dimarts, 29 de març del 2022

“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein

“Anna Ajmátova. Anna de todas las Rusias” d’Elaine Feinstein (1930-2019) és un traçat minuciós de la vida d’Anna Ahkmátova (1889-1966). Capítol rere capítol, l’autora ens acompanya pel misteri de la creació literària de la poeta, relacionant fets i versos. Feinstein, durant anys, es va cabussar en arxius, en cartes i diaris, en una bibliografia exhaustiva, i va mantenir converses amb els supervivents, comprovant dates, trobades i dades. En el llibre, l’autora, ens situa els poemes de la poeta el mateix dia que els va escriure i els relaciona amb trobades, reunions, baralles i amors.



El 1889, a Odessa, a la costa del mar Negre, va néixer una nena a la família d'Andrei Gorenko, un enginyer naval, que va ser batejada amb el nom d’Anna. Anna va començar a escriure poesia a l’alba del nou segle, el seu pare, però, temia que una poeta deshonrés la família, així que, ella va adoptar un nou nom: el del príncep tàrtar medieval Akhmat, descendent de Genghis Khan, la sang reial del qual, creia, fluïa per les seves venes. D’aquesta manera, la jove que es va reinventar amb el nom d’Anna Ahkmátova, es convertiria en una de les dues poetes més grans de la literatura russa; l'altra, Marina Tsvetayeva, la coronaria amb el títol "Anna de totes les Rússies".

Al llarg dels seus 76 anys, Ahkmátova va ser testimoni de dues revolucions, dues guerres mundials, una guerra civil i el terror d’Stalin. El seu primer marit, Nikolai Gumilyov, també un poeta meravellós, va ser afusellat, sense haver estat jutjat, per una acusació falsa; el seu fill, Lev, va passar anys en camps de treball; molts dels seus amics més propers van abandonar Rússia o es van morir massa aviat. La seva fama primerenca com a poeta i una bellesa llegendària van donar pas a dècades de silenci forçat i de denúncies i, tanmateix, va romandre a la seva estimada ciutat, Sant Petersburg, sovint patint privacions inimaginables. Tot i amb això, Anna Ahkmátova va continuar escrivint.

Akhmátova, a través de la seva poesia, va fusionar el seu drama personal amb la història que el seu poble patia a mans del règim estalinista. Com tots els grans poetes de Rússia, Anna Akhmátova va sentir-se amb l'obligació moral d'esdevenir la consciència del poble i la veu de la memòria. 

El poder de la seva obra perdura amb el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada