"Sense nostàlgia" de Feliu Formosa

Torno al Feliu Formosa l’última biografia que em va deixar, la de Shakespeare. Aquest cop no em pot passar res de la seva biblioteca de Barcelona. Tampoc podem seure a parlar a casa seva, a Igualada. Ens trobem a la plaça de l’Ajuntament, tots dos amb mascareta (la seva és feta a casa).

M’emporto el seu “Sense nostàlgia”. També una autobiografia d’un reconegut actor. - Se m’acut deixar-te aquest llibre, em diu. Saps que el Kirk Douglas s’ha mort recentment amb cent-quatre anys?

Agafo el llibre “Sense nostàlgia” de Feliu Formosa i començo a llegir.

Formosa camina amb la Clara, la seva filla, per Sabadell. Evoca aquesta ciutat, on va néixer. Me l’imagino davant meu, dialogant.

Continuo llegint. L’escolto, atenta. Ho fa fàcil, el Feliu.

Retrata exquisidament els components de les famílies paterna i materna. Al mateix fer, contraposa ideals i classes.

L’infant, poc conscient, viu temps convulsos. La Guerra civil.

Formosa relata la militància del seu pare, l’exili a França d’aquest i les dures condicions de vida al camp de refugiats. I explica com, mentrestant, la mare i ell suporten el fred, la foscor, la pobresa.

Continua amb la narració, està plena d’anècdotes. Moltes explicades amb una delicada ironia.

El pare torna a casa i els tres es traslladen a Barcelona. Explica la trajectòria escolar i el seu primer contacte amb el teatre, la música, els llibres.

Descobreixo d’aprop el despertar de la seva vocació literària i quins són els primers poemes que escriu. En castellà.

[...] Atesa la meva creixent afició a la lectura, la distància respecte a la resta dels companys era cada vegada més gran. Recordo que va ser aleshores quan vaig començar a comprar llibres, sobretot de l’editorial Losada de Buenos Aires i de la col·lecció Austral. Dels poetes de la generació del 27, vaig començar a interessar-me sobretot per Lorca, Alberti i Hernández. M’interessava per la poesia, la narrativa i el teatre (Lorca, Casona i Jacinto Grau, així com Sartre, de qui vaig adquirir el seu teatre, tot en edicions argentines que encara conservo). La lectura del Romancero gitano lorquià em va fascinar tant, que l’any 1951 vaig escriure deu romances i deu coples breus. [...]

I el relat s’acaba l’any 1951. La vaga de tramvies ens recorda la seva militància política.

[...] Era la primer reacció massiva contra el règim franquista […] En un dels carrers vaig veure una multitud que se m’apropava. No duien cap pancarta ni cridaven cap consigna. Devien anar a reunir-se amb alguna manifestació més gran. Quan van ser a la meva altura, vaig començar a caminar al seu costat. [...]

“Sense nostàlgia” és un plaent llibre de les memòries de Feliu Formosa transcorregudes durant el període 1934-1951 i que rememoren la guerra civil i la postguerra.

Joia literària.