“Cavalls salvatges” de Jordi Cussà

Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961-2021), novel·lista, dramaturg, poeta, contista, traductor..., va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges (Columna, 2000, reeditada per L’Albí el 2016 i ara convertida en còmic per KAP a Pagès Editors). Just un any després, l'autor publicava La serp, que era la primera novel·la d'una trilogia que el va acompanyar vint anys i que enguany s’ha tancat amb Les muses. Cussà va bastir un munt d'obres memorables que corona El primer emperador i la reina Lluna, guanyadora dels premis Crítica Serra d'Or i L'Illa dels Llibres i finalista del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any.

Cavalls salvatges és un fidel retrat d'un món marginal a la Catalunya interior, el de l'addicció a les drogues dures per part d’una “generació de pringats”. La novel·la, que narra de forma coral les aventures i les desventures d'un grup d'amics que es dediquen al tràfic i consum d'heroïna i altres estupefaents a la Catalunya dels anys setanta i vuitanta, és un relat pertorbador, però àgil i poètic, d’una generació que va galopar entre l'èxtasi i l'abisme fins que l'addicció, o la sida, va truncar les seves vides i que va trobar en un supervivent, Jordi Cussà, el millor cronista per explicar-nos-ho.

Jordi Cussà va debutar amb aquesta novel·la d’enorme originalitat recolzada sovint amb fets reals i estructurada com unes memòries col·lectives. L’autor observa el seu passat, l’esprem i en fa ficció. Cussà exhibeix, a través de la seva escriptura, un do sorprenent per a la fabulació, la fluïdesa de l’estil, la creació de noves paraules mitjançant la contracció (“finsquisapquan”) i la gran llibertat creativa, que li permet introduir capítols amb la història narrada en primera persona per un dels personatges secundaris o recrear escenes visuals sense cap mena de mirament.

Cavalls salvatges és un llibre amarat d’una força excepcional que vessa genialitat de principi a final.