“Moments estel·lars de la humanitat” de Stefan Zweig

Stefan Zweig, un altre cop. En soc addicta. Aquesta vegada he agafat de les prestatgeries de casa unes minuatures històriques.

[...] un llibret, Moments estel·lars de la humanitat -llegit a totes les escoles-, en poc temps va arribar als 250.000 exemplars a Biblioteca Insel; en pocs anys m’havia creat allò que, en la meva opinió, representa l’èxit més valuós per a un escriptor: un públic, un grup fidel, que sempre esperava i comprava el llibre següent, que em feia confiança i al qual no podia defraudar [...] era corprenedor veure casualment en una llibreria alemanya que hi entrava un petit batxiller i, sense reconèixer-me, demanava els Moments estel·lars i pagava el llibre amb els seus migrats estalvis. [...] (El món d’ahir, memòries d’un europeu, Stefan Zweig).

Zweig instrueix delectant. Narrador com cap, i tal i com fa un dramaturg, està atent als drames i conflictes tràgics en la vida dels individus i els pobles, i ens mostra instants decisius de la història que "resplendents i immutables com estrelles, brillen en la nit de la fugacitat".

Són catorze miniatures pictòriques que abasten des de l'any 44 AC, amb Ciceró com a víctima i testimoni de l'enderrocament de la vella res publica sota la dictadura dels nous cèsars, fins a 1919, any en el qual el president Wilson fracassa a l'intentar realitzar l'ideal d'una pau eterna a l'Europa acabada de sortir de la Gran Guerra.

[...] Ciutadà de l’eterna república de l’esperit més que no pas de la república de Roma, castrada per la dictadura de Cèsar, la seva vida ja sembla la d’un filòsof. Per fi, el professor de la justícia terrenal ha après l’amarg secret que qualsevol home dedicat als afers públics al capdavall acaba sabent: que a la llarga no es pot defensar la llibertat de les masses sinó només la pròpia, la llibertat interior. [...]

L’autor fa desfilar grans homes: Núñez de Balboa, Goethe, Händel, Tolstoi, Dostoievski, Napoleó o Lenin. També presenta petits homes, fracassats: el capità Rouget, creador de la Marsellesa o el mariscal Grouchy.

Zweig s’interessa per detalls i atzars que solen passar desapercebuts en els llibres de la Història Universal; fortuïtats que decideixen la història del món. La Kerkaporta, la porta oblidada, a través de la qual els geníssers envaeixen Bizanci, la derrota de Waterloo causada per la indecisió, o la cobdícia febril d'or que fa que Suter perdi tota Califòrnia.

Stefan Zweig, sempre sensible en vers les víctimes, confronta consciència i violència, tolerància i força bruta. L'escriptor verifica com la victòria endureix l'ànima dels que triomfen, i com la derrota estampa solcs, profunds i dolorosos, en l'ànima dels vençuts.

Siguin grans obres d'art o bé colossals aventures d'exploració geogràfica, Zweig no amaga la seva admiració per l'esperit èpic d'aquest misteriós taller de Déu que és la història (paraules de Goethe), en el qual herois refermats pel dolor o el treball, lluiten no només contra les resistents naturalesa i societat, sinó també contra les seves pròpies febleses.

Toca llegir-lo!