“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein (1930-2019) és un traçat minuciós de la vida d’Anna Ahkmátova (1889-1966). Capítol rere capítol, l’autora ens acompanya pel misteri de la creació literària de la poeta, relacionant fets i versos. Feinstein, durant anys, es va cabussar en arxius, en cartes i diaris, en una bibliografia exhaustiva, i va mantenir converses amb els supervivents, comprovant dates, trobades i dades. En el llibre, l’autora, ens situa els poemes de la poeta el mateix dia que els va escriure i els relaciona amb trobades, reunions, baralles i amors.
El 1889, a Odessa, a la costa del mar
Negre, va néixer una nena a la família d'Andrei Gorenko, un enginyer naval, que
va ser batejada amb el nom d’Anna. Anna va començar a escriure poesia a l’alba
del nou segle, el seu pare, però, temia que una poeta deshonrés la família,
així que, ella va adoptar un nou nom: el del príncep tàrtar medieval Akhmat,
descendent de Genghis Khan, la sang reial del qual, creia, fluïa per les seves
venes. D’aquesta manera, la jove que es va reinventar amb el nom d’Anna Ahkmátova,
es convertiria en una de les dues poetes més grans de la literatura
russa; l'altra, Marina Tsvetayeva, la coronaria amb el títol "Anna de
totes les Rússies".
Al llarg dels seus 76 anys, Ahkmátova va
ser testimoni de dues revolucions, dues guerres mundials, una guerra civil i el
terror d’Stalin. El seu primer marit, Nikolai Gumilyov, també un poeta
meravellós, va ser afusellat, sense haver estat jutjat, per una acusació
falsa; el seu fill, Lev, va passar anys en camps de treball; molts
dels seus amics més propers van abandonar Rússia o es van morir massa aviat. La
seva fama primerenca com a poeta i una bellesa llegendària van donar pas a
dècades de silenci forçat i de denúncies i, tanmateix, va romandre a la seva
estimada ciutat, Sant Petersburg, sovint patint privacions inimaginables. Tot
i amb això, Anna Ahkmátova va continuar escrivint.
Akhmátova, a través de la
seva poesia, va fusionar el seu drama personal amb la història que el seu poble
patia a mans del règim estalinista. Com tots els grans poetes de Rússia, Anna
Akhmátova va sentir-se amb l'obligació moral d'esdevenir la consciència del
poble i la veu de la memòria.
El poder de la seva obra perdura amb el
temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada