Ibsen ofereix als espectadors una obra que tracta temes universals de forma absolutament fresca: amor, xantatge, fidelitat, recerca d'un mateix, supervivència, cosificació de la dona.
Nora, la protagonista, és l’esposa i mare perfecta. Alegre, afectuosa, que viu a l'ombra del seu marit, Torvald Helmer, i compleix el seu paper envers el que la societat espera d'ella. No obstant, amaga un secret: és responsable d’una operació no justificable en aquella època; ha dut a terme un acte d’amor per i a l’esquena d'una figura masculina d'autoritat, el seu marit, i de qui, per aquest fet, l'honor entra en joc.
“Casa de nines”, gairebé un estàndard de la revolució actual feminista, va esdevenir una obra teatral xocant i torbadora. El context històric en el qual es va representar era una societat en què les dones no només havien d’obeir els seus marits, sinó que coneixien i acceptaven el seu paper dins d’aquesta.
L’obra va fer tremolar [sembla ser] les butaques dels teatres de l’època pel seu inclement desenllaç.
HELMER: Abans que res ets esposa i mare.
NORA: Ja no ho crec, això. Crec que, per damunt de
tot, sóc un ésser humà com ho puguis ser tu...o que, en tot cas, haig de provar
de tornar-m’hi. Sé prou bé, Torvald, que la majoria de la gent et donaran la
raó i que aquestes coses també figuren als llibres. Però a mi ja no em poden
condicionar les coses que digui la gent o que constin als llibres. Haig de
reflexionar aquestes coses per mi mateixa, per veure-les clares.
HELMER:
És que potser no veus clara la teva posició a la pròpia família? No tens una
guia infal·lible en aquestes qüestions? No tens la religió?
NORA:
Ah, Torvald, ni tan sols sé què és exactament la religió.
“Casa de nines” no la protagonitza una heroïna sinó una dona que escull afirmar-se en la individualitat.
Excel·lent obra literària!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada