“El sopar” de Herman Koch

Fins o arribaries per protegir el teu fill?

La novel·la provocadora del meu estat de xoc és “El sopar” de Herman Koch.

Un crim reuneix a dos germans i les seves dones en un sopar. Han de prendre una decisió.

Comença amb l’Aperitiu. Narra la història el Paul. Em cau bé. Agradable. Fastiguejat d’haver de compartir un sopar com aquest amb el seu germà Serge [polític electe ambiciós i buit] i la seva cunyada Babette [tot façana]. Sort en té de la seva dona, la Claire! [que és normal]. Somric amb els comentaris que fa sobre els ridículs plats i les explicacions que en fa el maitre.

Primer plat. Què coi està passant?

Segon. Continuen els “flashbacks”.  Descobreixo que els bons no són tan bons i que els dolents raonen, encertadament! [estava sotmesa a la forma de veure els personatges del Paul].

Postres. Més durs i increïbles pensaments dels protagonistes. Sacseig de valors.

Digestiu. Estat d’angoixa.

I propina. Respiro fons. Bfff!

Crítica a la societat actual. Política. Avortament. Racisme. Conseqüències de les adopcions. Crim. Càstig. Amor patern-filial. Llei. Moral...

“El sopar” de H. Koch és una història dura i plena de suspens; tractada amb humor i ironia i narrada amb profunditat perceptiva. És un retrat de la nostra societat construït de forma impecable.

[...] Darrera el seu cap penjava un pòster enorme d’una organització humanitària [...] Aquell pòster em va posar en guàrdia. Segurament el director estava en contra de l’escalfament de la terra i de la injustícia en general. Potser no menjava carn de mamífers i era antiamericà, o si més no anti-Bush; això darrer era com una carta blanca que eximia de  pensar. Qui estava contra Bush tenia el cor al seu lloc, i podia portar-se com un malparit groller envers el seu entorn directe [...]