconeguts. No comprèn el comportament humà. I se li suposa incapaç de relacionar-se amb les persones.

  I quan sóc en un lloc nou i ho veig tot, és com si un ordinador estigués fent massa coses a la vegada i el processador central se saturés i no quedés gens d'espai per pensar en res més. I si sóc en un lloc nou i, a més a més, hi ha molta gent, encara és pitjor perquè les persones no són com les vaques, les flors o la gespa, sinó que et parlen i fan coses que no t'esperes, o sigui que t'has de fixar molt en les coses del lloc i també en les coses que poden passar. I, de vegades, quan sóc en un lloc nou i hi ha molta gent, és com quan es penja un ordinador, i he de tancar els ulls, posar-me les mans a les orelles i gemegar, que vindria a ser com prémer les tecles CRTL + ALT + SUPR per tancar tots els programes, apagar l'ordinador i tornar-lo a reiniciar, perquè així puc recordar què faig i on se suposa que vull anar.

Ensimismat es deixa guiar per l’instint i trenca barreres. Arrisca el que calgui per ser fidel al seus principis, assumint-ne les conseqüències. I, sense adonar-se’n, endreça la vida del seu pare i de la seva mare, impotents ocasionalment.

A la fi, concebo que Christopher expressa de manera diferent els seus sentiments.

Mark Haddon difon de manera artística els seus coneixements científics; El curiós incident del gos a mitjanit és un enriquidor regal.