"Sòfocles: tragèdies" versions de Joan Casas i Feliu Formosa

Mes d’abril de 2020. A casa.

M’ha vingut molt de gust fer la lectura íntegra de l’obra d’un clàssic.

En veu alta, he llegit les versions de Joan Casas i Feliu Formosa de les tragèdies de `Sòfocles’.

En vers i en català.

Vet aquí un bonic fragment d’Antígona. Fascinant!

EL COR:

Hi ha moltes meravelles! Però res

que sigui més meravellós que l’home.

Ell, més enllà de la mar alta, sota les tempestes del sud,

fa via

més enllà dels onatges borrascosos.

I la més gran de les deesses, la Terra

inconsumible, infatigable, es ell qui la turmenta

amb l’anar i venir de les relles,

i la regira d’any en any amb les seves cavalleries.

La tribu dels ocells de vol lleuger,

i les hordes de les bèsties salvatges

i les criatures marines,

tot ho captura i ho atrapa

dins els torterols de les seves xarxes,

ell, l’home hàbil. Domina

amb els seus ardits els animals feréstecs

de les muntanyes. Menarà sota el jou

el cavall de bescoll pelut

i l’infatigable brau de la serra.

La paraula, alè del pensament

i les passions cíviques,

tot això s’ho ha ensenyat ell mateix,

i com defugir els trets de les glaçades

dures de suportar per al qui dorm al ras,

i els de les males pluges.

Cap camí no li és defès,

L’avenir s’obre davant seu.

Només de la mort no es pot escapar,

però ha trobat remei

per a les malalties intractables.

Amb el seu enginyós saber,

que supera tota expectativa,

avança cap al mal o cap al bé.

Si observa les lleis del país

i respecta la justícia que els homes

han promès d’observar jurant pels déus,

la ciutat serà gran, però, si una audàcia excessiva

neix dintre seu, s’exclou de la ciutat.

Que no s’assegui a la meva llar

ni comparteixi el meu pensament

el qui actua d’aquesta manera.