Qualitat literària a “Sukkwan Island” de David Vann.
El Jim decideix enfortir la relació amb el seu
fill Roy. I ho vol fer en un escenari salvatge. Una illa [molt aïllada i
inhòspita] d’Alaska.
Així que, de sobte i gràcies a la destresa de
l’autor per descriure situacions quotidianes en el terreny salvatge, em trobo en
una cabana. Lluny de tot. I fent una crua travessa per boscos espessos i muntanyes
escarpades. Sobrevisquent.
Entre pare i fill hi ha una creixent
intensitat emocional. El Roy presencia impotent la inestabilitat del Jim.
El pare i el seu dèbil caràcter. El fill i la
seva incapacitat per encetar un diàleg. Tot plegat fa que la convivència sigui
summament desagradable.
La intranquil·litat
interior creix. L'amenaça exterior s’accentua.
Pressió emocional. Angoixa. Tensió. Asfíxia. Claustrofòbia.
Insostenibilitat.
M’ofego. Quin malson!
I a la fi [de la primera part]. Què?!... No em
fotis! [em venen al cap paraules molt gruixudes]. El drama.
I un gir impressionant.
Feta pols. Continuo amb la segona part.
Desagradable. Insuportable. Quina paranoia!
Esplèndida obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada